diumenge, 7 de desembre de 2008

Estatut

.Foto vista a cal Garrofaire


Jo també penso que cap estatut no ens farà lliures. Però si defenséssim amb dignitat aquest Estatut tan polit que tenim ara, si diguéssim ben clar que no acceptem que el Tribunal Constitucional espanyol prevalgui per sobre de la legitimitat del poble català, potser la llibertat seria més a prop del que ens penses. En el fons, si som intel·ligents, podem evidenciar el problema de fons; és tan fàcil com plantejar als catalans: escolteu, us sembla bé que la democràcia s'acabi al Tribunal Constitucional? us sembla bé que una dotzena de jutges triats pels no nacionalistes decideixin el vostre futur?, que mutilin el que vau decidir en referèndum?

Aquest migdia, a mig passeig, la Josefina m’ha preguntat: “Si ara haguéssim de fer un referèndum sobre l’Estatut, quina hauria de ser la pregunta?” Jo li he dit que per mi el més lògic hauria de ser: Està d’acord amb l’Estatut que ha quedat després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol?

Aquesta, per mi, hauria de ser ara la nostra lluita, el nostre compromís imminent amb Catalunya, amb unitat o sense. Al final serà sense, és clar, perquè no tothom pot assumir la prevalença dels interessos de Catalunya i la democràcia de debò.

Hauríem de començar a preparar i escampar aquesta pregunta, encara que els no nacionalistes no ens la deixin fer. Precisament perquè no ens la deixaran fer, amb llei de consultes o sense, aquesta ha de ser una gran oportunitat per cridar a la desobediència des de la plena legitimitat. Per mi, el Pujol s’equivoca. És clar que hem de plantejar-nos un referèndum, ho hem de fer perquè no diran que no, que no ens accepten com a subjecte democràtic, perquè no poden acceptar que nosaltres decidim el nostre futur.

Tot això ens ha de portar a un carreró sense sortida, sense tancs a l’altra banda.


Falta poc.
.
.

5 comentaris:

garrofaire ha dit...

...de res! :-)

Salvador ha dit...

A tot el món els tribunals es fan servir per desfer el que s'ha decidit democràticament quan no convé als que tenen el poder.
Qui va fer president a Bush va ser el tribunal suprem, no el vot popular.

vpamies ha dit...

Marc, estàs prolífic en aquest pont de la Immaculada Constitució. Jo sempre he pensat que ho van fer així prquè subliminalment ja tinguéssim clar que mai en tocarien ni una coma.

I de l'estatut? Quina és la data de celebració? Pocs ho recorden. Però ens empassem la festa de la Consti.

Jo no vaig votar aquesta Constitució, com tants d'altres que encara no en teníem edat. Caldria un nou referèndum i jo tinc clar que votaria que NO.

garrofaire ha dit...

Moltes gràcies.
...i ben vista la falta d'ortografia!

Salut i garrofes!!

Andreu ha dit...

A mí em sembla que no hem de fer cap altre referèndum. Per diverses raons:

a)- primer, perque la omissió del tripi-2 (28 mesos perduts) ha fet, voluntàriament, no de casualitat, que no tinguem una llei catalana de consultes populars. (pregunteu a Puigcercos i Ausàs, on tenen els esborranys, amagats, i per què).

b)- Si varem seguir fil per randa tot el procediment, i es va aprovar àmpliament (75% a 20%) l'Estatut 2006, el poble català ja ha donat la seva veu i el seu vot.
Es la nostra "sobirania popular" (petita o gran, però la que tenim), la que ja s'ha manifestat.

c)- Fins ara, el TC espanyol MAI ha tombat ni ha desfet cap text legal aprovat prèviament per referèndum popular. Ni Un.
Altra questió és que davant recursos sobre questions concretes, hagi interpretat un sentit o un altre, d'una frase concreta.

Però d'un text legal de la importància de l'Estatut català, aprovat pel Parlament Català, pel Congreso i pel Senado, i refrendat en referèndum popular vàlid, MAI, MAI, MAI, el TC espanyol ha gosat, fins ara, tocar-hi ni una coma.

A posteriori, sentenciar invalidesa constitucional a quelcom validat en referèndum popular, seria evidentment, un conflicte greu, molt greu, una agressió greu, molt greu, d'un tribunal espanyol contra la sobirania popular del poble català.

I entenc que no cal repetir cal referèndum, ni preguntar al poble català si "traga" amb les "rebaixes". El poble català ja va expressar-se i fou vàlida, totalment vàlida, la seva decisió.

Problema de sobiranies? No ho sé, però de moment, el Constitucional no ha fallat res.

I tenim 28 mesos de validesa plena de l'Estatut 2006, sense cap restricció.

d)- Que fer? Primer veure que coi fan al TC al final. Evidentment, si toquen paràgrafs de l'Estatut, cal una resposta política clara, i la mes adient, per a mi, és:

d.1.- Dissolució anticipada del Parlament català i convocatòria de noves eleccions catalanes, el més aviat possible.

d.2.- Abandonament del Congreso i del Senado, de manera indefinida, dels diputats i senadors catalans.

Participació puntual, sense entrar en els debats, per a votar contra qualsevol proposta del govern, que pugui caure si els vots dels reprsentants catalans en son contraris.

Tant dels elegits directament, com dels senadors nomenats pel Parlament.

d.3)- Presentació de recursos al Tribunal Constitucional espanyol de totes les lleis, decrets, i normes fetes pels òrgans espanyols, antigues i noves.
Filibusterisme compartit, al Constitucional.

d.4)- Presentacio de recurs, al Constitucional, per l'incompliment de les obligacions sobre finançament del govern espanyol. Exhauriment del termini de 2 anys.

d.5.- Presentació de recursos sobre les lleis de pressupostos per la seva no execució, pel que fa a les inversions territorialitzades a Catalunya.

Es una sortida?

No, és un conflicte jurídic i polític permanent, amb les instàncies espanyoles.

I, per descomptat, si hi ha un nou govern català nacionalista a Catalunya, presentació inmediata al Parlament del text del 30 de setembre, per a la seva aprovació qualificada, novament, i si supera aquest requisit, nova presentació, a Madrid, del text del 30/9 com a reforma al text del 2006. I a reiniciar el procediment...mentre seguim en Sheparad per a qualsevol altra cosa.

Cordialment,
Andreu

P.S.- Companys, aquest pseudoargument que darrerament llegeixo de que la majoria de la població actual no va votar la Constitucio espanyola es igual per a l'Estatut 1979, i, sobretot, no es un argument. Es una tonteria.
Les lleis obliguen mentre estan vigents, i no es cap excusa ser petit quan es van promulgar.

Quans nordamericans vius queden de quan es van separar de la Corona Anglesa? Cap, ni un. Les lleis son vigents per que es van promulgar d'acord amb el dret en el seu moment. No si la majoria de vius i de malats vivia o malvivia o dormia. No té res a veure. Absolutament res a veure.

Ara, que això ho digui en public un senyor cap de llista, com en Joan Ridao, que s'autoconsidera jurista", és ja el final. Inepte total, el Sr. Ridao.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...