diumenge, 21 de desembre de 2008

Reflexions a la recta final


Suposo que el Marc no deurà tardar gaire a arribar d'Igualada i abans que entri per la porta m'he decidit a complir els deures que em va tornar a posar quan va marxar ahir a mig matí: "Fes un article al bloc, dona." "És que no sé de què escriure," li vaig dir. I no serà perquè no hi hagi temes! Però estem a la recta final de l'embaràs i, vulguis que no, el cap no està gaire centrat en res en concret. Diuen que les embarassades, sobretot quan s'arriba als últims mesos, estan més despistades, i jo una mica sí que ho estic, costa concentrar-se específicament en una cosa quan n'hi ha una altra de tan important en un horitzó no gaire llunyà.


A sobre ens cauran les festes al bell mig de l'espera. Si ja per si soles aquestes dates conviden a fer-se bons propòsits i a seure tranquil·lament per reflexionar, amb una criatura a punt d'aparèixer a la teva vida la situació pren tota una altra dimensió!

Encara em costa imaginar-me com a mare. Jo no he sigut mai gaire canallera i la pregunta de si seré capaç de ser una bona mare me la faig cada dia. Vull pensar que sí, però fa respecte! També em costa molt imaginar com serà la nostra vida a partir que neixi el Josepet. ¿Et canvia de manera tan radical com sol dir tothom? Això també em fa una mica de respecte. ¿Oblides i arracones tot el que fins ara t'atreu i et motiva i t'encén els ànims, i la teva vida i el teu univers es redueixen de forma gairebé exclusiva a la criatura? Conec alguna mare amb qui abans de tenir criatures podia parlar d'infinitat de coses perquè tenia molts interessos i des que ha criat només li sento parlar de la canalla. I jo sóc de les que pensen que el que passa a la teva canalla t'interessarà a tu i als teus, però a la resta no cal que els expliquis les seves aventures amb tot luxe de detalls.

En canvi, no tinc cap dubte que el Marc serà un pare fantàstic. I no és per tirar-li floretes sinó perquè es veu d'una hora lluny, hi ha coses que no es poden dissimular. Això em reconforta i em fa feliç, i pensar-hi em fa encarar aquest últim mes amb optimisme i amb tranquil·litat (dins del que cap, evidentment!).

Bones festes!

josefina

7 comentaris:

vpamies ha dit...

Caram quin canvi de look al blog. Que us heu fet de dretes ara, que teniu el menú a l'altra banda? :-)

Hehehe... Josefina i és clar que et canvia la vida amb una criatura a casa. I amb dues i amb tres. Cada situació és diferent.

També et canvia la vida quan marxes de cals pares per anar a un pis d'estudiants, o quan vas a viure en parella o quan t'entra el primer sou després d'un dur mes de feina feixuga.

Tot són canvis, sens dubte. I els nostres interessos i intencions evolucionen i van cap a d'altres bandes.

Però això no vol dir pas que hagi de ser ni millor ni pitjor, sinó diferent. :-)

Bones festes, també.

Dedicat al Marc: Que passis uns bons Nadals i un pròsper any nou. Jo per nit bona sóc a casa, però per fi d'any encara no ho sé pas.
Felices festes!!

garrofaire ha dit...

Veig que heu fet reformes i trobo que ha quedat molt bé. M'agrada!

pd
que tingueu una hora ben curta!

Puigmalet ha dit...

Un desig per a l'any 9 vinent: que la Josefina escrigui més en aquest bloc. I que l'estupend hi escrigui més aixarnoles, cagonlaseu. I, sobretot, que el Josepet us dormi, mengi i cagui bé. La resta són foteses. Ha sortit grandet, el desig.

Andreu ha dit...

Parella, aviat Trío:

Enhorabona pel redisseny del bloc.
M'agrada força.

Josefina, estigues tranquil.la, que les dones bloggeres i, alhora, dones de bon blogger,(com el Marc, per exemple,..)són meravelloses i magnífiques mares.

Avui, per BCN, una mallorquina deliciosa,ha donat a llum un nadó preciós.

Ara ja us toca a vosaltres.

Bon Nadal, i que tot vagi força bé.

A més, ara, crec, podeu desgravar uns anys. Però no us il.lusioneu, no us fareu rics, amb això, però sí molt més rics en experiències, estimacions, joies, i rigor.

Jo, dissortadament, vaig ser pare diverses vegades els temps de l'amigo Felipe, i reberem, of course, zero zapatero, o zero patatero, d'ajut fiscal per complir amb el deure "pujolista"; tres catalanes/ns més per parella.
Però és el millor que es pot fer en aquest món.

I ara, com no mana en Pujol, no cal arribar a tres....(he,. he..)

Ben cordialment,
Andreu

esther ha dit...

M'agrada la nova imatge del blog!!!

josefine, a mi m'agrada saber les anècdotes del Josepet! així que quan tinguis temps (quan l'angelet dormi) ja pots escriure tot el que fa el petit!!! i seràs una marassa, d'això no hi ha cap dubte!!

una abraçada!!

Bon Nadal i sant Esteve!!! el del 2009 ja haureu d'anar a cagar el tió...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!

ury ha dit...

Jose, segur que seràs una gran mare, no pateixis!
Bones festes tingueu i una abraçada a tots dos!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...