dimecres, 22 d’octubre de 2008

Prescindible

.
No sé si la part que em toca d’aquest bloc (que és la majoria) és massa visceral, tal com diu algú. També hauríem d’aclarir què entenem per visceral. El que diu el diccionari?

2 1 adj. Íntim i profund. Aquell home li despertava una antipatia visceral.

Això segur que no, hehe.

2 2 adj. No controlat pel raonament. De vegades té reaccions molt viscerals.

Aquesta potser sí.

Sovint sóc visceral, sobretot quan em toquen els collons o quan veig algú que no suporto i que toca els collons a qui no els ha de tocar.

Sovint sóc arrauxat i no controlat pel raonament, a vegades escric coses sense pensar-hi gaire i absolutament ofuscat. I sense argumentar prou i sense moltes coses més.

Però també tinc una mica de seny i no escric sobre coses que em podrien perjudicar. És el que fa tothom que no és multimilionari. La llibertat no existeix, encara que puguis dir i escriure el que vulguis en un bloc; sota l’anonimat, és clar. És una llibertat condicional.

Jo trobo que la meva part d’aquest bloc encara no reflecteix prou la mala llet que em provoquen segons quins temes. No en sé prou però m’hi esforço. Què vol dir que sóc massa visceral? (M’has fet regirar les vísceres, hehe.) Recoi, jo que em considero massa tou...

El que em provoca visceralitat és la gent que no es mulla mai; que no afronta els problemes; que s’escuda en el jo no em fico en problemes per amagar la seva covardia; que no veu o no vol veure les injustícies que es cometen contra un company de feina; que mai s’enfrontarà a les vaques sagrades; la gent que ven una aparença de bon rotllo quan en realitat l’únic que tenen és por; la gent que vol quedar bé amb tothom, la que que diu què hi farem...; la gent que et reenvia un correu de Free Tibet i renega dels independentistes del seu país; el típic catalanet pactista que sempre es dirigeix en castellà a qui no coneix; el català perdedor que va pel carrer calladet i amb el cap sota l’ala, per no molestar o perquè té vergonya; el que accepta la submissió de tot i de tothom; el que va votar PSOE perquè no guanyés el PP; el que fa un minut de silenci per solidaritzar-se amb tots els països humiliats que no siguin el seu; la gent que és plana, sense cap interès, sense res a dir que no sigui políticament correcte; els que no fotrien un clatellot al seu fill; els socialistes; els iniciatius; el que tenen blocs insulsos i només diuen que cal unitat; els botiflers; els traïdors; els que diuen que són apàtrides; els ciutadans dels món; els que no escriuen mai el que pensen; els que es posen el cinturó de castedat quan escriuen o parlen; els que no et miren als ulls; els que no accepten la seva mediocritat i la seva covardia...

Sort en tenim, dels viscerals. Són els que han escrit els moments estel·lars de la història, que diria l’Stefan Zweig.

Llàstima que jo sigui un medio, que diria el Johan Cruyff.


P. s.– Me n’he deixat uns: els que a les enquestes trien lopció prefereixo no dir res. Hehe.
.

8 comentaris:

vpamies ha dit...

Marc la teva rauxa és el que et fa especial. Que si no hi hagués arrauxats, el món seria molt avorrit. I el Diccitionari encara més :-)

Compromís, mullar-se... Jo puc entendre determinades actituds que es podrien titllar de covardes, perquè sovint massa coses (i persones) depenen d'una decisió o d'un acte.

Però s'hi ha de lluitar, és clar.

I a les enquestes... si algun cop voto "què?" és perquè no entenc la pregunta, o està mal formulada o és cacofònica o me la sua o jo porto barretina quan em dóna la gana... o per tocar els dallonses al Marc directament. Hehe :-)

Salvador ha dit...

què?

Anònim ha dit...

Em sembla que vaig ser jo (Marià Cerqueda) el que va fer el comentari de visceralitat; (massa visceral per a mi, compte) del blog. I si no recordo malament al costat hi vaig afegir però necessari. Es a dir és llegeix sovint, i provoca la reflexió que pregona al títol.

Gràcies altre cop per fer rumiar, doncs tot i que s'assemblen els verbs el que fem sovint és remugar (i si encara fos entre dents arrai...)

Anònim ha dit...

Si l'Stefan Zweig llegís això li doldria ser citat en un article com aquest.

Anònim ha dit...

Víctor, hehe. A mi m'agrada tocar els nassos i que me'ls toquin a mi. Una mica de salsa, si us plau.

Salvador... ja m'ho imaginava que tu ets un dels pèrfids que voten 'què'?

Marià, va ser l'excusa per fer un article que fa temps que em rondava. De tant en tant apareixen per aquí uns quants anònims amb la pell molt fina i amb el qüento de sempre: que si insults, que si falta de respecte...; i res, que ahir vaig vomitar una estona el que tenia al pap. Salut!

Anònim, vols dir que li doldria ser citat en una merda d'article com aquest? Haha.

Te'n deixo una altra del mateix Zweig; te la dedico i espero que al Zweig no li dolgui la meva usurpació:

"L'home es revela en la conversa no solament per allò que diu, sinó per allò que calla."

Posa-hi el teu nom, per exemple, i la teva profunda reflexió.

Marc

Anònim ha dit...

Noi, ja només falta que la visceralitat caigui també sobre tu mateix i ja pots dir que ets tu ben sol contra el món.....no se salva ningú. quina llàstima que no fòssim tots com tu, oi?
Per cert, davant de tanta mal llet contra tothom, haas pensat de prendre-t'ho amb més calma, amb més respecte 8sobre tot per les idees que no comaprteixes, perquè respectar les teves no té mèrit), i en tot cas, saps de l'existència del psicoanàlisi? sempre pot ser una ajuda per treure fantasmes....

vpamies ha dit...

Quins anònims més trempats que tens al teu blog, Marc.

Cuida'ls que no et marxin!

Acabo d'entrar una citació sobre l'anonimat al Diccitionari: «En comptes de lamentar el teu anonimat, procura fer-te digne de ser conegut» (Confuci)

marc ha dit...

Víctor, jo diria que no són 'anònims', sinó el mateix capullet de sempre. Llàstima que sigui un anònim de pa sucat amb oli perquè m'agrada que me la fotin, però amb una mica de classe.

Bona citació. Ara me'n vaig a cal Diccitionari.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...