diumenge, 30 de novembre de 2008

Faig una crida desesperada

.

.
Aquest gos tan esplèndid el vaig recollir ahir dissabte al migdia enmig de la nevada. El vaig estar veient tot el dematí com anava d'una banda a l'altra de carretera, seguint a tothom que li feia festes i que s'havia aturat per posar cadenes o a esperar que netegessin la carretera. I quan algú marxava empaitava el seu cotxe una estona com si hi volgués pujar. Evidentment, que circulés sense mirar per la carretera va ser un perill quan la via ja va estar neta però bé, sembla com si això no ho vegi ningú. Una altra vegada que vaig recollir un gos perdut vaig trucar al Consell Comarcal i em van donar el mòbil de la gossera. Hi vaig trucar i de seguida el van baixar a buscar. Ahir, com que era dissabte, no sabia ben bé què fer: el vaig entrar a casa meva i es va quedar rendit, ajagut al rebedor de baix, sense menjar ni beure res. Jo per mi que potser ja l'havien abandonat a la nit i tot.
.
Primer vaig trucar als Mossos, em van dir que ja havia fet bé de trucar-los a ells i que enviaven una patrulla a buscar-lo. Em van demanar nom i telèfon. Mentre era a la carretera al costat del gos vaig veure passar tres cotxes dels Mossos, un dels quals va afluixar la marxa i ens va ben veure i li vaig fer senyals però va tornar a accelerar. I no n'he sabut res més.
.
Veient el fracàs, vaig trucar al mòbil que tenia de la gossera però em va surtir la bústia de veu. Hi vaig deixar un missatge, amb el nom i el telèfon, i dient-los que el gos el tenia jo però que no me'l podia quedar a casa.
.
Constatant el segon fracàs, vaig fer el cor fort i vaig trucar al meu tiet Josep Maria, a qui sabia perfectament que posava en un compromís dels grossos i que em sabria greu fer-ho. Ell ha tingut gossos durant bona part de la seva vida, però des que se li va morir l'últim va dir que prou, perquè hi pateix molt, i jo prou que ho sé, però era la meva única sortida. Li vaig demanar si us plau que acollís aquest gos a l'era fins dilluns, que jo tornaria a trucar a la gossera (o primer a l'Ajuntament, que es veu que és així com cal fer els tràmits...). I tot i que de mala gana, i ho entenc, ho va acceptar.
.
I allà ha passat el cap de setmana, estranyat però tranquil. Ha menjat, ha descansat, i l'hem mimat sense voler perquè es fa estimar. Ara he baixat de veure'l segurament que per última vegada, perquè demà trucaré a qui correspongui perquè el vinguin a buscar. Avui he enviat missatges a gent coneguda per si saben d'algú que el volgués. La germana del Josep Maria se'l quedaria amb els ulls tancats, però ell no en vol ni sentir parlar i jo tampoc he gosat fer-li xantatge emocional perquè sé que no seria just. En el fons li agradaria quedar-se'l però ja va decidir fa anys que no en volia cap més, i és que no.
.
I jo tinc el cor en un puny. Si no fos perquè l'any passat ja em vaig quedar el Quico, que també vagava per la carretera, no m'ho pensaria gaire i em quedaria aquest gos meravellós. Perquè us asseguro que ho és. Com m'agradaria que li trobessin xip i que localitzessin l'amo... Però no en deu portar.
.
M'agradaria que passés un miracle i algú el volgués abans de dur-lo a la gossera, una gossera saturada i, segons els alcaldes, a punt de tancar perquè no rep les subvencions promeses. Així estem. Aquests són d'aquells dies en què em fa vergonya i fàstic ser membre de l'espècie humana.
.
josefina
.

10 comentaris:

Ferran ha dit...

Segueixo sense entendre com es pot abandonar un ésser viu a la seva sort, i ser capaç de continuar amb la teva vida com si res. No s'entén.

Onset ha dit...

És molt bonic. Si pots trobar algú que el volgués, molt millor que portar-lo a una gossera. Molta sort!

jordina ha dit...

Pensar que hi pot haver gent capaç d'abandonar un gos, ja és això, vergonya de ser persona. Després es estranyem del món que tenim i li busquem explicacions.

Aviam si canvia la tendència i en comptes de gossos s'abandonen mossos. Com et poden dir que esperis que venen i després no complir? què s'han cregut? és lamentable la cara que tenen. Per plorar de la ràbia.

josefina ha dit...

ALEGRIA, ALEGRIA!!!!!

Quan ja havia parlat amb la gossera i l'ajuntament i complerts tots els tràmits i resignada estava que el quisso acabaria a Benavarre, m'ha trucat la meva tia pr dir que un home ha identificat el gos i resultes que és del Kàrting. Hi han trucat i han dit que sí, que l'havien perdut, i que ara el pujaven a buscar corrent!

Quin respir!!!!!!!! Que contenta que estic!!!!!!

josefina ha dit...

ALEGRIA, ALEGRIA!!!!!

Quan ja havia parlat amb la gossera i l'ajuntament i complerts tots els tràmits i resignada estava que el quisso acabaria a Benavarre, m'ha trucat la meva tia pr dir que un home ha identificat el gos i resultes que és del Kàrting. Hi han trucat i han dit que sí, que l'havien perdut, i que ara el pujaven a buscar corrent!

Quin respir!!!!!!!! Que contenta que estic!!!!!!

josefina ha dit...

ALEGRIA, ALEGRIA!!!!!

Quan ja havia parlat amb la gossera i l'ajuntament i complerts tots els tràmits i resignada estava que el quisso acabaria a Benavarre, m'ha trucat la meva tia pr dir que un home ha identificat el gos i resultes que és del Kàrting. Hi han trucat i han dit que sí, que l'havien perdut, i que ara el pujaven a buscar corrent!

Quin respir!!!!!!!! Que contenta que estic!!!!!!

jordina ha dit...

així m'agrada, cantar l'alegria tres vegades.

Visca, visca, visca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

avui encetaré una ampolla de cava, per l'estimat quiso i la personeta Josefina que aviat arribarà al nivell d'humanitat d'alguns animals.

Andreu ha dit...

Josefina,

Bona nit.

Bé. Content que acabés bé la urgència.

Però no entenc una cosa:

un gos el portarien a Benavarri?

Una mica lluny, no? El cost del transport , i les dietes, una mica bèstia!! No hi ha altres llocs més propers?

I, per cert, a Benavarri, on tinc bones relacions, no em "sóna" que hi hagi cap servei d'aquest tipus.

A no ser que sigui molt recent, o que estigui en algun altre nucli del municipi, a les afores del poble històric.

Coi, quina col.laboraciò catalano-aragonesa, via gosos...

I el català, mentre, propi però no oficial..........Quines penques, aquests del Psoe d'Aragó!!

Cordialment,
Andreu

josefina ha dit...

Andreu, no, no és el Benavarre aragonès. Al municipi de Montferrer i Castellbò hi ha la partida de Benavarre, i allà es va construir l'any passat la gossera supracomarcal, que dóna servei a l'Alt Urgell i a la Cerdanya. No t'espantis!

Andreu ha dit...

Josefina,

Gràcies per l'aclariment, i disculpes per la meva manca de coneixement del territori.

Per això m'estranyava...quan en realitat era jo qui anava mes perdut que un gos solitari...(he, he).

Gràcies.

Cordialment,

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...