divendres, 5 de setembre de 2008

Perplexos

.
perplex -a
adj. Dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se.



Catalunya està perplexa, segons l’anuari Societat catalana 2008 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Oriol Homs, sociòleg i president de l’Associació Catalana de Sociologia, ens dependent de l’IEC, diu que una de les raons d’aquesta perplexitat és que Catalunya ha deixat de ser el principal motor econòmic de l’Estat.
Abans de res, penso que si agafem la definició de perplex tal com surt al DIEC, no podem aplicar-la a la nostra situació actual. Tant de bo!
Em sembla que els catalans, més que dubtosos, més que no saber què decidir, el que estem és adormits, anestesiats, descoratjats, avorrits, imbecil·litzats, derrotats.
Ja em conformaria si els catalans haguéssim passat a l’estadi que ens suggereix la definició de perplex. Això voldria dir que molts catalans es plantegen cap a quina part es decanten: volem continuar sent una colònia espoliada i o volem posar fi a l’atracament i al menysteniment?
Jo, per exemple, no estic perplex pel fet que ens robin o ens vulguin donar quatre duros més perquè callem, o per l'incompliment de l’Estaut. Jo estic emprenyat perquè Espanya ens maltracta i perquè els catalans som incapaços de reaccionar amb fermesa.
I si entenem la perplexitat com a sorpresa més que no pas com a dubte, no ho acabo d’entendre. Sorpresa per haver deixat de ser els primers de la classe?
Si Catalunya ha deixat de ser el motor econòmic d’Espanya, la culpa en part és nostra, però ja fa anys que sabem que Espanya ens roba uns 13.000-16.000 milions d’euros cada any, amb els quals podríem tenir infraestructures i serveis que ens ajudarien a ser més competitius. ¿Com podem ser el motor d’Espanya si després de la maleïda solidaritat el poder adquisitiu d’un català és inferior al d’un ciutadà de Melilla? I amb aquestes carreteres, amb aquests peatges, amb un aeroport de segona, amb una xarxa energètica de fireta, amb uns serveis sanitaris i educatius deficients, etc.
Que no ho sabíem, tot això?
¿La Caixa va quedar perplexa després de comprovar que no podia quedar-se Endesa perquè La Caixa és una empresa estrangera? No, perquè no va dubtar gens. Després del fracàs de l’opa, corrents a patrocinar la selecció espanyola de futbol per netejar la seva imatge. Doncs això: més que perplexos, som mesells.
I la gent que es va empassar aquell magnífic eslògan Si guanya Zapatero, guanya Catalunya, també està perplexa i/o sorpresa?
Ara, més que perplexos, estem acollonits, acovardits. Jo no tinc cap dubte que el nostre benestar dependrà, en gran part, del fet que un dia, passat l’acolloniment i, després, passada la perplexitat de la majoria, ens decantem per l’única part sensata: la fi de l’espoli i l’emancipació nacional. Així podrem decidir com i amb qui som solidaris, podrem decidir com gestionem la immigració, podrem tenir més recursos perquè la nostra societat estigui cohesionada i els immigrants tinguin futur, podrem tenir els diners que ens calen per garantir una sanitat i una educació eficients, etc.
Primer ens hem de despertar; després, als que els faci falta la perplexitat, que se’n facin un bon bany; i al final, si som valents, decidirem que volem decidir.
.

12 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Què?

vpamies ha dit...

Jo entenc això de la perplexitat com una mentida pietosa, com un eufemisme per no dir les coses pel seu veritable nom.

josefina ha dit...

I recordeu una cosa, la culpa de tot plegat és de Convergència, faltaria més.

jordina ha dit...

No pateixis, Marc, que aquestes tomates tan llustroses són el primer pas cap a una ferma independència.

No sé si es pot esperar grans coses d'un país o d'una terra que, com va dir aquell nen que visitava l'Ajuntament un dia de feina qualsevol: ¿que no hi treballa ningú, aquí? (era l'hora d'esmorzar)

Daniel1714 ha dit...

Marc, jo si que no he quedat preplex davant del teu escrit.
Volia també parlar-ne al meu bloc, però davant de la contundència i realitat que destil·les, el que faré és senzillament crear un link a aquest magnífic article

reflexions en català ha dit...

Puigmalet,

Ja sospitava que tu ets un dels que sempre votes 'què?' a les enquestes. Massa llibertat d'expressió, hi ha per aquí.


Víctor,

En veritat us dic que encara no sé què vol dir que "els catalans estem perplexos".


Josefina,

La culpa és del Figo, no ho oblidis mai.


Xurdina,

Això que "els tomàquets us faran lliures ho va dir l'Aristòfanes, oi? Imagina't com ho veuries tot si visquessis a Extremadura, on una de cada cinc persones és funcionària.


David,

Apa, no et passis, tu ara. A mi no m'agrada gaire com ha quedat l'article, si et sóc sincer.


Salut.


marc

Efrem ha dit...

Catalunya és com una noia, ja d'uns trenta anys que quan en tenia vint la van intentar violar però va poder escapolir-se'n (1640), en veure que tenia ningú que la protegís va buscar-se un xicot desesperadament, però a l'hora de veritat el xicot no la va defensar i va fugir corrents, la va deixar en mans del violador i aquest va venir amb un amigot seu i aquest cop si la van ben apallisar, violar i empresonar (1714), quant més es resistia més la violaven (dictadures), després van decidir narcotitzar-la per tal que no es queixés més (dictadura i immigració), al principi les drogues la feien més o menys feliç i soportava millor les violacions, després va perdre el nord i qui sap si mai més el recuperarà (pseudodemocràcia actual). Està clar que depèn de la força interior que tingui.

Salutacions!

vpamies ha dit...

Una comparació ben desafortunada.

L'Espelt ha dit...

Doncs jo em vaig quedar ahir perplex llegint els resultats de l'estudi i avui alleugerit després de llegir-te i adonar-me que no soc l'únic que no se sent perplex sinó entossudit en trobar la manera de fer reaccionar els meus compatriotes i enfilar el camí de sortida del pou on ens hem posat.
Salut!!!

Salvador ha dit...

Si agafem la definició del DIEC literalment, que parla de 'partit', si canviem 'decantar-se' per 'votar' podem aplicar-la perfectament a la situació actual.

Per qui votar si saps que els que et podrien agradar t'acabaran enganyant (ERC, CIU, ICV, PSC) i els altres, PP, C's, malgrat que no enganyen a ningú, de moment és difícil que t'agradin.

No és això un bon motiu de perplexitat?

En quant a ser motor econòmic de l'Estat, frase que traduïda al llenguatge corrent vol dir ser vilment expoliat, el que convindria més a Catalunya (i també a altres) és directament deixar de formar part d'aquest Estat.

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones
davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l'Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

oriolvidal ha dit...

Bona reflexió. Jo he abordat la qüestió des d'una perspectiva general, no només política.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...