divendres, 12 de setembre de 2008

Parlem-ne, Arnera

.
El company i admirat Joan Arnera, un dels mites de la catosfera sobiranista, es preguntava en tornar de les vacances blocosfèriques: “No ens cansarem, sempre, de llegir el mateix, a tot arreu? Ningú no té coses veritablement distintes a dir?”

Primer m’ho vaig agafar com la típica crisi existencial del blocaire (existencial com a blocaire, s’entén) i li vaig respondre compulsivament, com gairebé sempre, que cadascú ha de fer el que vulgui i pugui, ja que de moment tenim un espai de llibertat per expressar-nos. I gràcies.

Aquests dies hi he pensat una mica i penso que l’Arnera té una mica de raó. És cert que en el nostre àmbit blocosfèric sobiranista sovint parlem del mateix. Ara bé: la gràcia és saber viatjar una mica, no pas perquè viatjant es cura el nacionalisme, sinó perquè cal llegir fins i tot el que diu el dimoni. Encara més: hem de dedicar-nos més al dimoni perquè massa sovint ens dediquem a fotre’ns hòsties entre nosaltres i passem el veritable enemic. Sense pedagogia, només responent educadament; per dignitat i no pas per convèncer-los sinó per convèncer els nostres.

Fa uns quants mesos, va sorgir un debat a la blocosfera; en resum: menys parlar i més actuar. L’Arnera va replicar (oi que sí?) que opinar és actuar, i jo estic d’acord amb ell. El que ens falta és dedicar-nos més als nostres rivals; ells sí que ho tenen clar.

El Rajoy ha dit avui que la decisió del Tribunal Constitucional respecte del referèndum a Euskadi és un triomf de la democràcia. A veure quants blocaires de la nostra secta naZionalista comenten aquesta jugadeta. No gaires, diria jo. No sempre parlem del mateix.

El fet que un mateix missatge es repeteixi força tampoc no em sembla malament. És el que fan els espanyols amb les seves mentides, que de tant repetir-les s’acaben convertint en veritat. (El que potser no han calculat és el preu que hauran de pagar per fomentar l’odi contra Catalunya, una eina més eficient que el separatisme.) A més, només som uns quants els que ens llegim entre nosaltres. Vull dir que cadascú té la seva secta (ho dic en conya). El que hem de fer és que la xarxa cada vegada sigui més gran, desplegar una bateria d’arguments i contraatacs, llegir més el que diuen els espanyols, fer-los enfadar amb veritats i educadament, desmuntar elñs sociates, els botiflers i els elefantiàsics, etc.

No ens enganyem: quan escrius, fas opinió i esperes que la teva opinió pugui influir en el teu lector, portar-lo cap al teu molí. Sí o no? Doncs dediquem-nos a això. Ja ho sé que tinc pocs lectors i poca capacitat d’influir, però jo sóc mediocre i no tinc pretensions. Només tinc el meu espai, la meva llibertat, el meu humil granet de sorra. I quan m'avorreixo de llegir el mateix, me'n vaig a buscar noves veus. Que n'hi ha.

Parlem-ne, que aquest és un tema interessant.
.

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Marc, potser, pel que fa a nosaltres com a bloguers (llegidors i creadors), del que es tracta és de diversificar les lectures i actuacions.

Després, en l'àmbit nacionalista, està bé això que dius (em recorda el fer pedagogia, que és com picar ferro, sovint, però que s'ha de fer) de llegir el que diuen els altres i replicar-los.

Calen arguments, sòlids i contundents i no deixar passar cap agressió (ni física ni intel·lectual), perquè el silenci no és un bon company de viatge.

Però també cal actuar. La catosfera i internet no deixa de ser un món virtual, on ja s'ha demostrat que el català hi té molta vitalitat.

Però ens cal vitalitat al carrer, a casa nostra.

Per exemple: Que més de 100 Ajuntaments hagin penjat només l'estelada l'Onze de Setembre és un fet incontestable que provoca un gir en la situació que hi havia fins ara.

Cal seguir per aquest camí i que aquests fets no siguin puntuals, sinó el primer graó d'una escala que porta a algun lloc.

Salut i bon cap de setmana!

Ferran ha dit...

Suscric gran part del que comentes, però em sembla important remarcar una cosa: els catalans tenim la mania d'invertir tantes energies en destrossar-nos entre nosaltres com en parlar dels "altres". Francament, em cansa sentir opinions i valoracions sobre què diuen els polítics i mitjans de l'altra banda de l'Ebre. ¿Perquè no posem un 90% d'energies (positives, sisplau!) en nosaltres mateixos, en el nostre país i la nostra gent, i deixem només un 10% per a rèpliques i anàlisis dels "altres"? Només un suggeriment.

Salut.

Joan Arnera ha dit...

Marc, et contestaré al meu bloc, tan aviat com pugui.
(i ja t'enviaré el pernil que et dec per considerar-me, públicament, un mite de la catosfera)
Salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...