dilluns, 4 d’agost de 2008

"M’agrada obrir portes, no tancar-les"

.
Llegeixo una entrevista amb Andrea Fuentes al suplement Plaers de l’Avui.

És la numero dos de l’equip olímpic espanyol de natació sincronitzada. És de Tarragona i estudia filosofia.

D’entrada, no sembla que formi part del club dels esportistes d’elit Curts de Gambals, molt nombrós i ple d’estrelles.

Però, noi, quan arribes a al quarta pregunta...


—Bona part de l’equip de sincronitzada sou catalanes. T’agradaria que poguéssiu competir amb una samarreta pròpia?

—No. Ho veig una pèrdua de temps i de diners, ja m’està bé. M’estimo totes les companyes per igual [sic]. No crec en això de fer fronteres. M’agrada obrir portes, no tancar-les.


...Només se m’acut dir-te ximpleta. En quatre frases no es poden dir tants disbarats. Jo ja et donaria una medalla.

Si hagués dit que ja li està bé competir amb Espanya i prou, cap problema, xata, però si el problema són els diners, si tant et preocupen els diners, només et diré que amb una petitíssima part dels diners que ens roben els que no són tancats podríem ajudar molts esportistes amateurs que no interessen perquè no poden penjar-se una medalla a les Olimpíades.

Pèrdua de temps? Deu ser un argument molt filosòfic, perquè no l’entenc.

T’estimes totes les companyes per igual (corrector/a: això és un castellanisme). En canvi, si competissis amb Catalunya ja no te les podries estimar, per culpa de la frontera. Posats a fer, podríem trencar totes les fronteres i estripar totes les banderes, així podries estimar totes les mosses sincronitzades per igual. Perquè ara, és clar, amb la frontera que et separa de les franceses l’amor és impossible. (Es veu que als països de l'ex-URSS hi ha hagut molts traumes d'esportistes que ja no poden estimar els russos com abans.)

I per rematar aquest despropòsit, diu que li agrada obrir portes, no tancar-les. Dona, doncs obrim-les totes i que a les Olimpíades només hi vagin els millors, no pas els millors de cada habitació.

Només les obrim en l’esport? Obrim les portes de tots els països del món perquè tots siguem iguals i tinguem els mateixos drets?

Si molts catalans volem seleccions pròpies, això què és: tancar o obrir? Qui decideix què s’ha d’obrir i tancar?

Sóc un tancat pel fet de voler seleccions catalanes? Qui posa les fronteres a la democràcia?

Noia, en comptes de dir ximpleries podries seguir l’exemple de molts dels nostres esportistes: ja m’està bé tot. O si no, digues que ets espanyola i ja està.

Suposo que abans que tinguem seleccions pròpies te n’aniràs cap allà, perquè amb la frontera que farem no deixarem marxar ningú.
.

5 comentaris:

Efrem ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Efrem ha dit...

Dèia que la Universitat està plena de curts i curtes de gambals. A la meva Facultat molts s'oposen a la independència per raons tan absurdes com les de la col·lega. Haurem de seguir fent pedagogia

Ferran ha dit...

I això que l'entrevista li fa l'Avui! Aquesta noia massa diplomàtica no és, hehe...

Esperem, això sí, que sigui prou demòcrata per donar suport a unes seleccions, les catalanes, que volen milers de ciutadans al nostre país. Després, ella que jugui amb qui vulgui (i la vulgui, és clar).

Ferran ha dit...

Per cert, m'encanta l'enquesta per la diversitat d'opcions que es poden triar :-))))

marc ha dit...

Efrem,

És evident que tenir estudis superiors no és garantia de res. Sí, haurem d'insistir-hi. Algun dia haurem de comptar amb el suport uns quants d'aquests il·luminats.

Ferran,
Sí, l'enquesta és un exemple de democràcia, hehe. Almenys dono una opció. A mi no m'han preguntat si vull aquesta Constitució sí o sí.
De tota manera, a les enquestes hi acostumo a posar l'opció 'Què?'.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...