dilluns, 15 de setembre de 2008

TV3: perquè som com tu, perquè som dels teus (?)


Voldria aprofundir en un aspecte que el Marc va penjar ahir al marge esquerre del bloc: les notícies que TV3 ens va oferir a l'informatiu comprimit de dissabte passat, dia 13, en el descans del partit del Barça. Juntament amb altres detalls que no voldria passar per alt, m'he convençut que jo no formo part d'aquest col·lectiu al qual ara apel·la TV3 ("perquè som com tu, perquè som dels teus").

Primera constatació: dels 15 minuts de descans que té un partit de futbol, el telenotícies en va ocupar tres. D'acord, per la publicitat.

L'escaleta: Alitalia, huracà Ike, Bolívia, Índia, artefacte a cals Urdangarin, Pacino i de Niro a Madrid. La meva pregunta és: dissabte passat, a Catalunya, no va passar res de res? Al marge del còctel molotov, vull dir. Aquest és el fet més important que va passar a Catalunya dissabte passat? Aquestes són les notícies que ha de donar la televisió nacional de Catalunya en un informatiu comprimit de tres minuts? Què van fer els serveis informatius durant la tarda? I a les delegacions territorials?

Segon apunt: aquest migdia, mentre dinava, el meu pare tenia posat l'intranscendent T'he vist de l'eterna Mari Pau Huguet. Parlaven de les novetats de la temporada de TV3 i el flamant cap de programació o no sé ben bé quin és el càrrec de l'Oriol Grau, doncs l'Oriol Grau deia que cada nit hi haurà algun programa d'humor. Que bé! Com ens distreurem i com riurem cada dia! No fos cas que si es plantegessin fer cada nit un programa de debats, d'entrevistes, de reportatges en profunditat, ens preocupéssim més del compte.

Tercer apunt: fa uns dies, el Salvador Sostres es referia a la seva web a una entrevista que fa pocs dies li havien fet a la Mònica Terribas en què la directora de TVC deia que volien fer el que tothom diu que vol fer: una televisió pròxima a la gent. I el Sostres, que estic d'acord que és un provocador i alguns em retreureu per què coi el llegeixo, deia que si TV3 havia assolit l'èxit va ser perquè des del començament no va ser gaire propera al carrer. Diu el Sostres:

"Si el 1983 hagués estat propera a la gent, hauria estat bilingüe i antropològica. Puyal no era proper a la gent quan s’empescà allò dels paranys lingüístics, o els debats d’altura del Xip, o les entrevistes en profunditat d’Un tomb per la vida. Ben al contrari, ens reptava i ens exigia, ens feia anar una mica més enllà de la mandra intel·lectual i de la desídia. També l’humor de Filiprim era trencador, modern, i molts encara avui no l’han entès. Als bons temps, TV3 demanava un esforç perquè el públic la fes seva. I fou així que aconseguí ser líder d’audiència. Una audiència que a poc a poc anà perdent, fins al patètic 11,9% que tenim ara, després de la tanta vulgaritat amb què s’ha tractat l’audiència, com si fos analfabeta."

Doncs això.

josefina

14 comentaris:

Ròdia Raskòlnikov, el nàufrag de l'Illa dels déus morts. ha dit...

El pitjor de TV3 són efectivament els informatius, a banda d'un parell de programets d'aquests que volen fer riure i no farien riure ni la parròquia de'n Buenafuente. Fa tot l'efecte que allí pugen els amiguets, els cosinets, els germanets, etc., que acaben periodisme i quan es cansen de podrir-se amb contractes-escombraria a productores infames van a picar la porta vejam si cau res, i efectivament, els cau algun magazine de tarda o vespre que menen amb el cretinisme que els és propi.

Això dels informatius però, ja és indigne. És urgent purgar l'inútil i/o impresentable que hi ha de cap d'informatius. ´No sé ni qui és però amb la seva obra en tinc prou. És ben cert el comentari que hi ha dies que sembla que en aquest país no passi res. Quan t'han explicat la campanya d'Obama/McCain, l'huracà dels collons, la vida i miracles de'n Zapatero, i el darrer crim a Puerto de Santa María, tot just resta temps per parlar de l'Aplec del Cargol, el partit del Barça o la darrera fita dels Minyons de Terrassa. Pràcticament com si aquest país fos la Dimensió Desconeguda. O directament una regió sense importància de la Gran Nació Espanyola dins aquest món global on no som més que una puta insignificància fins i tot per a nosaltres mateixos i per tant per als mitjans que en teoria a nosaltres mateixos ens hem donat per mirar, analitzar i explicar la realitat que vivim i el món que ens envolta amb els nostres ulls i no amb els aliens.

marc ha dit...

