dijous, 4 de setembre de 2008

Perd gasoil

.

A mi el Pau Gasol no em cau malament perquè sigui espanyol. Tot ell em crea rebuig, de fa temps. El trobo un capullo integral.

Es veu que se’n va anar a cal la COPE a fer una demostració d’espanyolitat perquè als de la caverna els caigués la bava una estona.

En comptes de dir-los per què em pregunteu per la meva espanyolitat i no feu el mateix amb el Felipe Reyes, el noiet de Sant Boi va dir que “em molesta que diguin que sóc menys català per sentir-me espanyol” i que “feia dos anys que no saltava com he saltat en aquestes olimpíades”. “Espanya et dóna un sentiment d’orgull i de força”.

Primer comentari: No sé si hi ha gaire gent que pensi –i encara menys que ho hagi dit– que ets menys català. Jo més aviat diria que hi ha força gent que pensa que no ets català. Jo el que crec és que la catalanitat no té graduació. O ets català, o no ets català. Ets homosexual, no pas una mica o molt homosexual.

Tret que consideris que ser català és una mica més que ser de Sant Boi, és clar. Però no és això, oi? A tu et van preguntar per la teva nacionalitat, i la teva és l’espanyola. No en pots tenir dues, laker.

Molt bé, ets espanyol. Ara recordem en què es fonamenta la seva rojigualdat. “Espanya et dóna un sentiment d’orgull i de força.” Coi, i si haguessis nascut a Burkina Faso? No hauries anat als Jocs Olímpics, no tindries ni força ni orgull. Què passa?, que et mous per interessos? T’apuntes a l’espanyolitat perquè tens més possibilitats amb un dels grans? Suposo que hauries preferit néixer als Estats Units. Ah!, no, que llavors no hauries anat als Jocs perquè no hauries entrat a la llista dels millors.

Res, que no enganyes a ningú. Espanya és el teu interès personal, els teus calerons, els teus contractes publicitaris. I em sembla molt bé, però n’hi ha uns quants que no ens llepem el dit, xato.

I no t’enfadis. Ningú no diu que siguis menys català. Simplement, tu vols una menys-Catalunya i jo la vull sencera.
.

2 comentaris:

Ferran ha dit...

A mi, sincerament, si Gasol i la resta d'esportistes se senten catalans, espanyols o del Senegal me la porta bastant fluixa. Més valdria que concentrem esforços en anar aconseguint, a poc a poc, fites importants som és el reconeixement internacional de les federacions esportives catalanes. Això sí és important, i allò pel que hem de treballar tots. Mentrestant, Gasol i companyia poden sentir-se el que vulguin; la seva guerra no és la nostra.

Salut.

josefina ha dit...

Jo estic bastant d'acord amb el que diu el Ferran. Hi ha una cosa que m'entristeix, però, i és que avui per avui no veig cap persona d'aquestes que se'n diuen carismàtiques que enarbolin sense por i amb força la bandera de l'independentisme. I per això estem com estem, perplexos i desorientats. Acomplexats. Tinc la sensació com si fins i tot hagués de demanar permís per penjar la senyera ara a l'11 de setembre.

Els esportistes, ja sabem de quin pal van, del dels calés. O sigui que no cal que n'esperem res més.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...