dijous, 13 de novembre de 2008

'Cartes'

.
Després de llegir Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales, ahir vaig comprar i fullejar les Cartes completes (1960-1983) de Mercè Rodoreda i del mateix Sales. Trenta euros i més de mil pàgines. No hi trobaré les descripcions fantàstiques dels paisatges del front d’Aragó, ni les diatribes contra els anarquistes, ni la desesperació pel desgavell català en la lluita contra els feixistes; però la prosa elegant i la ironia sempre hi són.

Deien que el llibre promet i és veritat. Una visió sense contemplacions i força depriment del món cultural (fins i tot amb pinzellades politicoideològiques) del nostre "país desventurat", que deia el Sales. I gent que hi queda ben escaldada, és clar.
.
Cinc retalls del Sales per anar fent boca (de la Rodoreda, en una pròxima entrega:

"L’Estanislau Torres és, tal com endevineu, un mediocre ressentit; [...] És autor d’unes llaunes immenses; ens en volia encolomar una al CLUB [DELS NOVEL·LISTES], que li vam refusar molt amablement. Era una novel·la d’atracadors barcelonins, en què quasi tot era diàleg per aquest estil:
—¿Has copsat la testa de llur pare?
—Nogensmenys, àdhuc l’esguard li relluïa.
I pàgines i més pàgines en aquell estil de singlot: «Entrà. Encengué un llumí. Pipà la cigarreta. Es remogué en el seient. Laura el fità. Obrí la finestra. Sospirà. Féu un esternut». Es pensen que això és estil viu, quan al pobre lector no li fa més que l’efecte que li martellegen el cervell." (pàgines 240-241)

"Al pobre Albert Manent l’estan crucificant per haver volgut esporgar allò dels Beatles i els Rolling Stones de porqueries innecessàries. En Joan Raventós, líder dels socialistes a Catalunya (que no és el mateix que «socialistes catalans»), feia ahir a l’Avui unes declaracions lamentables comparant-lo als censors de l’època franquista. Això fa pensar que si de cas guanyés les eleccions i passés a ser president de la Generalitat, aquesta patrocinaria la literatura més excrementícia en ares de la llibertat d’expressió. Ja patiríem." (pàgina 920)

"La plaça del diamant és una obre reeixidíssima d’una literatura plenament madura, en una llengua plenament vigent, totalment «natural». Formidable!
Per ara, tothom comparteix el meu parer –cosa que em fa contentíssim. En Joan Oliver també està tot engrescat, En Benguerel ni cal dir. L’Oliver em deia: «I no li van donar el Sant Jordi? És monstruós!»
És exactament monstruós." (pàgines 107-108)
.
"¿És que ho vam somiar, que en aquest país hi havia una Veu de Catalunya, una Publicitat, un Matí, un Mirador? De vegades en efecte m’arriba a semblar com si tot allò que vam viure aquells anys no era més que un somni." (pàgina 720)

"Molt content també del que em dieu de les Cartes a Màrius Torres. Que us agradin tant a vós m’aconsola del poc èxit que tenen. [...] Suposo que aquestes Cartes molesten terriblement perquè estan carregades de raó i que aquest és el motiu del buit que se’ls fa." (pàgina 720)
..

7 comentaris:

vpamies ha dit...

Te'ls vas comprar ahir i poses citacions de la pàgina 720, ja? T'ho has llegit tot d'una tirada?

I és clar que després tens son quan quedem al Gmail!!

Anònim ha dit...

Pot ser que en Joan Sales, s'assembli molt al periodista Pitu Abril?

marc ha dit...

Víctor,

La sort d'aquests llibres és que els pots obrir per qualsevol pàgina. I ahir l'únic que va ser puntual vaig ser jo, eh?
Els europeus a les deu som al llit.

Anònim,

Ostres, tens raó! Més que assembar-s'hi, jo diria que és ell!!!

Puigmalet ha dit...

Molta epístola salesiana, però ja t'has llegit Incerta glòria, eh, eh? Perquè en aquest bloc tan reflexiu encara no n'he vist una ratlla ni mitja, sobre aquesta novel·la. Eh!

marc ha dit...

Incerta glòria? Jo em pensava que era el títol d'un dels teus últims articles, en què només parles de tu.

Me'l vaig llegir ja fa anys en un d'aquests banys de pessimsime que prenc de tant en tant. Primer 'Els vençuts' i després 'Incerta'. Apa.

No patixos que en faré quatre ratlles. Però primer vull tornar a fer un altre bany de Colometa i Soleràs.

jordina ha dit...

Ahir el vaig veure en una llibreria, i té un full prim com paper de fumar.
També me'l vull comprar, però abans hauria de cobrar algun calé, que de moment tan gran gesta no m'és arribada.

Marc, a Incerta Glòria hi ha algunes peces que podrien anar al Vistaire (ara, que potser no són alturgellenques): "històries envitricollades"
"passar-les crespes, o veure-se-les crespes"

Jordina ha dit...

Si demà voleu anar a l'Auditori Fontetes de La Massana, hi tocarà un grup que es diu Labatzuca, tot recitant poemes d'en Bartra.

Salut!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...