dimarts, 23 de setembre de 2008

El (futur) 'best-seller' de l'any

.


Apa, Josefina, ja pots veure com ha quedat la portada del teu llibre.
Les explicacions ja les faràs tu.

Gràcies pels honors (ara escriu la josefina):
Tinc el llibre als braços per primer cop i la veritat és que fa molt goig. Jo trobo que ha quedat més maco, més elegant, que el de l'any passat de La farga de cal Pal, i això que la portada era preciosa. Hauria lluït més amb el format del llibre d'aquest any, trobo.. Molt bona feina, la de la gent d'A-Tracció-A.
Apunts estètics al marge (que també són importants), és tot un orgull que ja hagi vist la llum La domus del Consell de la Terra, un treball d'investigació molt profunda i rigorosa des del meu punt de vista d'inexperta però com a companya de fatigues del veritable autor de l'obra, que és l'Albert Pujal. Jo, com en el llibre anterior, he mirat de redactar-lo el millor possible i seguint els gustos de l'Albert.
El llibre d'aquest any va obtenir el primer accèssit del premi Principat d'Andorra d'investigació històrica que atorga el Consell General, i a mi em va doldre i em va saber a poca cosa, perquè penso sincerament que mereixia el premi total. Però com que hi havia dos treballs més, i eren treballs de persones prou conegudes d'Andorra, el jurat suposo que va pensar que repartint el pastís entre tots tres treballs quedaria bé amb tothom. Amb mi no en van quedar, però tampoc els deu importar gaire i ara ja m'ha passat l'empipada forta tot i que, cada vegada que em miro i remiro el treball, penso que va ser una gran injustícia.
Tot i que l'objectiu inicial de la investigació era localitzar de manera exacta el lloc físic on es van fer les primeres reunions del Consell de la Terra (segle XV, antecedent del Consell General actual -Parlament-), la investigació de l'Albert ha anat molt més enllà: ha volgut repassar els llocs de reunió dels prohoms en cadascuna de les parròquies durant els segles XIV, XV i XVI, ha analitzat minuciosament un document interessantíssim del 1364, ha resseguit la genealogia d'Antoni Busquets, constructor de la Casa de la Vall actual, ha recollit tots els documents que li han permès arribar a tot un seguit de conclusions, però la part més gruixuda i monumental del treball són els llistats dels primers integrants del Consell de la Terra, des del 1390 al 1592.
Al llarg de dos segles es van repetint els noms, cognoms i cases (jo mateixa, pel cognom d'un ja endevinava no només la parròquia sinó el poble d'on era originari!), i s'hi adjunta un resum de l'acta de cada reunió, algunes de les quals són ben curioses.
En fi, que no m'allargaré pas més. Estic molt contenta que hagin publicat el llibre, tot i que penso, senyor síndic, que només hauria faltat que, després de tot, el Consell General no n'hagués volgut saber res. I també si m'ho permeteu, senyor síndic: aquest llibre sí que hauria sigut un gran regal per commemorar els 15 anys de Constitució i no pas el llistat de consellers que vau publicar i que a La domus hi surt aprofundit i corregit. Ja està. Si no ho escrivia, rebentava.
.

15 comentaris:

jordina ha dit...

Carai, quina prestància de coberta!
Flicitats.

jordina ha dit...

Carai, quina prestància de coberta!
Flicitats.

jordina ha dit...

Està prou bé felicitar doblement, però no era la meva intenció repeti'm com un lloro. Quan plou l'internet fa la viu viu.
Salut!

reflexions en català ha dit...

Molt ben explicat!

Ara només et falta, com a colofó, comentar la portada, que dóna joc.

Veure aquesta imatge de la Casa de la Vall (la seu del Parlament andorrà), i veure el que s'hi fa ara al voltant... per plorar, no?

marc

síl ha dit...

ei!! quina xulada! felicitats guapa!
i no callis, no callis, no sigui que rebentis abans d'hora ;)

...annaP... ha dit...

