dimecres, 5 de novembre de 2008

No n'espero res

Aquest matí he tancat la ràdio, fart de sentir un emocionadíssim i regalimadíssim Jordi Basté repetint la cançó: "Avui és un gran dia", que no és el mateix que dir Avui és un dia molt important. No ho sé, però dissimula una mica, home, i sobretot no facis una pregunta del dia com la d'avui: "N'esperem massa, d'Obama?" Si dius que és un gran dia, potser crees moltes expectatives, no?

És una gran dia perquè ha guanyat un negre? Perquè ha guanyat un demòcrata? Perquè ha guanyat el que diu que apujarà els impostos? Perquè l’altre és de dretes? Jo no ho sé, només ho pregunto.

Jo no n'espero res, de l'Obama, la veritat. Eps, tant de bo sigui un gran president i aconsegueixi més justícia social per al seu país i que no foti el boig pels puestus, però el que no acabo d'entendre és aquesta obamanania catalana, com si l'Obama fos el president de Catalunya o nostrusenyor.

El fet que un afroamericà sigui president del EUA és important i positiu, però també podria ser un negre fill de puta, que també n'hi deu haver. A mi, sincerament, tant me feia qui guanyava, i tampoc no tinc prou informació per tenir un criteri clar sobre els candidats, les candidatures i el que hi ha al darrere.

Vejam si aquesta setmana podem matar el tema i l'emoció periodística es calma una mica. Algun dia, però, s'hauria d'estudiar aquesta dèria de les eleccions als EUA fomentada pels mitjans.

I un comentari final: tot aquest procés per escollir el president dels EUA m'ha semblat, en general, un exercici de democràcia que els llestos dels europeus no podem ni somiar. Això sí, aquí tothom es veu amb cor d'alliçonar els estatunidencs i criticar el seu sistema.

Mentrestant aquí no passa res. Algun nomenament retroactiu sense importància i anar fent.

12 comentaris:

Dessmond ha dit...

El més collonut de tot és que els que més exterioritzen determinades formes d'eufòria són els que menys saben de què va la història.
No oblidis una cosa: en Basté és carn de futbol. Que n'esperes?

Salvador ha dit...

Tot aquest entusiasme per Barack Obama per part de l'esquerra oficial és perquè els permet per un temps alliberar-se de l'obligació que hi ha, sota pena d'excomunió de l'esglèsia pijo-progre, de ser antiamericà. Durarà poc, perquè el dogma aviat es tornarà a imposar.
I és curiós com la dreta oficial també s'hi apunta. Només cal veure les ensabonades a Obama per part d'alguns membres del PP.

oriolvidal ha dit...

Ah, Marc! Hem coincidit força en la nostra visió del tema. Paridisme del bo, tio!

Ara bé, Dessmond, jo crec que el pecat no és només gent com el Basté perquè "és carn de futbol". Hi ha molt informador suposadament seriós (d'aquests antifutbol, que m'embruto) que ha fet el pena de mala forma amb el seu hooliganisme.

reflexions en català ha dit...

El que és clar és que Catalunya té el percentatge més alt d'experts en els EUA de tot el món.

Salvador ha dit...

Distreu de polítics més propers i més patètics, i en això també hi entra Andorra.

jordina ha dit...

Felicitats, eh, Marc, que avui ja ets una mica més gran.

Salut!

vpamies ha dit...

No em diguis que ets escorpí!! Osti, tu! Ara et comprenc una mica millor. O una mica més millor.

Felicitats, nen!

reflexions en català ha dit...

Gràcies, padrina Jordina i demiürg Víctor. No és que els escorpins siguem així perquè som escorpins, sinó que quan som conscients que som escorpins actuem com el que mana la tradició.

Anònim ha dit...

el cert es que no és negre ni afro-american

seria més afro-oceànic o afro-hawaià.

sempre que no entenguem america=USA.

Puigmalet ha dit...

Moltes felicitats, estupend! Ara a bufar les espelmes del pastís de trumfes!!

enric ha dit...

Estic d'acord amb tu. A què ve tantes i tantes hores de informació sobre els USA?
Potser és que obliguen les agències internacionals de notícies que així sigui?
Per exemple: qui governa i què succeiex a Portugal? Què passa al Magrib?

Andreu ha dit...

Marc, Josefina, tothom

Es un escàndol el viatge dels presentadors per a llegir el mateix que poden llegir als estudis.

I tots dient que era un dia històric i que estaven vivint unes hores històriques. I no havien lligat!!!

Suposo que serà per les dietes extra que cobraran.

Jo, des de fa anys, a tots els qui es presenten com a grans experts i gurús en política, valors i forma de vida nordamericana sempre els hi pregunto, tant aviat com puc:

A)- Per cert, tinc un amic que viu a la capital d'Alabama, a.....Te'n recordes del nom?

per 1 que ho sap, 125 que npi.

b)- Pels mes joves, la capital de Califòrnia o la de Nova York. Més que res per a que s'adonin que no en saben ni un borrall i que han de gastar molts més colces a les taules de la biblioteca o dits als teclats dels ordinadors.

Això sí, tots són grans experts.

I mireu, la diferència de vots populars entre Artur Mas i Jose Montilla (entre Psc-psoe i CiU), el 2006, va ser superior, en un 13%, a la diferència de vots assolits per Obama front McCain l'altre dia.

La victòria d'Obama va ser extraordinària i històrica, i la segona de l'Artur Mas els hi va tocar la pera, el que no sóna, i, per tant, no cal mai parlar-ne.

Però les dades són aixi. Ben senzilles.

Jornades històriques. Com avui, com demà, com demà passat...

Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...