dimarts, 30 de setembre de 2008

Josefina, notícies fresques, de bon dematí

.

El subtítol ja promet:
"Josefina Lladós es queixa en un bloc que el jurat va menystenir l'obra"
.

Hehehe

.

29 comentaris:

vpamies ha dit...

Haurem de començar a creure que els mitjans tradicionals llegeixen blogs?

albert ha dit...

Bé, josefina i marc, de res.

Vpamies, jo sempre me'ls llegeixo i precisament el BONDIA ha trencat bastant els esquemes de la premsa tradicional.

Salut

josefina ha dit...

Està clar que si escrius en un bloc no pots pas evitar que et "xuclin" les opinions però m'hauria agradat que la periodista que em va trucar la setmana passada m'hagués comentat que tenia intenció de publicar el que pensava del veredicte del jurat. Només em va preguntar si el llibre ja estava a la venda i quin tiratge se n'havia fet, i la vaig remetre al Consell General. En fi.

marc ha dit...

Jo també penso el mateix, Josefina.

Si no haguessis fet cap valoració de la decisió del jurat, el diari no hauria tret cap notícia. És estrany que la periodista no et comentés res del 'suc' de la informació.

albert ha dit...

no hi estic d'acord

en el moment que tu fas públic un comentari al bloc, que és públic i accedeix tothom, doncs és això públic. No? Per tant no és que "xuclin", sinó que traslladen el que està escrit en un bloc al mitjà en paper, en aquest cas. Les declaracions ja les has fetes a través del teu bloc. I això en l apremsa d'abaix ho veiem constantment O no? Per exemple: Ronaldinho ha dit en els eu bloc que e s troba molt a gust a Barcelona, etc... o bé Duran Lleida ha escrit en el seu bloc personal que UDC ha de diferenciar-Se de CDC... i podria posar molts més exemples.

Salut

Ei i que consti que ja no sóc dire del BD, però en aquest cas defenso la periodista, ha trobat la notícia i l'ha publicada.

josefina ha dit...

Això també ho hem comentat amb el Marc però hi ha una diferència, Albert: no pots comparar una persona del carrer com sóc jo amb un Ronaldito o un Duran i Lleida, que fan servir els seus blocs justament amb la finalitat que els mitjans de comunicació no els emprenyin i sàpiguen el que pensen sense haver-los de trucar.

Si jo hagués volgut fer saber expressament i públicament i mediàticament la meva disconformitat amb el veredicte del jurat hauria enviat una carta al director en algun diari d'Andorra perquè es publiqués, però fixa't tu que no ho he dit fins que ha passat gairebé un any, perquè era una opinió que considerava molt personal.

I ja ho sé, i ja ho he dit, que si escrius en un bloc ja saps que allò està a l'abast de tothom. Del que em queixo és que no se m'hagués comentat que ho publicarien. Vull dir, que penso que cal diferenciar entre els personatges públics de les persones normals i corrents que tenen un bloc per deixar anar el que pensen de qualsevol cosa i ja està, sense més importància.

albert ha dit...

ah! i tampoc estic d'acord amb el marc, perquè si t'hi fixes el titular no és la polèmica, si no la publicació del llibre. Si com tu dius no hagués publicat la notícia si no hi hagués hagut polèmica, titular i subtitular estarien invertits.

Salut, de nou

albert ha dit...

ei, ei... tu has estat guanyadora d'un premi, per tant sí que té importància el que has dit. Bé d'un premi, no, de dos premis consecutivament. No em digui sque no té importància. I considera que les decles ja les has fet escrivint al bloc, igual que fa qualsevol altra persona, sigui o no sigui important. En el microcosmos literari i d'investigació d'Andorra i l'Alt Urgell el que diguis tu té la seva importància. Som el quesom, petits, però tampoc cal menysprear-nos

marc ha dit...

Albert, no discutim això. Evidentment, nosaltres no ens amaguem en aquest bloc i per tant som conscients que el que hi diem ho pot fer servir qualsevol.

El que no em sembla gaire normal és que et truquin per preguntar-te quan sortirà el llibre i quants exemplars se'n faran i no et comentin res de la intenció de fer una notícia (i bàsicament sobre el que no has preguntat).

I sense esmentar la font.

No costava gens, penso jo. I a més hi ha prou confiança, no?

albert ha dit...

