dimecres, 29 d’octubre de 2008

Elogi de l'austeritat

.
Ara que es parla tant d'austeritat i de donar exemple, us recomano aquest article d'Albert Pereira Solé que he trobat enllaçat a cal Cimera.

"A començaments de l'any 2004, un grup de gent de procedències diverses -en més d'un cas no ens havíem conegut prèviament- i d'una mitjana d'edat molt per sota dels 40 anys, començàvem a treballar al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, sota les ordres de Joan Carretero, nomenat conseller del primer govern tripartit en vigílies del Nadal del 2003.

El nou conseller ens va fer ben aviat patent la seva forta personalitat. Per la claredat dels seus plantejaments polítics, per la nitidesa dels seus objectius al capdavant del Departament i per la determinació amb la que els perseguia, però també per l'austeritat en la gestió dels recursos públics, austeritat que exigia a tots els que col·laboràvem amb ell.

Més enllà d’alguna anècdota inicial (es va enutjar quan li van proporcionar les seves targetes de visita, que considerava un dispendi innecessari per la seva escassa utilitat), la reducció de les despeses propagandístiques i protocol·làries respecte les de l’exercici anterior va assolir l’any 2004 els 2 milions d’euros.

A finals d’aquell primer any de mandat es va produir un altre fet curiós: una funcionària dels serveis econòmics va adreçar-se a la cap del gabinet del conseller per tal que li lliurés les factures dels àpats del conseller, estranyada perquè no n’havia comptabilitzat gairebé cap. La cap del gabinet, davant la incredulitat de la funcionària, li va contestar que el conseller no havia fet ni un sol àpat més a càrrec del Departament.

Joan Carretero va fer disminuir el sèquit que acompanyava el conseller a les visites oficials (de 2 cotxes per visita va passar-se a un de sol, el del propi conseller), dormia en un annex del seu despatx (va fer-s’hi instal·lar un llit) i no en un hotel, no va nomenar mai un cap de protocol, càrrec existent a tots els departaments de la Generalitat, i era especialment gasiu amb l’encàrrec d’informes externs. Una informació apareguda cap al final del seu mandat situava el de Governació com el departament de la Generalitat que menys diners havia gastat en informes, amb moltíssima diferència.

Quan un conflicte laboral amb els xofers de la Generalitat va comportar la disminució dràstica del nombre de les hores extres que realitzaven, Carretero va arribar a conduir el seu propi cotxe oficial en visites a alguns municipis, per no haver de contractar el servei de cotxes de lloguer. Més endavant, es van substituir alguns cotxes oficials -amb xofer- de la flota assignada al Departament per dos utilitaris -fabricats a Catalunya, per descomptat- que conduíem els propis alts càrrecs del departament.

Des d’un primer moment, Joan Carretero ens va deixar clar que no era gens partidari dels dinars de treball ("una excusa per menjar de franc, s’hi fa de tot menys treballar", segons ell). Els membres del seu equip dinàvem amb el conseller a la seu del Departament el menú del dia d’un bar de la rodalia, i pagàvem religiosament de la nostra butxaca el seu import (8,50 €, si no recordo malament).

Cap a la fi del 2005, l’estalvi pressupostari en diverses partides de despeses corrents, més de 7 milions d’euros, va servir per crear un fons per a municipis petits -menys de 2.000 habitants- de baixa suficiència financera, els més desafavorits d’entre els municipis catalans. Uns 500 municipis van beneficiar-se d’aquest fons extra, que no s’ha tornat a distribuir mai més des d’aleshores.

Algú ha comentat últimament que la dignitat dels càrrecs de les principals institucions nacionals comporta algunes despeses sumptuàries no sempre ben enteses per la gent. A mi em sembla que Joan Carretero, que va tenir sempre present la dignitat del càrrec que exercia al govern del seu país, és un exemple de tot el contrari. Personalment, crec que la dignitat de les autoritats més rellevants es defensa millor des de valors tan arrelats al nostre país com l’austeritat, l’esforç, l’estalvi i el gust per la feina ben feta. La dignitat no té a veure amb el luxe ni amb l’ostentació, a la dignitat no li cal viatjar en limusina."
.

1 comentari:

ury ha dit...

El pitjor de tot plegat és que, ni amb un exemple públic i notori com aquest, la resta no va voler renunciar als seus luxes, ni que fos per decència.

SI un polític no té escrúpols pel què dirà la gent a l'hora de fer comparacions com aquesta, què podem esperar-ne?

Petjades com aquesta de Carretero són les que ens calen.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...