dimecres, 27 d’agost de 2008

Ni una cosa, ni l'altra

.
Reflexió en català i sobre el català (o més ben dit, el catanyol), arran d’un article de Francesc Puigpelat a l’Avui.

El Puigpelat explica que «els meus fills, en una escola d’entorn més aviat catalanoparlant, parlen catanyol. Diuen: "olora malament", en lloc de "fa mala olor". Diuen: "no hi ha ninguna pilota", enlloc [sic] de "no hi ha cap pilota".

I després planteja el "dilema de TV3. 1. Si s’entesta en el purisme, perdrà audiència, perquè una cadena de televisió amb un 20% de share (comptant-hi el 33) no pot modelar la llengua d’un país. 2. Si cedeix al catanyol, contribuirà a la linguofàgia i, en definitiva, a la desaparició del català. Triar no és fàcil. No m’agradaria ser a la pell de la Mònica Terribas».

El primer que he pensat és que si en circumstàncies semblants els meus fills diguessin "no hi ha ninguna pilota" o no entenguessin les hores en català, estaria bastant preocupat. No sé què fa o pensar fer el senyor Puigpelat.

Per mi, el "dilema" és una conseqüència del típic i trampós plantejament: blanc o negre, heavy o light, pur o impur. Doncs no, ni purisme ni catanyol. Sentit comú.

TV3 no ha de reflectir tot el que es diu al carrer però no pot girar-hi l’esquena. Ni el carrer és impur (o no solament impur, sinó també molt viu), ni TV3 ha de ser el paradigma de la "puresa fabriana". El problema, per mi, és que TV3 no es fixa en el carrer, sinó en els mitjans d’expressió castellana; i sobretot, no pensa en la gent del carrer a l’hora d’explicar les notícies, per exemple. Com va dir Miquel de Palol dilluns al mateix
diari: "Hi ha dues dialèctiques aparentment contradictòries al voltant de l’escriptura. La primera enfronta l’artificiositat, el tecnicisme, el gust per la paraula i el gir estranys que configuren un discurs aspre i difícil d’entendre o dir les coses tal com les diu i les entén la gent corrent". Més ben dit, impossible.

Ve’t aquí el bon periodista i el bon escriptor: si expliques coses que interessen a la gent, si les expliques amb claredat, no hi ha d’haver cap problema perquè els teleespectadors entenguin una notícia sobre un escorcoll de la policia en un habitatge a dos quarts de deu del matí i una altra sobre dos cotxes que han col·lidit en un revolt. Ara bé, si fas titulars com aquest que vaig penjar l'altre dia: Campistes i veïns, satisfets amb el balanç acústic festiu, és que no saps per a qui treballes i no cal que et preocupis per la qualitat lingüística.

A més, a TV3 hi ha d’haver diversos registres, més o menys formals. No és el mateix un informatiu que una sèrie, en què sí que els actors poden dir mots i expressions més col·loquials (Això no cola) i fins i tot castellanismes (Vale, però no em mengis l’olla!).

La televisió pública catalana no ha de modelar la llengua? Això què vol dir? És clar que hi ha d'haver un model que sigui respectuós amb la normativa, però no pas un model talibà ni pijoprogre ni cool. (A mi em fa molta gràcia quan sento anglicismes com hub, quan és molt més clar dir aeroport de connexió.)

Hi ha una tercera via. Si no, estaríem sentenciats. El problema és que poca gent es preocupa per trobar-la i en general els professionals dels mitjans tenen poc interès per millorar la seva eina de treball fonamental. Això sí, a l’hora de parlar sobre la llengua tothom s’hi veu amb cor.


(Les cursives em surten rodones i de color marró. Ja em diràs tu...)
.

7 comentaris:

Efrem ha dit...

Aquet en Puigpelat poc temps deu haver dedicat als fills perquè no li entenguin una hora. Ara bé, el tema no és gens senzill. Des del meu punt de vista no es pot fer ni un pas enrrere en l'ús de la llengua, no ens la podem deixar fagocitar, s'ha d'imposar un to de perfeccionisme en el sentit que el normal no sigui parlar catanyol sino que el normal sigui enriure-se'n del català que el parli. No parlo dels immigrants que s'hi esforcen, sinó dels catalans i dels fills dels immigrants. I la televisió pública el que ha de fer és parlar bé la llengua coi, que no costa tant. I recuperar els insults en català, anar recuperant frases com feien amb bola de drac i amb els dibuixos animats d'abans, i jo bé que m'els mirava i bé que els entenia i bé que m'agradaven.

En fí, el que està clar és que no podem renunciar a parlar cada cop millor, estem en temps de recuperació lingüística, de reintroducció de l'espècie autòctona. I no en temps de renuncies.

Salutacions!

Enric ha dit...

Als mitjans de comunicació (pero tots, tots) cal utilitzar sempre la llengua correctament.
Tampoc cal utilitzar massa freqüentment els àdhuc ni els nogensmenys però cal no utilitzar escoltar quan es vol dir sentir, ni "olor a" enlloc d'"olor de", etc ...
Parar l'orella fora de barcelona faria un gran be.

josefina ha dit...

Estic molt d'acord amb els dos comentaris que s'han fet: no es pot permetre cap llicència amb la llengua, i una televisió pública com TV3 ha d'esforçar-se al màxim per tal que els seus periodistes parlin correctament i clarament el català. Jo personalment estic farta, fartíssima, que en informatius es parli de la "vivenda" que s'encareix, de la "vivenda" que s'abarateix, de la "vivenda" de protecció oficial... A més d'altres paraules i expressions que em semblen una burla haver-les de sentir a TV3.

