dilluns, 10 de novembre de 2008

Sociates


.
No sé si al Joan Ferran la crosta nacionalista espanyola se li ha infectat i té febre. Podria ser, sobretot si hom o homa llegeix les parides que publica al seu bloc. (Oju, que no parlem d’un membre de les joventuts socialistes, eh?)

Diu el crostes (a qui, per cert, li convindria treure’s el nivell C): “Que vigilin. Molta de la gent que ha renunciat a seguir el dia a dia de les picabaralles polítiques no esta disposada a renunciar als seus interessos de classe. Si, he dit bé: de classe. I això vol dir que si convé ensenyaren les dents. Ara que molts han perdut la fe cega en els mercats salvatges, ara què alguns pretenen refondrer el capitalisme, se sent de nou la remor dels que cantem la Internacional. Compta!”

Sí, et veig a tu cantant la Internacional de l’Amèrica Central. Vejam què diu el teu superior, virrei de la colònia: "Serà molt difícil que algú inverteixi en projectes empresarials sense futur, en societats i països poc dinàmics i poc flexibles, en mercats laborals conflictius."

Vaja, un que amenaça d'ensenyar les dents i l'altre que no vol mercats laborals conflictius. Quina tropa...


Calla, que al Patufet d'avui l'empleat Luis Mauri ha sortit corrents a treure'ns la por del cos: "La crisi econòmica destrueix ocupació, enfonsa el creixement, sascseja les famílies i les empreses, genera inseguretat i ansietat... I, per aquestes mateixes raons, facilitarà al president, José Montilla, la persecució de l'objectiu estratègic de desplaçar el debat polític català des de l'eix identitari (Catalunya-Espanya) cap a l'eix ideològic (dreta-esquerra)."

Bravo, Mauri, t'han fet un bon copet a l'esquena? Amb aquesta "persecució" estem salvats.

Qui facilitarà l'"objectiu estratègic": la crisi o els mitjans de comunicació com el teu que treballen per la causa? Ja ho diuen, que la crisi també suposa una oportunitat. En el cas dels socialistes, és l'oportunitat de fer el ridícul (Nissan, per exemple?), tot i que ells ens vendran la moto de l'eix dreta-esquerra i hi haurà molts ximplets que s'ho creuran.

.
.

12 comentaris:

Elies ha dit...

Acollonant. Ara se'ns plantaran a cantar la Internacional? Això és per llogar cadires, tu.

Friso per veure tot el comitè central del tripartit començant les reunions de govern tots puny en alt i entonant -majoritàriament en espanyol, és clar- "arriba parias de la tierra/en pie famélica legión".

Brutal. Quan entonin això de la famèlica legión seria per posar tots els càrrecs sociates en fila, que podrien arribar de la Plaça Sant Jaume a Perpinyà... i passar el platet. Desgraciats!

josefina ha dit...

Marededéu, marededéu. D'aquest Luis Mauri et pots esperar el pitjor. Encara recordo aquell creuament de correus que vam tenir quan se'm va acudir retreure-li una notícia que va escriure en plena campanya electoral del 2006, on feia una interpretació escandalosa i manipuladora per exaltar els orígens del Montilla, te'n recordes Marc?

Els sociates es retraten cada dia que passa, i el que em sap greu és que des de Convergència no veig que hi hagi ningú amb cara i ulls que surti a desemmascarar-los (perquè si hem d'esperar que ho facin els "socis" d'Esquerra...). Avui, per cert, he llegit que el "crostes" és a l'Àgora a fer balanç dels dos anys de la segona part del malson. A veure si aconsegueixo no adormir-me i ho miro una estona.

L'Espelt ha dit...

Amics, avui poca cosa a afegir.
Només una:
"Ara és l'hora catalans,
ara és l'hora d'estar alerta (...)
Bon cop de falç,
bon cop de falç
defensors de la terra,
bon cop de falç (...)"

Visca la terra, mori el mal govern!

Salut amics!!!

Andreu ha dit...

Ara entenc per què el tripartit prefereix que arribem a 600.000 aturats quan abans millor.

Per a fer triomfar la seva estratègia.

Tè collons(o potser no) aquest pseudoperiodista?