No sé, ni tinc ni idea de què va fer la periodista quan va parlar amb la josefina, entre altres coses perquè ja no sóc director d'aquest mitjà. Jo només defenso el dret a publicar en un mitjà un comentari en un bloc personal d'algú que a més té la seva rellevància en el nostre entorn més immediat i que ha estat guanyadora de dos premis. Crec que és totalment lícit. Ara bé, que la periodista hagués hagut de dir-li les seves intencions a la josefina quan la va trucar... bé, això ho haurà de contestar ella. Jo ho hagués comentat? Sí és clar que sí. Però tampoc crec que això sumi o resti el contingut de la notícia.
Quantes vegades hem publicat coses que diu algun polític sense que aquest polític sàpiga que li acabarem publicant, per exemple?

marc ha dit...

Ei, que això ja sembla una conversa de sords, hehe.

vpamies ha dit...

És que ja sou una referència de la Internet i genereu notícies. I de vegades el que s'escriu als blgos també és notícia, ves per on. :-)

Anònim ha dit...

REDACCIO
ANDORRA LA VELLA


La majoria dels periodistes d'Andorra publiquen el què els hi dicten els politics i s'amaguen quan els hi convè.

I sempre, sempre, allunyats de la gent. No generen confiança, com ho demostra aquesta anecdota.

oriolvidal ha dit...

El periodista potser ha fet quelcom lícit, però no del tot ètic. Comparteixo totalment les sensacions de la Josefina. Un bon periodista ha d'anar de cara i fins i tot mirar d'aprofundir en "la rajada". O potser matisar-la.

És que si no, caiem constantment en la temptació del "tallar i enganxar" i això tampoc és. Els blocs ja serveixen prou la informació en safata de plata, no? Doncs toca elaborar mínimament la informació.

marc ha dit...

Anònim,

la conya del senyor Readcció estaria bé si no fossis anònim.

Jordina ha dit...

A mi em sembla, Albert, que estàs defensant un tipus de periodisme molt pobre i superficial.
Malauradament és el que abunda avui dia. No conec aquesta periodista, però m'ensumo que es va fregar les mans i es va ben amagar de dir a la Josefina que copiaria el que ella deia al blog. Em sembla que la primera mostra d'una mica d'honestedat periodística és dir-ho.
I és clar que ho pot publicar. Fent-ho deixa clar que, a vegades, fer de periodista no vol dir ser un bon periodista.
És molt trist que el titular sigui aquest, perquè en comptes de donar importància a la publicació del llibre, la periodista ja furga en opinions personals, ben públiques, i tant, però que si algú hi està interessat, ja ho llegirà al blog de la Josefina, o ja li preguntarà directament.
A més, si la noia li hagués dit que ho publicaria, probablement la Josefina no li hauria pas dit que no ho fés.
No busqueu tantes pessigolles, nois, que sembleu de Telecinco.

albert ha dit...

Per això és com tot Ury. El periodista rep les decles en diferents formats: comunicat, tall de veu, roda de premsa, i blocs. I a partir d'aquí s'espabila, o no, a fer el que creu més oportú en funció de tantes coses que tots sabem que no cal ni esmentar-les, i no em refereixo precisament a allò que diu l'anònim, que com a tal, ja perd tota credibilitat. Buff si coneguessin la realitat de com es treballa en moltes redaccions del país, s'adonarien que no hi ha tants fantasmes.

Jordina ha dit...

Bé, Albert, ja sé que el titular és la publicació, i el subtitular la opinió, de totes maneres aquí no cola gaire què es posa primer.

Estic d'acord amb l'Oriol Vidal, que la feina del periodista és elaborar la informació que pugui treure d'un blog, i sobretot, comentar-ho a la persona de qui pensa publicar una informació.

Jo crec que s'ha d'anar en compte a fer ús del que s'escriu als blogs, sobretot, perquè el context és important. Cadascú tria on i com vol exposar les seves opinions, i ningú té dret a utilitzar-les de forma mesquina.


Salut!

albert ha dit...

jordina em sembla que no t'has llegit bé el titular, perquè precisament no és el de la polèmica, si no el de la publicació del llibre.