Com a emissora pública ha de contribuir a un bon aprenentatge del català, i no pas a pensar que si utilitza un català "correcte", sense haver d'anar a parar a Pompeu Fabra evidentment, perdrà audiència. No diuen que les teles públiques no es preocupen tant per l'audiència? Potser en perdria però, la veritat, com s'estableix la relació segons la qual l'audiència de TV3 puja o baixa segons el català que s'hi parla??

I també estic d'acord que aquest argument que "és el català que es parla al carrer" és un argument demagògic, propi de qui no té justament arguments. Al contrari, si el nostre llenguatge s'està empobrint és perquè els mitjans de comunicació de masses que consumim, i TV3 és el principal, està abusant d'un català cada vegada més pèssim. Vergonya els hauria de fer.

I si jo fos la Terribas, ho tindria ben clar. No és tan complicat com ens volen fer creure.

I Marc, ja que ho comentes: si mai un fill nostre diu "no hi ha ninguna pilota" o no m'entengués al dir-li "a casa a dos quarts de dotze", no em preocuparia. Li clavaria un clatellot directament i el tindria una setmana a casa fent dictats. Amb això sí que no hi passaré!!!!!! Encara que jo digui "sapatilles". Però mai escriuré "sapatilles", coi.

josefina ha dit...

Estic molt d'acord amb els dos comentaris que s'han fet: no es pot permetre cap llicència amb la llengua, i una televisió pública com TV3 ha d'esforçar-se al màxim per tal que els seus periodistes parlin correctament i clarament el català. Jo personalment estic farta, fartíssima, que en informatius es parli de la "vivenda" que s'encareix, de la "vivenda" que s'abarateix, de la "vivenda" de protecció oficial... A més d'altres paraules i expressions que em semblen una burla haver-les de sentir a TV3.

Com a emissora pública ha de contribuir a un bon aprenentatge del català, i no pas a pensar que si utilitza un català "correcte", sense haver d'anar a parar a Pompeu Fabra evidentment, perdrà audiència. No diuen que les teles públiques no es preocupen tant per l'audiència? Potser en perdria però, la veritat, com s'estableix la relació segons la qual l'audiència de TV3 puja o baixa segons el català que s'hi parla??

I també estic d'acord que aquest argument que "és el català que es parla al carrer" és un argument demagògic, propi de qui no té justament arguments. Al contrari, si el nostre llenguatge s'està empobrint és perquè els mitjans de comunicació de masses que consumim, i TV3 és el principal, està abusant d'un català cada vegada més pèssim. Vergonya els hauria de fer.

I si jo fos la Terribas, ho tindria ben clar. No és tan complicat com ens volen fer creure.

I Marc, ja que ho comentes: si mai un fill nostre diu "no hi ha ninguna pilota" o no m'entengués al dir-li "a casa a dos quarts de dotze", no em preocuparia. Li clavaria un clatellot directament i el tindria una setmana a casa fent dictats. Amb això sí que no hi passaré!!!!!! Encara que jo digui "sapatilles". Però mai escriuré "sapatilles", coi.

Daniel1714 ha dit...

Tampoc crec en el purisme portat a l'extrem, però si algú ha de difondre el català amb un mínim de coherència, ha de ser TV3 i Catalunya Ràdio. Penso que hi han articulistes que de tot o quasi tot en fan demagògia barata, i un d'ells és el sr. puigpelat.
He llegit força els seus articles, i, francament, molts no els puc ni acabar.

marc ha dit...

efrem,

El que passa és que a TV3 hi ha força complex d'inferioritat lingüística. Sí, cal recuperar els insults i sobretot, fer productes que arribin a les masses. Tenim bona literatura, música, etc., en català, però de mivell diguem-ne alt. Calen novel·les guarres en català, música enganxosa com la dels 25 anys de TV3, etc.

enric,

Exacte. N'hi ha que es pensen que els purisme es basa en els àdhucs i els nogensmenys. No n'hi ha, de purisme. El que no pot ser és que el Tomàs Molina, després de 20 anys a la cas, encara no sàpiga els núvols són mitjans, no mitjos. Ara la moda entre els periodistes és l'expressió (absurda i espanyola) 'a tot això'.

josefina,

Que em peguis a mi no vol dir que et deixi pegar el nsotre fill. A mi m'agrada una miqueta que em peguis, però és per nostàlgia dels Maristes.

Daniel,

Aquest article del Puigpelat és força demagògic, encara que a vegades coinicdeixo amb ell. Com va anar la festa major?

josefina ha dit...

Marc:

Espero una rectificació en tota regla del que has dit en l'anterior comentari responent el meu article anterior. A veure si al final sí que hi haurem d'arribar, a les mans!

Per cert: aquest matí he estat a Castellbò a cobrir la visita de l'il·lustre conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar. I pensar que fa uns mesos aquí dalt el volíem veure ofegat (metafòricament, és clar) en les aigües del Segre que ens volia prendre... No me n'he estat de preguntar-li per això, no sabia ben bé com plantejar-ho, després de tant temps, però he pensat què coi, tants mesos esperant que donés la cara a la comarca no puc pas deixar pas l'oportunitat. Total, per la resposta que ha donat... Diu que si torna a venir un període de sequera tan extrema, ho han fet i ho fan tan i tan bé, que mai més caldrà tornar a pensar en transvasaments. I ha acabat de contestar i s'han acabat les preguntes, no fos cas que haguéssim insistit...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...