Estaria bé que s'agafessin milers de fotocópies, en castella i en català, d'aquest full de su periodico i es fessin bustiades per Corneyà, Sta.Coloma, Badalona,Sant Joan Despí i, sobretot, Sant Joan Desvern.

A cada nou aturat que li regalin un DVD amb diverses versions de la Internacional, i fotos de Montilla amb Mao.

Jo, si fos l'Asensio fill, per una sola vegada, m'imposaria al Nadal germaníssim, i li ordenaria que fotes al carrer demà mateix al Luis Mauir aquest, amb una tarja que digués: ara ja triomfa més la teva tesi. De res.

Ni un guionista de Hollywood ni de la India podria arribar al que arriben els tripartits. Quan més tripartits més imbècils són.

O sia que ja en teniu tractes, parella muntanyenca, amb aquest especimen? Sabeu, per casualitat, de qui es nebot, fill, o amic intim aquesta toia?

Brutal, l'scoop.

Enhorabona.

Elies, benvolgut, on vas aconseguir les pistoles? Crec que un Winchester em serà necessari aviat.

Per autodefensa, es clar.

Bona nit,
Cordialment,
Andreu

Ferran ha dit...

En Ferran aquest (ep, el del post!) és un imbècil més, dels imbècils que hi ha a l'aparell de tots els partits. Són lamentables, viuen en un món paral·lel i ho fan... perquè saben que viuen en un país ple d'imbècils com ells, que se'ls creuran diguin el que digui.

A l'exili!

josefina ha dit...

Doncs sí Andreu, amb el Mauri ja vam tenir un breu intercanvi de correus que ara he mirat de recuperar de la meva bústia per copiar aquí. La llàstima és que no puc recuperar ni la notícia a què feia referència la meva queixa, ni tampoc el correu amb el qual el vaig tornar a replicar, i que va quedar sense segona resposta.

El meu primer missatge va ser aquest, en data 18 de juliol del 2006, i el vaig enviar a la secció de política del Periódico, a l'atenció del senyor Luis Mauri. (Context: en aquella època era lectora habitual del Periódico perquè on treballava, a l'Arxiu Nacional d'Andorra, hi rebíem el Periòdic d'Andorra):

Senyor Mauri,



Sóc habitual lectora del seu mitjà de comunicació. Avui he quedat realment decebuda amb la informació que signa a la pàgina 19. Ja no sé si pensar que se'n foten dels lectors perquè creuen que són rucs, o si no recorda la clara diferència que hi ha entre INFORMACIÓ i OPINIÓ.



En el seu article, i principalment en el segon paràgraf, hi ha una dosi tan gran d'opinió revestida per l'embolcall de notícia que em sembla intolerable per un mitjà que fa bandera de la professionalitat periodística. ¿No hauria sigut més normal escriure el mateix text en un bitllet d'opinió? De la manera com ho ha fet, només ho puc entendre per una voluntat de manipulació descarada, idèntica a la que tan sovint mostren alguns mitjans de comunicació de l'Espanya més rància i que des del seu mateix diari s'han encarregat d'atacar molts cops, per cert.



Veig que en algunes coses no hi ha tantes diferències com es voldria fer creure... Si us plau, i per respecte als lectors, separem bé la informació de l'opinió. La majoria de l'opinió pública, encara que vostès no ho vulguin creure, és prou gran per desxifrar soleta els missatges dels polítics, no fa falta que ens donin cops de mà amb tan mala fortuna com la que ha tingut vostè avui.



Atentament,



Josefina Lladós Torrent

I aquesta és la resposta del senyor Mauri:

Senyora Lladós,



Lamento sincerament la seva decepció en llegir el meu article del 18 de juliol. Però no puc compartir les seves acusacions de manipulació i burla dels lectors. Allà on vostè creu veure una dosi inacceptable d’opinió barrejada amb informació no hi ha res més que una crònica periodística de la realitat política catalana. Una crònica que no es limita a la pobra transcripció i repetició de les declaracions, rèpliques i dúpliques dels dirigents polítics, sinò que construeix un relat de l’actualitat --més o menys encertat, això és una altra història— que vol anar més enllà de les dades i les declaracions superficials del dia, que cerca elements informatius de més profunditat, que es complementa amb els antecedents immediats i no tan immediats i amb les claus que ofereix el bagatge del cronista. El resultat és una crònica de situació en la qual la interpretació dels fets que fa el periodista juga un paper rellevant. Aquest és el fonament del meu treball, benvolguda senyora Lladós.

