dilluns, 13 d’octubre de 2008

Enquestes i altres delícies

.
(No apte per a periodistes. Si voleu notícies, busqueu-ne, que n'hi ha per donar i per vendre. A més, aquest article no va signat. Vés a saber qui l'escriurà.)

Feia dies que volia parlar de les enquestes, de la poca credibilitat que tenen. En concret, em volia centrar en la llengua, a partir de les dades sociolingüístiques més recents de què disposem. Però ara no vull parlar d'això, sinó del que m'ha passat avui en creuar la frontera.

M'ha parat una tia i el primer que m'ha dit és si havia anat a Andorra a treballar o a comprar. Perdó, el que m'ha dit realment és si había ido a Andorra a trabajar o a comprar.

Coi! Què vol aquesta ara? Silenci prudent i escànner ràpid. Cagundéu! La noia portava una acreditació del Ministeri de Turisme d'Andorra!!! I jo que em pensava que era una gran germana fiscalitzadora!!! Però tu de què vas???!!!

—Perdoni, que és una enquesta, això?
—Sí [en castellà].
—I per què no m'ha preguntat si volia contestar les seves preguntes?
—[¿Cómorrrr?]
—Faci, faci...

M'ha preguntat, en castellà (porto matrícula de Barcelona), si havia dinat a Andorra, què havia comprat, quant m'havia gastat, si havia fet gasolina, si m'havia quedat a dormir a Andorra. Em sembla que ja està. Només hi ha afegit que entrava en el sorteig d'una cap de setmana a Andorra.

Totes les meves respostes han estat mentides de dalt a baix, fins i tot les dades per al sorteig. Quan surti l'enquesta, hi haurà un mentider com a mínim, i segur que no seré sol. Passa el mateix quan preguntes a la gent quina llengua utilitza. Molts et diran que sempre parlen en català, i jo dic que
una merda. Som quatre gats, els que ho fem. I l'ús social del català és més baix del que diuen els estudis i les enquestes; fins i tot els estudis i les enquestes manipulats.

I sobre l'anècdota d'avui... Que trist. Per què se m'adreça en castellà? Per què no em pregunta si vull fer l'enquesta? Que trist, tot plegat.
.

5 comentaris:

Salvador ha dit...

Molt fàcil. Se t'adreça en castellà perquè probablement és l'única llengua que coneix, som molt internacionals a Andorra, fins i tot sabem parlar castellà, què us pensàveu?

El que m'ha agradat més és això de 'Sí[en castellà]'
Renoi, quina oïda més fina :-)

marc ha dit...

He, he. Aquestes subtileses només les captem els filòlegs.

Ferran ha dit...

A Andorra deuen tenir algun problema amb la llengua pròpia, fins i tot més gran del que tenim els catalans. Més d'una i de dues vegades m'he dirigit a l'organisme del govern andorrà que "s'ocupa" de qüestions lingüístiques, per denunciar que no m'han entès en un comerç, o que m'han donat un ticket de compra escrit només en castellà.

Perquè passa, això, allà, on no tenen el problema del bilingüisme (de manera oficial)?

Salvador ha dit...

Ferran, això de que no t'entenguin en català a un comerç d'Andorra és degut a la política que segueixen alguns de fotre al carrer al personal quan hi porten ja uns anys i s'han adaptat al país per agafar personal nou que cobra molt menys i que evidentment no té ni idea de català. Aquí l'acomiadament és lliure i els sindicats poc hi poden fer si no volen que els seus membres acabin també al carrer.
Després sempre n'hi han uns quants plorant perquè estem perdent l'essència de l'andorranitat però en la majoria dels casos són llàgrimes de cocodril.

oriolvidal ha dit...

És un episodi ben trist. Sobretot, recordant campanyes tan ambicioses com aquella d'"un sol d'idioma".

Com fa el Salvador, jo també culpo les autoritats i poders fàctics de no promoure la cultura ni vincles sentimentals per als nouvinguts (ja sigui per mitjà d'entitats esportives o festes modernes i per a tota la ciutadania). És un dèficit que es podria solucionar i sense afectar les tradicions del país.

Sobre les enquestes, crec recordar que el 47% d'elles tenen la credibilitat que té aquesta mateixa que estic escrivint.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...