diumenge, 2 de novembre de 2008

El Segre torna a baixar vermell (i violent)

.
Aquest matí, tot i que seguia plovent amb força, hem baixat amb el Quico fins a Segre. No li feia gaire gràcia perquè sabia que, com ahir, tornaria ben empapat, però ha aguantat el tipus i prou s'ha fet uns bons tips de córrer. Avui, a diferència d'ahir, he pensat a endur-me la càmera, i així he pogut fer algunes fotos, que són gairebé idèntiques a les que vaig fer a l'abril, amb la diferència que el paisatge de l'abril era de primera primavera i el d'ara ja és d'entrada la tardor. Però el Segre és ben bé igual que quan les primeres pluges abundants que vam tenir a l'abril. He vist que, tot i que ha plogut tota la nit, ha disminuït de cabal respecte ahir, però en canvi baixa molt més roig. Aprofitant que la càmera té possibilitats de fer vídeo (però sense so), he gravat aquests segons:

video

Ara ja és gairebé l'hora de dinar i segueix plovent sense parar. El Marc està enllestint un risotto amb ceps i pernil, i ja arriba l'oloreta fins aquí a l'ordinador. I a la cuina, a la vora del foc, s'hi està tan bé! Que tingueu un bon diumenge!

josefina

Actualització a les 18:05:

Ara acabo de tornar de Segre. No tenia la intenció de baixar-hi un altre cop però hem sortit de casa allà a les cinc amb el Quico, tot just plovisquejava, i anant xino-xano pel camí del Molí la temptació ha sigut massa forta: tornava a ploure amb més intensitat i el soroll que feia el riu ja cridava l'atenció. O sigui que hem travessat un parell de camps i ja hi hem sigut. I sí, ara baixa molt més gran que al dematí, no tan vermell però molt més furiós. Hem travessat un fangar molt poc recomanable en un dia com avui perquè volia veure si l'aigua arribava al mateix lloc on va arribar al maig, i tot just li deuen faltar tres o quatre pams per fer-ho. M'hauria agradat fer més llarga la ronda de reconeixements però tenint en compte que ja gairebé era fosc i que no és qüestió de fer-se la valenta ni la imprudent quan al ventre ja hi portes una criatureta de sis mesos i mig, he preferit fer mitja volta i tornar cap a casa.

.

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Me'n recordo d'aquest racó de Segre. També en tinc algunes fotografies i video. Per Sant Joan passat també baixava majestuós, encara que no em sembla recordar tanta vermellor.

Passejant el Josep, eh? Ben fet que conegui ca seva!

jordina ha dit...

amb aquestes cròniques tan directes sembla que nosaltres també hi passegem, vora Segre. A mi m'ha recordat quan de petita, anys després de les riuades, abans de dormir recordava les històries que se n'explicaven.
No vulgueu travessar Segre i pujar fins a la Parròquia, de moment! espera't que el Josep ja pugui saltar i brincar. Però no a dintre la panxa.
Bona nit!

joliu ha dit...

urf, quin fred

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...