I em sap greu, perquè no em deus conéixer, que em diguis que defenso un periodisme "pobre i superficial". Només dic que una opinió escrita pública és susceptible de ser publicada, i que és lícit que el periodista la reprodueixi. Igual que com quan algú fa una declaració en una orda de premsa. Res més. Que després és qüestionable si dir-ho o no a la persona implicada. Doncs torno al mateix: quan un personatge públic fa unes declaracions, en el format que siguin, són susceptibles de ser publicades i dependrà del periodista, la redacció o la direcció fer-ho o no i res més.

Jo ja he dit que hagués fet jo i em sembla que tant la josefina com el marc que em coneixen prou ho saben. Només defenso una periodista, que sé que es bona, i que per aquesat qüestió se l'estigui criminalitzant... hehe amb el bon sentit de la paraula

I em sembla com deia el marc que això és una conversa de sords heheh

Jordina ha dit...

Albert, això que el periodista observa els blogs per treure'n notícies deu ser com tot: en treu el que li interessa, passant per alt el dret que té la persona que publica una opinió a que se'n faci un ús fora d'aquest blog.

Per què no publiqueu l'estat lamentable de l'església de Tost? per què no hi aneu a fer unes fotos i escampeu que tenim una bellesa romànica a punt de fer-se fonedissa per la deixadesa de qui hi ha de posar remei?

Té gràcia que els periodistes es mirin els blogs, perquè quan hi ha informacions que s'haurien de conèixer, se'n guarden bé de publicar-les. Se us veu el llautó.

albert ha dit...

Quin llautó? No t'entenc i em sembla que no anem en la mateixa direcció a l'hora de comentar el fet. Tu parles d'una cosa i jo d'una altra. Salut

Jordina ha dit...

Perdona, Albert, quan dic que em sembla que defenses un periodisme pobre i superficial només em refereixo a l'aquest cas, per la resta no et conec i no puc pas saber-ho. Te'n demano disculpes, doncs.

Els blogs són espais vius que permeten escriure opinions i comentaris a tothom qui vulgui dir-hi alguna cosa. Un periodista que vulgui aprofitar una informació, lo primer que ha de fer és preguntar-ho a qui l'ha escrita. Tots tenim dret a escriure en un blog allò que pensem, i qui vulgui reproduir les nostres opinions en un altre mitjà, penso que ho ha de consultar, perquè potser hi ha qui pensa que una opinió personal no cal que tregui el protagonisme a un altre fet.

Puigmalet ha dit...

Jo el que no entenc és això de "bloc": en un bloc de pisos, en un bloc de notes... jeje. (El Parèmies de seguida canvia l'ortografia de la notícia, és així ell).

Sou notícia perquè sou interessants. Bé, la Josefina és la interessant, clar. I deixem-la descansar que tanta notícia sorpresa encara farà avançar el tema.

Capitandorra ha dit...

Bona tarda a tothom,

Albert, simplement considero que en aquest cas les opinions vertides per la Josefina al seu bloc no són decles, sinó opinions personals no necessàriament dirigides al ús i consum del periodista de torn. A més a més crec que la periodista en qüestió ha comés un error molt típic en la nostra professió i en el que tots, en un moment o un altre, hem caigut: passar-se de llesta. És a dir, davant de la possibilitat que si li demanés a la Josefina per les seves opinions, aquesta li xafés la guitarra, la periodista va tirar pel dret embolicant-se amb la bandera de 'no deixis que la realitat et destrossi una bona notícia'.

Gràcies

marc ha dit...

El tema és interessant.

After hours, jo penso que:

1. Tal com diu el Capità, la periodista, que també té nom i cognom (Anna Burgstaller, igualadina com jo), no volia que li aixafessin la notícia. I la notícia no és pas al titular (l'edició del llibre), sinó al subtítol. No ens enganyem.

És molt clar: va trucar a la Josefina i no li va comentar res del tema més 'sucós'. No fos cas que li digués que aquesta opinió és molt personal i els diaris no n'heu de fotre res.

2. És molt discutible la tesi que la Josefina és una persona 'd'interès públic'. És molt interessant en molts aspectes, això sí.

3. El periodisme que guanya terreny és el del tipus E-notícies, que no és res més que un buscador de declaracions polèmiques. Per fer això no calen periodistes.

