divendres, 12 de setembre de 2008

Fent camí

.

.
Per més que el Puigcercós cridés com una lloca ahir a la manifestació, el cert és que gràcies a ell tenim una mitjans públics que fan vomitar de tant sectarisme. Diuen que s’ha de treure la crosta nacionalista, però la realitat és que estan desnacionalitzant el país tant com poden, a còpia de servir-nos, en el cas dels informatius, la seva doctrina.

Per què ahir no hi ha haver informatiu en català a Televisió Espanyola? Per què TV3 va dedicar quatre segons a les manifestacions sobiranistes amb primers plans en què només es veia una vintena de persones a les capçaleres?

Es pensen que així continuarà la nostra perplexitat, paraula que, traduïda a normal, vol dir ‘anestèsia’.

Per més que vulgueu imposar el dogma que porteu escrit als gens de la Secta Socialista, que és el camí que heu triat, el que us dóna menjar i al qual renunciareu quan us convingui, el poble català no té cap altra sortida que la llibertat. Ja podeu silenciar el creixent moviment independentista, ja podeu crear xarxes clientelars... Arribarà un dia en què la majoria dels catalans estaran perplexos i es preguntaran: hi ha alguna raó per continuar sent espanyol? Ara n’hi ha uns quants que sí, que en tenen: és el meu mercat. D’aquí a deu anys, a veure si encara queda mercat i a veure si encara Catalunya és un país de benestar.

La porta és oberta. L’Ibarretxe ha fet un bon pas. La sentència del Tribunal (polític) Constitucional (espanyol) no és una derrota. Europa ha donat la raó al govern basc en un punt important: la sobirania en la seva fiscalitat. Qui negarà el dret de decidir a Euskadi el dia en què no hi hagi violència, a part d’Espanya?

Nosaltres tenim una llei de referèndums. És cert que Madrit-Castella-Espanya pot negar-nos aquest dret. Una vegada sí; dues, potser també; tres? És europeu negar el dret a la democràcia?

A més, nosaltres tenim un avantatge respecte dels bascos, que curiosament van un pas més endavant: un referèndum a Catalunya tindria més legitimitat perquè no tenim violència.

(Curiosament vol dir ‘el problema d’Espanya és Catalunya, és l’espoli fiscal que tant necessiten’.)

El dret de decidir serà nostre, sempre que ho vulguem i ho reclamem.



No apte per a covards.
.

3 comentaris:

Andreu ha dit...

Gairebé totalment d'acord.
Enhorabona per la crònica.
Gràcies.

Nomès un matis: no tenim cap llei de referèndums. L'Estatut la permet.
I està vigent des del 2006. I la Conselleria de Governacio va guanyant temps. Ni en Puigcercos, ni l'Ausàs, l'han ensenyat a ningu, l'avantproiecte. Ni s'ha presentat a debat o a aprovacio al Consell Executiu, al govern Montilla.

Han anat guanyat temps, dient i fent notes dient que ja estava a punt i es MENTIDA. No tenen res, mes que papers amagats, i com mes va més al fons.

Si es cert que n'Alfons Lopez Tena i el "seu" (es qui penca mes, de llarg) Centre d'Estudis Sobiranistes n'han elaborat un, i el van lliurar al Conseller Ausàs, i a tots els partits polítics. I en canvi, no li han dit ni mú des de la Conselleria. Ni les gràcies, realment, ensenyant-li algun paper.

Fins que Catalunya aprovi la llei , no se'n poden fer. I nomes porten 2 anys i mig fent còrrer el temps, els tripartits, i en concret, els consellers de governacio dels governs Montilla (Puigcercos i Ausas, en exclusiva).

El teniu aprop, el responsable de no avançar, tampoc, en aquest tema.
I aqui Madrid no hi te res a veure.

Ausas fa de Madrid, pel que sembla.
Per què?

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

Mític Andreu,

Volia dir que tenim una llei a les nostres mans (si s'aprova depèn el Parlament) i em sembla que no hi ha cap recurs en contra de l'article de l'Estatut en què s'estableix la llei de consultes o com es digui.

Si som valents, podem convocar un referèndum que serà legítim, encara que el prohibeixin. No podran talar l'aixeta si hi insistim.

A veure quan obres un bloc!!!

Salut.

oriolvidal ha dit...

No em va semblar correcte el tractament de la mani. Ahir en Màrius Serra, a "La Vanguardia", ho va explicar molt bé.

No n'hi trobo l'enllaç, ho sento.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...