dimecres, 17 de setembre de 2008

El 35%

.
Segons una enquesta del Cercle d’Estudis Sobiranistes, el 35% dels catalans estan a favor de la independència, el 45% hi estan en contra i el 20% es mostren indecisos.

A mi em sembla que aquest 35% és un bon coixí per encarar la independència amb optimisme i possibilitats d'èxit serioses, perquè encara que els unionistes ens guanyin ara, cal tenir en compte que en un referèndum s’ha de respondreo no, i estic convençut que una vegada engegat el procés podríem girar la truita amb bona part dels indecisos i uns quants unionistes.

Que això és fer volar coloms? No ens ha d’estranyar, sinó encoratjar, que, segons una enquesta recent de la UOC de la qual ja vaig parlar en aquest bloc, entre el 52% i el 62% dels catalans votarien en un referèndum d’independència.

A priori, aquestes xifres poden semblar una bestiesa, però fixem-nos en el que ha passat en alguns països en què s’han fet referèndums separatistes, com Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia i Montenegro. En aquests països els independentistes no arribaven al 20% abans que comencessin els respectius processos de divorci, però després aquests percentatges van pujar espectacularment (55% a Montenegro i 88% a Eslovènia).

I adéu-siau.
.

5 comentaris:

josefina ha dit...

A mi m'ha tret del llit aquest matí la manera com ha "rematat" la notícia la Neus Bonet.

Després d'escoltar un tall de veu del López Tena en què aquest deia que evidentmet s'estava parlant de política-ficció perquè no hi ha convocat cap referèndum sobre la independència, el periodista ha explicat que els sectors més proclius a l'independentisme serien els joves, la gent amb estudis superiors, els municipis de menys de 10.000 habitants i, entre els immigrants, els de l'Europa de l'Est.

I salta la Bonet per tancar la notícia -veig que no les tanca pas totes- i diu: "doncs el que déiem, política-ficció". La crosta ja està ben arrencada, afededéu.

Salvador ha dit...

Jo també ho he sentit. Enyoro aquells temps en què em despertava la Rita Marzoa, fins i tot enyoro en Bassas.

Ferran ha dit...

Ho he llegit i penso que, si anant el nostre pobre país tan malament com va, un 35% donem suport a la separació d'Espanya, el dia que el país funcioni i torni a ser una locomotora d'Europa (passarà, això? that is the question) aquesta xifra només podrà augmentar.

Salut i independència!

Salvador ha dit...

M'ha deixat perplex que la majoria dels lectors del Periòdic en català són partidaris de la independència. Potser no tot està perdut...

... RETRAT ha dit...

Quina diferència, Josefina, això que dius de la Neus Bonet i la notícia de Les Mesures en què infrmàveu, ara fa un parell de setmanes, si fa no fa, del nombre de visitants que havien passat per l'oficina de Castellbò del parc natural de l'Alt Pirineu. Era simplement com ha de ser: tants visitants catalans, i també n'hi ha hagut d'espanyols, francesos, belgues, ...

Gràcies i endavant!!

Jordi Dalmau i Ausàs

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...