4. Els periodistes viuen en una bombolla i no creen confiança Una de les moltes coses interessants de la Josefina és precisament aquesta confiança que té en general amb la gent 'noticiable' (que no és el mateix que fer la pilota, una pràctica més habitual en els que sempre xulegen de professionalitat i tal). El periodista no pot anteposar sempre la seva cobdícia professional per trobar el titular que no tenen els altres a costa del que sigui.

5. Molts blocs de gent que no és anònima són avorrits per aquesta por de dir el que penses. El meu bloc no és anònim però no hi dic tot el que penso. No cal ser tan hipòcrita.

6. Per mi, l'Anna és una víctima d'aquest sistema viciat del qual jo no m'escapo, eh? Demà això no ho trauran al Diari. És això, bàsicament.

7. Espero que l'Anna, si llegeix això, no s'ho prengui malament. la conec poc però em cau bé.

josefina ha dit...

Tampoc en vull fer pas grans escarafalls perquè ara tot plegat em queda força lluny, tant en el temps (això del premi va ser el novembre de l'any passat) com en la implicació (ja no treballo a Andorra i m'ho miro tot des d'una distància prou còmoda).

Aquesta frase del capitandorra ("No deixis que la realitat t'espatlli una bona notícia"), la vaig sentir per primer cop en boca d'un dels caps que he tingut en un mitjà de comunicació a Andorra i em vaig quedar de pasta de moniato. Innocent de mi.

El debat que s'ha generat és, com diu el Marc, prou interessant i amb força punts de discussió.

Jo em quedo amb el que apunta al punt número 5 de la seva exposició. En aquest bloc m'he hagut de mossegar la llengua mooooooltes vegades, conscient com sóc que el que escric ho pot llegir qualsevol persona que després pot fer servir la meva opinió de la manera que li sembli més convenient. Ara, no per això he de deixar de mullar-me o d'intentar de dir les coses pel seu nom "de la manera més subtil possible" com sempre em demana el Marc. I és prou complicat, a mi em costa molt.

Per això precisament, pel fet que a vegades has de callar coses que escriuries en majúscules, i que d'altres vegades les escrius de la manera més "subtil" possible -amb l'esforç que això comporta-, que davant d'una situació com la que ara ha passat, en què es porta a un mitjà escrit el que jo he pogut dir al meu bloc, doncs sap una mica de greu. Potser si la periodista m'hagués dit si ho podia publicar li hauria dit que sí, perquè és el que penso. Però potser ho hauria consultat abans amb l'Albert (Pujal), perquè estic segura que hi ha molta gent que creu que el que surt al BonDia ho dic jo per boca d'ell.

Respecte a la feina dels periodistes, de copiar les notes de premsa, opinions de blocs, etcètera, doncs és el que hi ha. La professió està en hores baixes i tampoc és culpa exclusivament nostra (dels periodistes, vull dir). A vegades treballem amb uns mitjans molt limitats i no hi ha cap més alternativa que copiar i enganxar el que diu una nota de premsa sense aprofundir-hi.

Jo fins fa un temps, a LES MESURES, tenia la sensació d'estar fent un recull de totes les notes de premsa que m'arribaven durant la setmana. Ara que m'hi puc dedicar una mica més a fons tot i que menys horetes, agafo les notes de premsa i les adapto a la meva manera, mirant de posar-hi una mica d'antecedents en aquells casos en què els conec o buscant la rèplica si s'escau. I evidentment, sempre que pots anar tu a la roda de premsa o al ple o a la reunió de torn, és mil vegades més agraït d'escriure.

Però no és fàcil. Si se't presenta un tema complicat i ets l'única redactora, i has de fer i tancar la revista en dos dies, no és gens fàcil.

Tampoc em cauen els anells per recollir informacions que puguin aparèixer a d'altres mitjans i citar-los, una pràctica que a les nostres terres no està gaire estesa i això sí que és perjudicial. Albert, tu mateix ho comentaves fa poc al teu bloc: llegeixes els diaris d'Andorra i sembla que tots i cadascun visquin en una Andorra diferent.

Ara ja me'n vaig cap a un altre tema i no era la meva intenció. El Marc està fent el sopar i jo aquí, teclejant. Quin model que som!

m ha dit...

puigmalet, aprepara't.

Ningú és Perfecte ha dit...

sempre arribo a misses dites
buf!

síl ha dit...

recoi! això sembla la polèmica del Cambio 16 i el Marichalar!?!?! ;)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...