Felicitats nineta! a veure quan vinc per la Seu i me'l ensenyes!!

Un petó!

esther ha dit...

fa molt de goig... a veure si munteu una presentació a la Seu i us venim a gravar... I no rebentis pas encara, eh???

Andreu ha dit...

Benvolguda Josefina,

Enhorabona per la publicació, i per la investigació i dur treball que us ha comportat. Congratulations!

Ho has fet molt bé. Això de rebentar abans d'hora, no,.. Digues tot el que vulguis dir.

Això del segon llibre publicat, ja ho saps que comporta. D'ací a un temps, a per la parelleta, per a igualar.

M'he quedat a les fosques, amb el que comenteu, Marc. Que s'hi fa ara, als voltants del parlament?

I, no hi ha pressa, però us trasllado una petició/suggeriment, interessat, molt interessat.

Sé que és ben difícil, i complicat, i llarg llarg, el poder aconseguir la residència a Andorra i ja de medalla olímpica, aspirar a aconseguir la nacionalitat andorrana.

Als qui ens declarem repetidament com a sobiranistes, no ens n'amaguem pas, ben al contrari, i atès que sempre posem, a internet, que sóm d'Andorra, per evitar el nom de l'estat que ens ofega; ens podrien anar fent una "bossa de punts" a l'administració del Principat que ens fés menys difícil, en el futur, la petició formal?

I si en un termini determinat no es volen utilitzar, l'administració podria subhastar-los via E-bay.

Per què, això del proper estat català, pinta xungo. Però sempre ens queda Andorra, ...si ens volen, es clar.

Cordialment,
Andreu

vpamies ha dit...

Un llibre, un fill... Estàs que et surts Josefina!

Felicitats!

ury ha dit...

Enhorabona per a aquesta altra criatura, Josefina! Déu n'hi do, la feinada!

josefina ha dit...

Gràcies per les felicitacions i comentaris, ja us dic un altre cop que jo només represento una part molt petita en tot aquest gran treball de l'Albert Pujal i per això m'honora que vulgui que hi figuri com a coautora.

El que diu el Marc sobre el que passa amb l'entorn de la Casa de la Vall és cert. Ara fa temps que no passo per allà, l'últim cop va ser a començaments de juliol després d'uns mesos de no haver pres vistes de la zona i gairebé em poso a plorar. Davant de la Casa de la Vall hi havia un roc gegantí, un tros del Roc dels Escolls o també em sembla que se li'n deia Roc de la Grau. Era el marc perfecte per a l'edifici del Consell General. Però a Andorra ja sabeu que els rocs molesten, i com que calia fer una nova seu parlamentària i una nova seu de la justícia i ampliar l'edifici de Govern, doncs es van passar mesos barrinant aquell roc magnífic que avui ja és història. I sort que calia vigilar els entorns dels monuments del país...

Dessmond ha dit...

L'enhorabona Josefina! Malgrat les misèries que contes, al final el que restarà serà el llibre. Afortunadament aquest treball que pinta tant bé podrà ser llegit i gaudit, sense interferències de cap mena. Per damunt de tot, l'enhorabona!
PS: La portada fa la impressió de ser la versió andorrana del Sg. Peppers dels Beatles.

jordina ha dit...

Sííí, Dessmond! jo tenia la sensació que em recordava a alguna cosa, aquestes figuretes que semblen retalladetes, el Sargent Peppers!!

Pujal in the sky with Josephiiiine!

joliu ha dit...

Moltíssimes felicitats per la criatura, Josefina. I a tu Marc per la part que et toca,.
Et desitjo un gran èxit i que no el deixis fill únic.

Ningú és Perfecte ha dit...

L'Albert va tenir el detall de portar-me el llibre l'altre dia.
Teniu prou motius per sentir-vos orgullosos,
Heu fet una gran feina
Enhorabona!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...