divendres, 19 de setembre de 2008

No nacionalistes

.

.

4 comentaris:

josefina ha dit...

Mai de la vida!

Ferran ha dit...

No existeixen no nacionalistes. Això tan evident ho hauriem de tenir tots plegats tan assumit, que a aquestes alçades ja ni hauria de ser un tema de conversa.
Hi ha nacionalistes a tots i cadascun dels països del món: els uns són coneguts com a "patriotes" (amb alegria i orgull) i els altres amb el genèric "nacionalistes" (assenyalant-los amb el dit acusador). Un i altre, però, són la mateixa cosa.

Salut.

Andreu ha dit...

He estat vient una estoneta el segon partit de tenis entre Rodick i David Ferrer. Els jugadors magnífics, educats, esportius, fair play.

El públic vergonyós. Pitjor que el futbol. Més sorollosos i maleducats. Abroncant cada vegada que treia el nordamericà. Insòlit, en la intensitat i continuitat de la massa madrilenya aplegada a la plaça de braus madrilenya. Semblaven els hooligans pitjors del Bernabeu. I el públic, suposo, pel preu de les entrades i per l'esportde que es tracta, amb molt més estudis, ingressos i nivell de vida que els de general al Calderon o al SB.
Han esdevingut cafres? Son nacionalistes espanyols, semblants als que ompliren els estadis de Berlin el 1936.

Fanatisme, malaeducació, cridòria, tonteria.
He deixat de mirar-lo.

Es evident que ells són d'un altre món. D'un mon, clarament, pitjor que el nostre.
Les fronteres són necessàries i comencen a ser urgents urgents.

Per moltes altres raons,,més importans, però tmabé per aquestes.

Cordialment,
Andreu

ury ha dit...

La bandereta del Madrizzz em sembla fora de lloc, com m'ho sembla la del Barça. Però bé, així s'han fet grans uns i altres.

Andreu, no entraré en la teva comparació del públic espanyol de la Davis amb els alemanys (nazis, suposo) "que ompliren els estadis de Berlin el 1936".

Sí que et diré que a la Copa Davis es permeten aquests excessos més propis d'altres esports.

A més, avui, en el partit contra Nadal, Roddick ha estat ovacionat pel públic, que fins i tot ha arribat a corejar el seu nom. I després el tio ha donat les gràcies públicament, a la roda de premsa.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...