No és fàcil tenir audiència amb una programació seriosa, amb un cert nivell. Però se suposa que a TV3 hi ha els millors professionals de Catalunya i, de fet, s'ha demostrat que es pot tenir audiència amb una programació que no es basi en el 'pa i circ', en la vulgaritat.

Una televisió pública té l'obligació d'oferir un servei de qualitat, igual que els hospitals i les escoles.

'Apropar-se a la gent' què vol dir exactament? Donar-li el que vol? Oi que a les escoles als nens no se'ls dóna el que volen? Se'ls intenta educar, formar, i això pot ser entretingut. Com la tele, que pot ser entretinguda sense haver d'oferir telemerda.

És clar que si tenim un sistema educatiu que no funciona i un nivell cultural baix, cada vegada serà més difícil.

I ja per acabar, els informatius fan pena i els responsables sçon uns provincians acomplexats.

Puigmalet ha dit...

L'enllaç a la web rosa del Sostres no rutlla.

Del Sostres m'agrada gairebé sempre com escriu i algunes vegades també hi estic d'acord.

De la tele ni parlar-ne. Fa pena pena. Ni riure.

Ferran ha dit...

No hauria dit mai que, algun dia, coincidiria amb una opinió de l'imoresentable del Sr. Sostres.

Aquest cop, del tot.

Salut.

Anònim ha dit...

som molts els que tenim la mateixa opinió, però no de TV3, sinó de TOTS els mitjans d'informació, incluïts els comarcals. en els que és impossible assabentar-se de rs del que de veritat passa a la comarca. I és que a qualsevol cosa se li'n diu periodst....
Què f'acil és veure la palla a l'ull del veí.....

marc ha dit...

Ai, anònim, i que fàcil que és vomitar sense identificar-se, eh? De tota manera, dónes força pistes sobre qui ets.

Això teu només pot ser producte de l’enveja perquè qüestionar la professionalitat de la Josefina només se li pot acudir a algú que té una acumulació d’odi i complex d’inferioritat molt elevada. Mira, la Josefina és la millor periodista que hi ha en aquesta premsa en el nostre àmbit geogràfic (i jo diria que de tot el Pirineu), amb molta diferència. Jo he treballat amb molts periodistes (més de 50, alguns dels quals treballen a TV3) i només n’he conegut dos o tres amb un nivell semblant de professionalitat, rigor i capacitat de treball.

Truca a ‘El Periòdic’ d’Andorra o a Andorra Televisió i pregunta quin record en tenen. O truca al ‘Diari d’Andorra’ i pregunta a qui volien fitxar quan la Josefina era a ‘El Periòdic’. També podries preguntar als polítics, sindicalistes, etc. (perquè ella feia política) si la Josefina els sembla una bona periodista.

Tros d’ase.

A més, treballar en un mitjà comarcal no implica necessàriament que tinguis un nivell més baix que moltes ‘estrelletes’ dels mitjans grans. N’hi ha molts, moltíssims, a TV3 que no li arriben a la sola de la sabata.

Per mi, que he treballat molts anys de correctors en diversos mitjans, era un plaer corregir els seus textos. La Josefina té qualitats poc usuals en el món del periodisme: la senzillesa, la falta d’artificiositat, la falta de vanitat, pensar en el lectors, sintetitzar al màxim, parlar clar i català, collons!

Per acabar d’escombrar-te, vejam si entens això: TV3 és la Televisió de Catalunya, el Periódico és un diari de Catalunya i Les mesures (on treballa ara la Josefina) és un setmanari de l’Alt Urgell. El que criticava la Josefina és que als informatius de TV3 no parlin de Catalunya, mentre que a Les mesures només es parla de l’Alt Urgell.

Dius que “és impossible assabentar-se de res del que de veritat passa”. Una altra estupidesa. Va, escriu un carta amb noms i cognoms per denunciar el que no es diu. Valent.

Quan dius que a “qualsevol cosa se li’n diu period[i]st[a]” se’t nota massa que vomites rancúnia. Fot-te, llegeix ‘Les mesures’ i vejam si n’aprens una mica.

josefina ha dit...

Encara estic vermella amb les floretes que em dedica el Marc... Es note que és qui és eh? No n'hi ha de bon tros per tant però faré un "copiar-enganxar" per animar-me quan tingui moments de desànim. Gràcies guapo!!! Tu sí que ets un sol i un gran professional, què t'he de dir!

