dimarts, 25 de novembre de 2008

Monomarental

.
Encara no m’havia trobat mai aquest terme. Pel context, veig que és una cagada més d’aquest fenomen políticament correcte que ens inunda, ja que al text a què em refereixo parlen de l’atenció als infants, no a les dones. Vejam: si dius que vols “establir una consideració especial a les famílies monomarentals”, exclous les famílies en què només conviuen el pare amb un o més fills (que n’hi ha), mentre que el terme monoparental no es refereix als homes, sinó als homes i a les dones. És paradoxal comprovar com, a vegades, manipulant les paraules a la recerca de la igualtat et pot sortir un nyap discriminatori com aquest exemple, perquè en cap cas, llegint el text, no es parla d’atenció a les famílies en què només hi ha la dona i els fills.

És que no ho acabo d’entendre. ¿Es poden fer plans d’ajuda a les famílies monomarentals i excloure’n les famílies en què només hi ha l’home i els fills? ¿O és que pel sol fet que la majoria de les famílies monoparentals siguin de dones ja et permet aplicar-hi un terme suposadament femení? El problema, penso, és que s’assimila erròniament el terme parental a l’home.

Etimologia
El mot parental no ve de pare, sinó del llatí parens, -ntis ‘el pare o la mare’, participi present de parĕre ‘parir, engendrar’, aplicat inicialment al pare i la mare indistintament. Parens és, doncs, qui pareix i, per extensió, qui engendra (o qui fecunda o insemina).

Aquest apunt potser no és gaire apropiat en un dia com avui, dia internacional contra aquesta xacra de la violència masclista, però mira... això va com va.

.

11 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Un terme ben malparit, etimològicament parlant.

garrofaire ha dit...

Hi ha molt "papanatisme" darrera d'aquests invents.
Com l'anunci aquest dels mossos i mosses d'esquadra.

reflexions en català ha dit...

Gazo, que t'he enganxat votant 'què?' a l'enquesta! ha sigut tu i no vas al Demi perquè és tan carallindo com tu.

Garrofaire,

'Papanatisme' és la paraula adeuada, al costat d''ignorància'.

I jo que busco amantes i només tinc carallindos com el Gazo, el Demi, etc...

josefina ha dit...

Que no en tens prou amb mi, d'amanta? Serà possible! Com s'ha de veure, una! Assabentar-se pel bloc que vols amantes ja és gros eh? No hi ha pebrots de dir-m'ho a la cara o què?!?!?!!?

A mi, això dels amics-amigues, tots-totes, mossos-mosses, companys-companyes, nens i nenes, em cansa molt. Si les dones ens hem de fer valdre amb aquestes "papanatades" estem ben lluïdes. I el que més em sorprèn és veure que qui fa servir aquestes expressions en públic es queda tan satisfet perquè li deu semblar que ja ha complert amb la seva aportació diària en defensa dels drets de les dones.

Amb el pack de coses que em va entregar la comadrona al començament de l'embaràs hi havia un llibret editat per l'Associació Catalana de Llevadores amb els consells per a la mare que vol donar pit, i ja a la pàgina 3, a la introducció, fan una nota a peu de pàgina quan diuen: "L'art de cuidar-nos durant l'embaràs i també de cuidar a les nostres filles/fills...". Doncs aquí fan una incís que et remet al costat i hi expliquen: "En aquest document ens referim al gènere femení, entenent tant el femení com el masculí". I durant tooooot el llibret parla de la filla aquí, la filla allà. És necessari? Jo sincerament penso que no. Això no serveix per a res!!! A mi fins i tot m'incomoda.

vpamies ha dit...

Entenc que t'incomodi, i més sabent que portes un fill. Coses de la paritat (que em sembla que no ve de parir)!

Marc, hauries de fer una enquesta on totes les respostes fossin "Què?". Segur que hi hauria unanimitat, allavorens.

Ferran ha dit...

Just aquesta tarda, amb una amiga parlàvem de l'estúpida neura que ha agafat a part de la "progressia" amb això dels termes. Ella m'explicava que ara es parla de "feminicidi" !! (el femení d'"homicidi". Eing??). Tots dos estem flipant, i celebro comprovar que no som pas els únics.

oriolvidal ha dit...

Aquesta escrita t'ha quedat molt bona. Hi ha massa, de gilipollisma.

"Monomarental" és una aberració, però és que dir "la filla" en lloc d'"el fill" és d'imbècil·les, o com vulguin que les anomenin.

Podien dir "quan la teva criatura" o fins i tot "el teu amor/tresor". Millor això que no la barrabassada aquesta.

marc ha dit...

Ostres, és que no me'n recordava del llibret aquest que comenta la Josefina, perquè mira que té tela, eh?

S'ha de ser imbècil rematat (i dic 'imbècil', no 'imbècila').

Efrem ha dit...

Res més a afegir-hi, molt ben trobat. Hem d'intentar quedar-nos, però amb el fons malgrat que la forma el distorsioni.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molt bé, estupend! El Javier Marías va fer un article molt ben parit sobre aquest assumpte... A vere si'l trobo i te'l passo!

reflexions en català ha dit...

Sí, Efrem, hem de quedar-nos amb el fons, però això no ho discuteixo. Els que tenen un problema són els que no entenen que la paruala 'fill' és masculina i genèrica alhora.

I he dit 'els que tenen', que tant poden ser homes com dones.

Gràcies, David, em reconforta saber que no sóc l'únic malpirat que escriu sobre aquestes foteses.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...