De ben segur que podem millorar, i molt, la nostra feina, però tingui clar que quan no encertem no és per que ho fem expressament.

La felicito per ser lectora habitual d’EL PERIÓDICO, li agraeixo la seva fidelitat a aquest diari i, si m’ho permet, la encoratjo a mantenir-la.



Atentament,

(Ara torno a ser la josefina 2008): La meva rèplica anava en el mateix sentit que el meu primer correu, perquè no em donava pas per contestada. Quina mania en no voler distingir la informació de l'opinió, redéu!!

marc ha dit...

No tenen vergonya. Fins i tot quan es troben algú que saben que no es llepa el dit són incapaços de reconèixer el que és una obvietat.

Andreu ha dit...

Gràcies, Josefina.
Gràcies, Marc.

M'ha fet "gràcia"( per no dir pena) això del "bagatge del periodista".

A fotre la cullerada per a desvirtuar la informació de la realitat li deia "bagatge".

Cony, si fos una mica menys tonto, potser hauria pogut posar allò del know-how, que queda mès bonic.

Es la confessió de que de periodista res. El "bagatage" personal es totalment contraposat a la comprovació de la realitat, la contrastació de les fonts, etc.

Seguint les bogeries i tonteries, i justificacions de mal pagador d'aital Mauri, si jo fos periodista podria començar escribint:

".. el fill de puta del XXXXX, encarregat de magatzem dels lladres del Psoe,....!

El "meu bagatge"...


Deu n'hi do.
El que no sabem, ni cal, es a quina universitat catalana van donar-li la llicenciatura. La UAB vermelleta, potser.., amb en Marin..

Es igual.
Ara m'en vaig a repassar la internacional.

Ben cordialment,
Andreu

P.S.- Com va tot, Josefina, el que es important.? Bé. A seguir igual.

oriolvidal ha dit...

Això de la "interpretació" és boníssim i serveix per sortir de qualsevol pas. De fet, només cal veure els titulars de diferents diaris sobre una mateixa notícia per veure fins on arriba això de la "interpretació".

S'acaba "interpretant" en primera persona del plural i ja està, adéu gèneres i visca la degeneració.

josefina ha dit...

Andreu, gràcies per les teves sempre enriquidores contribucions i per l'interès. "El que és important", que dius, de moment va força bé. Ja enfilem els set mesos d'embaràs, el volum de la panxa ja és considerable, però per ara segueixo al peu del canó, i esperem que així sigui fins al final. El nen és mou molt, i segons el ginecòleg creix amb tota normalitat.

Oriol Vidal, quin gust veure't tan sovint ara a les notícies! I vols que et digui una cosa? No se't note gens, que ets periquito. Això sí que és un professional!!

marc ha dit...

Oriol,

Com que els catalans de segona encara no podem veure el 3/24, no et podem veure gaire. Ahir vas fer un 'directasso', eh?

M'agrada com ho fas, molt més que alguns que volten sempre per allà.

Algun dia m'hauràs de dir si estàs d'acord amb la política informativa dels esports de teletrès. O sigui, una informació que no prioritza la informació que es genera a Catalunya. Ahir, per exemple, l'obertura va ser el Nadal, que no podrà jugar la final de la Davis. El nadal és català? Catalunya juga la Davis? No dic que no pugui ser notícia ja que en el fons a Catalunya ‘estem’ a Espanya i hi ha molta gent a qui li interessa aquesta informació; però el més lògic, trobo jo, és que una Televisió de Catalunya hauria d’obrir amb una notícia de casa, tret que hi hagi una notícia d’abast mundial que recullin totes les teles nacionals. Sí, nacionals. Que no parlem de la tele nacional de Catalunya? És propi d’una tele nacional obrir els esports amb la lesió del Nadal?

Apa, ho deixo aquí perquè ja m’enrotllo massa.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Vetlla l'espai de mi que et configura
i així sabràs que mai no s'interposa
entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una
dimensió de mi que no sabia
potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te
pels blaus i verds lentíssims de la tarda
i pels ocres tendríssims del poema.

fà cinc anys que ens va deixar, fins sempre Miquel

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...