Ròdia: estic plenament d'acord amb tot el que dius. I al Ferran i al Puigmalet, sobre el Sostres, coincideixo de ple amb la frase del Puigmalet: "Del Sostres m'agrada gairebé sempre com escriu i algunes vegades també hi estic d'acord."

Escriu de meravella, a vegades aconsegueix fins i tot emocionar-me per com descriu sentiments i situacions. Ara, segons de què parla hi ha vegades que ni me'l llegeixo perquè penso que en algunes qüestions no hi toca gaire.

Anònim: auanbabulubabalambambú.

jordina ha dit...

Sense tenir ni idea de qui és l'anònim, ja es nota com n'és de rancuniós. Noi! viam si agafaràs un mal lleig.
I posa nom, carai, que et felicitarem per ser tan valent.

ury ha dit...

En Sostres és un escriptor meravellós, però com a pensador no em mereix cap respecte. És el que no té ell amb el 95% de la Humanitat (poseu-hi aquí les dones, la gent del tercer món, els d'esquerres, els pericos i algun altre grup que em dec deixar, fa temps que no el llegeixo).

En Sostres no diu aquí el tema fonamental. Abans hi havia tres canals. Ara n'hi ha tots els que vulguis i més. El context no és comparable, ni amb el 84 ni fins i tot amb el 99.

Tampoc diu el Sostres que els TNs són l'únic programa líder de la casa PER SISTEMA. Serà l'herència d'anys anteriors o el que vulgueu, però els Informatius no són els principals responsables de la caiguda d'audiència.

És evident, però, que són millorables i que l'òptica "natural" s'acostuma a perdre de vista, i que això caldria corregir-ho. Alguns temes no es poden menystenir a l'escaleta pel sol fet de passar pel "Comarques". En general, però, parlem d'un bon producte televisiu, sobretot si els comparem amb altres informatius de sensacionalisme i pandereta obligada.

Sense deixar la ideologia al marge, el problema de TV3, crec jo, són els programes o el carisma de la gent que fa els programes. Mitja hora de tele és molt de temps (no dic ja dues o tres hores) i implica una certa responsabilitat que no sempre es té en compte. Comparteixo el criteri d'en Ròdia.

Per últim, puc dir que la professionalitat de la Josefina em sembla inqüestionable. Però bé, que li vols explicar a un tio que entra del pal anònim i vol acaparar el protagonisme d'un bon article?

Andreu ha dit...

Des de Can Fanga, la meva perspectiva sobre la davallada, sense precedents, d'audiència de "la seva".

1)- Es evident que la davallada neix, s'accelera, i continua accelerant-se, amb el tripi-1, i amb el tripi-2.

2)- A part dels responsables nominals, als serveis informatius hi ha enquistats "comisaris politics sociates i iniciatius" que fan i desfan, i com ells són els que trien becaris, i avaluen els nous, o passen per on ells volen o s'ha acabat la possibilitat de feina. Es un càncer com el que tenen al col.legi de periodistes.

I, a més, els ineptes.

3)- Aquesta pseudojustificació (ara hi ha mes canals, es diferent, no es pot comparar) es trilera. Amb menys canals que els de la TDT, TV3 (amb Generalitat convergent, he he) estava pel damunt del Tele5, de l'Antena 3 i de la Tv1, i la distància es va anar eixamplant any rera any.

Si, la fragmentació ha augmentat, però ha afectat tothom, i, no ha estat per casualitat ni per l'esperit sant, els fets demostren que a qui ha afectat més, en negatiu, ha estat a Tv3, molt mes , en negatiu, que al 5, a l'A-3, o a la TVE-1. I això , no ho explica l'autjoustificació inventada..

4)- Amb en Joan Oliver al Bon Dia Catalunya (primera mesura tripartita d'en Majo i d'en Carod: adeu siau, i a donar l'espai i el temps al Cuní), hi havia molta mès varietat, mes diferents col.laboradors o tertulians, i menys endollats fixes. S'ho van carregar i, malgrat la bona feina d'en Cuní, les diferències es noten i la gent canvia de canal.

Es a dir, abans, fa anys, l'Agora del 33 del Ramon Rovira el veia moltes mes vegades que ara amb el Xavi Coral. Pel mateix, mes pluralisme dels convidats i mes varietats. Menys endollats. Em cau bé la Patrícia Gabancho, però ara surt a la sopa, a l'amanida, al bistec, al préssec i al cafè. I no es això, no es això. Per tornar a sentir la Gabancho, que ja sé que dirà, faig una altra cosa.

