dimecres, 19 de novembre de 2008

Por de fer bé la teva feina

.
El president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí, ha dit que "en un mitjà de comunicació s’hauria de partir de la base que aquella persona que no té una competència molt bona de la llengua que sigui, en aquest cas de la catalana, se li ha de recomanar que es retiri d’aquesta funció fins que no tingui aquesta competència. Digui-n’hi sanció econòmica o destinació laboral diferent."

I les reaccions, com sempre ens diuen els periodistes, no s’han fet esperar. Per mi, el Martí només l’ha cagat en això de les sancions econòmiques, perquè ara el gremi ja té l’excusa perfecta, però en el fons té tota la raó del món. Si no domines la teva llengua, periodista, què coi has de dominar? I si no la domines, a galeres fins que siguis un bon comunicador.

El Col·legi de Periodistes ha reaccionat d’una manera previsible, una mica trista, segons el meu parer, amb l’argument de sempre: s’ha de prioritzar la informació, el codi deontològic (?), com si llengua i professionalitat fossin incompatibles, com si algú pogués ser un bon comunicador sense dominar la llengua. Tot això em fa pensar en el famós eslògan: Dediquem-nos als problemes reals de la gent.
També he sentit a la ràdio una altra excusa recurrent, en aquest cas del periodista Rafael Vallbona: "Els periodistes parlem malament el català? Sí; exactament igual que els polítics, els doctors honoris causa, les mestresses de casa, els actors, els filòsofs, els presidents de clubs de futbol i més d’un venerable membre de l’IEC." És clar, com que la gent parla malament, nosaltres també. Patètic. Un periodista ha de parlar tal com ho fa una mestressa de casa? Això és el que entenem per acostar-nos a la gent? Au va, home!
I espera, que encara n’ha dit una altra de bona en què demostra que no sap de què parla: "I quin català hem de parlar, el tronat i carrincló llemosí del diccionari normatiu (el que fa l’IEC, per cert) o el d’ús que fa el seu rival editorial, Enciclopèdia Catalana?" Ai, quanta ignorància i que fina que tenim la pell, eh?

Ja sabem que no vivim en un país com França, on l’exigència als periodistes és molt gran, però no s’ha de permetre que la llengua sigui un tema secundari. No pots fer un producte de qualitat si la teva eina de treball no és de qualitat. Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat lingüística que no es pot amagar amb la coartada que el que compta és el codi deontològic. Les sancions econòmiques no són viables, però sí la formació continuada, l’exigència i l’autoexigència. Menys complex d'inferioritat, home!
..

9 comentaris:

vpamies ha dit...

La crítica és adequada. Les formes, no.

I estic d'acrod que aquesta exigència no només ha de ser per als periodistes. Qualsevol professional que escrigui o comuniqui quelcom a algú, ho ha de fer amb correcció.

Anava a dir "correcció mínima", però no hem de posar mínims a la correcció.

ury ha dit...

Totalment d'acord, Marc. Tan de bo no s'hagués dit res de sancions econòmiques, perquè el plantejament em sembla irrefutable.

"Comunicar bé" sense dominar l'idioma és impossible. No és tan estrany de veure-ho.

Altra cosa és que es plantegi una policia lingüística... però d'aquí a justificar la deixadesa...

Núria Tomàs ha dit...

Hi ha gent que em diu que no puc criticar un periodista que escriu malament, fa faltes d’ortografia, no estructura bé les frases o, senzillament, no domina la llengua si jo tampoc ho faig. Però jo no sóc periodista, a mi no em paguen per escriure bé, jo escric en un bloc i sé que cometo errades. A mi se’m podrà “tocar el crostó” si no faig bé la meva feina de biòloga i les correccions lingüístiques que se’m facin, benvingudes siguin. Però trobo inadmissible rebre, un dia i un altre també publicacions amb faltes d’ortografia i errors gramaticals. I el pitjor és que per la llengua castellana això és inadmissible però per la catalana no té importància, potser perquè és una llengua de segona categoria?

Ferran ha dit...

He llegit la notícia i estic d'acord amb la crítica, sense cap mena de dubte. Com a periodista i com a "consumidor" de periodisme.

Per contra, no coneixia la reacció del Col·legi de Periodistes. Em decep, no està a l'altura.

La llengua és tan important com el missatge. Com es pot qüestionar una evidència com aquesta ? Plantejar la reacció en termes de "els altres també cometen errades" és, de debò, lamentable.

Anònim ha dit...

La crítica del tot lògica! Ara, ¿ a qui ens queixem quan hi ha diaria que puliquen textos que s'han traduit automàticament, i que es vanten d'oferir edicions bilíngües?. Sovint, en el ¿¿Periòdico??, de Catalunya, n'hi ha per llogar-hi cadires.

Puigmalet ha dit...

Això del Vallbona també és per llogar-hi cadires. De quins diccionaris parla? Algú que afirma que el Diec2 (2007) és tronat i carrincló llemosí no demostra pas una gran sensibilitat per la llengua.

Hem d'aspirar al millor.

reflexions en català ha dit...

Víctor,

Sí, és clar, però el món del periodisme i de la comunicació en general té un paper importantíssim per fixar un model de llengua. Sobretot els mitjans públics, haurien de ser molt curosos en aquest sentit. I que no em diguin que no es poden fer models de llengua vàlids per a qualsevol registre sense caure en l'artificiositat.

Apropar-se a la gent no vol dir parlar com la gent del carrer, sinó seduir-la i educar-la.

Ury,

Els bons periodistes escriviu i parleu bé. Fins i tot els castellanoparlants, perquè s'esforcen a millorar la llengua igual que s'esforcen a millorar en la redacció, en la recerca d'informació, etc.

Núria,

Exacte. Ells tenen el deure professional que tu no tens. I sí, la nostra és una llengua de segona per a molts periodistes i per a molta gent en general, és clar.

Ferran,

A mi no sé si m'ha estranyat perquè desconec com funciona el Col·legi. Ja estic acostumat a aquesta mena de sortides tan típiques de l'autoodi pijoprogre. I això d''els altres també' és brutal, hehe.

Anònim,

Ui, em toques la fibra, amb la mania que tinc jo al Periódico... hehe. Digue-li al Zeta que millori l'edició en català, ara que fotran fora una gentada...

Puigma,

He intentat deixar un comentari a l'article del Vallbona (és al bloc del programa 'El món a RAC-1') i no he pogut. És penós. Què sap ell del diccionari normatiu? Ben poca cosa, segur. Delirant.

ury ha dit...

El català paga la seva situació precària i de poc rigor, però també en castellà es veuen autèntiques bestieses, en els últims temps.

Una de les coses que no suporto jo són els titulars amb el verb elidit. Hi treuen la coma de forma sistemàtica:
"El Barça a guanyar", "La vida més cara", etc.

A TV3 passa força sovint i no ho puc entendre. Hi ha hagut algun cavi al respecte?

marc ha dit...

Tens tota la raó, ury. A mi també em posa dels nyervis.

I després et diuen que la coma és anitestètica, com si fos el mateix
"els homes més rucs" que "els homes, més rucs".

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...