dilluns, 8 de setembre de 2008

Reagrupament Independentista

.
Junts podem!
és el títol de l’article de Joan Carretero i Uriel Bertran que publica avui el diari Avui. És, com dirien els periodistes que van amb el casset posat, l’escenificació de la fusió entre Regrupament.cat i Esquerra Independentista, o sigui, Reagrupament Independentista.

I què podem? “És l’hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya”, diuen.

És cert que hi ha uns quants polítics que s’omplen la boca parlant de la llibertat de Catalunya, del dret de decidir, etc. Això no és cap novetat: el Carod, el Puigcercós i fins i tot el Mas podrien fer seu aquest eslògan. Però una cosa són les paraules i una altra, els fets.

Jo penso que, tal com diu l’Hèctor López Bofill al mateix diari, “el dèficit de la política catalana actual rau en el fet que les diverses dinàmiques (Estatut, finançament...) han portat a una situació de conflicte per a la qual ningú no està preparat”. Hem arribat a un punt en què no hi ha cap més sortida que el conflicte definitiu amb Espanya, i els nostres polítics, per por o per interessos, no estan capacitats per dir prou, fins aquí hem arribat.

A ERC no se n’escapen. La seva estratègia ha estat nefasta i els resultats electorals ho demostren. Ara que hi ha més independentistes que mai, hi ha més exvotants que no pas votants d’ERC. Els mandataris d’ERC agonitzen en aquesta espera interminable que ens du al carreró sense sortida. Sembla com si tothom esperi la retallada del Tribunal Constitucional per rentar-se les mans. Voleu negociar sense amenaçar? Per què el Puigcercós no diu que si no hi ha un bon finançament i si es retalla l'Estaut ERC trencarà amb els socialistes i proposarà un referèndum d'autodeterminació?

No confio en la unitat dels partits catalans perquè no confio en els polítics que els dirigeixen. Tampoc no conec gaire l’Uriel, que el 2006 va dir, per justificar el Tripi 2, que un front català (CiU-ERC) suposaria una esquerda que el país que no es podia permetre. Bé, tots ens equivoquem i em sembla que l’Uriel ha demostrat que no és un satèl·lit del Putxi.

Jo confio en el Joan Carretero i en l’aposta de la gent de l’Uriel. Vull creure que el seu objectiu és el mateix que el meu: la priorització de l'eix nacional, l'emancipació de Catalunya. Val la pena ajuntar-se per reflotar, més que rellançar, el partit que ha d’empènyer el país cap a la llibertat. CiU no farà el primer pas i l’ERC actual només pujarà al tren si ja està en marxa.

La meva esperança, ara, és Reagrupament Independentista, i si volem guanyar no ens quedarà cap més remei que sumar forces, per molt malament que ens caiguin aquests i aquells. Això sí, algú ha de ser el primer a fotre un cop de puny sobre la taula.

L’autonomisme s’ha acabat i necessitem gent valenta que no depengui de la menjadora per fer que aquest cop de puny sigui la fi del menyspreu secular que ens tenen els poders fàctics espanyols.
.

4 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Igual que jo, marc,

espero que això sigui la primera pedre definitiva per fer el canvi abans que sigui massa tard.

Salut

vpamies ha dit...

És el camí. Desfer el "Divideix i venceràs".

jordina ha dit...

Josefina, diu que el Pallarès fill farà el menjar de la comitiva presidencial l'11 de setembre. Estem davant d'un apropament entre convergència i socialistes? què te'n va dir el pare? pallarès fill peça cabdal a l'hora d'una aliança Montilla-Mas?
Així que els socialistes han de recórrer a un convergent de Peramola.

josefina ha dit...

Jurdina, i és més: el Pallarès pare em va explicar que quan fa uns mesos li van donar la medalla d'or de turisme, el seu fill li va comentar al Montilla que queia molt bé al seu pare perquè el veia senzill, i el Montilla el va anar a abraçar i així van sortir als diaris.

Bé, a part d'això, i tornant a l'article que cal comentar, jo no en sé tant com el Marc, dels intríngulis d'Esquerra, però de l'Uriel no sé si acabar-me'n de fiar...

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...