En resum, "han centralitzat, control.lat i funcionaritat molt més" que abans, i això es dolent,per a l'audiència.

Es cert que la gent gran es mor. I potser la "seva" no sap, no ha sapigut, conectar /fidelitzar millor els adults de mitjana edat o els joves. I quan fan aquesta xarlotada del De Vacances, encar s'ensorren més. (jo a la Barneda la trobo molt millor aprofitable, com la van saber lluir a TeleMadrid).

Però això també era un "problema" per a la TV3 de la primera i de la segona dècada. I ho van saber afrontar profesionalment.

L'operación Club Super 3, de la qual també en van fer molta conyeta amargada els progres oficials, va ser una grandisa iniciativa, desenvolupada, crecuda i mantinguda. També s'ho han deixat esmicolar, per no fer res, els comandaments tripartits.

Però l'operacio Super3 també anava lligada de sèries de dibuixos molt ben triades, molt populars, mítiques encara, i atractives per a mainada..i per a pares i mares de mainada i per a germans grans.

I no va arribar les sèries bones de casualitat. Van explorar bé els mercats i les possibilitats, sense empresetes mitjanceres com ara dissortadament passa sovint, i van saber triar bé, molt bé.

I ara, on estan els qui triaven les sèries infantils o algunes de prime-time? Han estat bandejats a posicions més secundàries. I aixi va .

Es a dir, el gruix professional/professionalitzat/bo/molt bó/ que van saber tenir a TV-3 , ha desaparegut en molta proporció, i no precisament per jubilacions o per marxa a altres cadenes, no, per la vinguda manumilitari d'instruccions molt més sectaritzades i ideologitades, que abans.

Jo confio en la Terribas. Si, encara confio. Perquè no es poden redreçar 5 anys d'incuria en 3 mesos. Però cal redreçar els informatius, sempre primera psició de qualsevol cadena i que donen audiència als programes posteriors si són bons; i també els infantils, i també la produccio pròpia, i també programes d'humor fresc, que facin realment jubilar les xarlotades del Soler, el Polònica, i ara el nou xollo regalat; les pel.licules, i recuperin el dinamisme creatiu quehavia caracteritzat la "nostra" i que ara ha desaparegut per una "funcionarització" visual gens atractiva.

I, el mes important, han deixat perdre, voluntàriament, políticament, el que era i ha de ser Tv3: una manera de veure, conèixer i interpretat el món, des d'un epicentre situat a tot Catalunya una manera catalana de seguir el que passa o es fa, o sia, tractar Madrid i Espanya com França i Paris, una mica mes perque està mes aprop i ens afecta més, però des d'una òptica estrictament catalana, si no volen intentar recuperar na pancatalana.

Pero catalana, si, espanyola.

Salutacions, parella, I no feu cas dels imbècils anònims. Enveja malaltisa de mediocres fracassats.

Fins la propera.
Andreu

Jordina ha dit...

Carai, Andreu! quin bon article.

M'ha vingut al cap que quan van començar Plats Bruts, una amiga meva castellana em deia que, malgrat entendre el català, no en captava l'humor. Tampoc plegava la finor del Miquimoto a l'Afers exteriors.
Avui dia, ella no ha canviat, però ja entèn tots els espais de la tele catalana com si fos la seva. Jo, en canvi, continuo sense entendre l'humor d'alguns programes de cadenes espanyoles.

Ah, i volia agrair a tots qui participeu en aquest blog, sovint o de tant en tant, aquests bons articles i bons comentaris que hi deixeu estampats.
És un gust poder-vos llegir.
Au !

marc ha dit...

És que tenim visitants de very level, Jordina.

La llàstima és que l'Andreu no tingui bloc, casundena. L'hem d'anar seguint (i flipant) en els comentaris-articles que deixa per aquest món virtual.

I què me'n dieu de Catalunya Ràdio. Jo ja en sóc un exoient. La Neus Bonet la troba una 'sossa' i el programa de la tarda és de 'vergüensa ajena'.

El que més m'emprenya és que tot aquest procés d''engrisonament' i desnacionalització es fa amb la complicitat d'ERC.

josefina ha dit...

Bravissimo, Andreu!

Andreu ha dit...

Josefina, Marc,
benvolguts,

Tinc les galtes vermelles, i la "culpable", la Josefina.

No exagereu, de veritat. El mèrit es vostre, per crear-lo, per mantenir-lo, molt i molt difícil, ho sé, i per fer-lo atractiu, en els continguts i en les formes.

Gràcies a vosaltres, parella!!

Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...