dimarts, 29 de gener de 2008

No sé què fer!!



Avui a la feina he fet la reflexió en veu alta i ja fa dies que la faig interiorment, i no m'aclareixo (per evitar confusions: sóc la josefina).

No tinc clar què votar a les eleccions espanyoles.

L'únic que tinc clar és que vull anar a votar (és que, per més que pugui semblar difícil en els temps que corren, encara hi crec una mica, en la política).

El vot en blanc no em convenç perquè els polítics no hi saben donar la lectura que crec que té: és l'opció que tria una persona que vol exercir el seu dret de vot però a qui no li convenç cap de les candidatures que es presenten. És ben legítim, però els polítics el menyspreen. I jo no vull tenir la sensació que el meu vot es menysprea.

Tinc dos opcions, que resumides són les següents:

1. Votar Esquerra perquè m'agradaria que el Jordi Ausàs fos diputat.
2. Votar CiU tot i que el Duran no m'agrada gens.

No sé què fer!

Ja ho he explicat en algun escrit anterior: després de les eleccions del 2003 em vaig prometre, enmig d'una emprenyada monumental, que MAI MÉS tornaria a votar Esquerra mentre no canviessin el rumb, la direcció, i el que faci falta. Però el Jordi Ausàs em cau bé. No entraré a discutir si és o no bon alcalde de la Seu perquè no sóc de la Seu, però en el tracte humà és molt agradable i, sincerament, penso que a Madrid (o Madrit, com li agrada al Marc) pot fer molt bona feina i fer-hi sentir d'una vegada la veu del Pirineu, amb passió i amb coneixement de causa. Per tant, diguéssim que si no es presentés per Esquerra, segur que el votaria.

Però, i també ho he reconegut més d'un cop en alguna altra reflexió, el meu partit sempre he sentit que és Convergència. I jo voldria tornar a votar Convergència aquest cop però el Duran i Lleida representa als meus ulls els mals i els pecats i els errors més greus de la coalició CiU. En certa manera, i els que conegueu Andorra potser hi estareu d'acord, el Duran és com el Jaume Bartumeu. Que ja fa temps que és hora que deixin pas a cares noves, perquè sembla que mai no aconseguiran el seu gran objectiu: el Duran ser ministre espanyol, i el Bartu ser cap de govern d'Andorra. Si el Duran no fos el candidat, segur que votaria CiU.

Diuen que Lleida és una de les circumscripcions on el quart diputat balla entre Esquerra i el PP. Motiu de pes, doncs, per pensar que la meva opció és claríssima: votar l'Ausàs.

Però em sentiré malament si Convergència no fa uns bons resultats. Si no voto Convergència, i el partit treu mals resultats, em sentiré culpable.

Quin maldecap! Què faig??




Trobada de blocaires del Pirineu i un apunt de la Catosfera

La Noe ha fet córrer aquest correu:La idea és fer una trobada sopar durant el mes de febrer. Per parlar de fer una bona crida, dels temes que es proposaran i una mica de tot plegat estaria bé fer una trobada prèvia de coordinació durant la setmana vinent.”

Proposa que aquesta reunió prèvia es faci el dimecres 6 de febrer a les 18.30-19.00 h (“podem canviar l’hora”) a l’Hotel Plaza d’Andorra la Vella.

Com que no sé si puc escriure el correu de la Noe, podeu confirmar l’assistència al seu bloc.

Ja hi ha logo i tot!

Proposaré un debat perquè el Pirineu (Andorra no, que ja tenen Estat) declari la independència de tot i de tothom.


La Catosfera

Com sempre passa en aquest país tan complex i tan estrany, sempre que hi ha una novetat com la jornades de la Catosfera hi ha una mica de merder. Merder polític, vull dir.

(També és cert que he llegit valoracions molt positives en general sobre el funcionament de la trobada i els temes que es van plantejar a Granollers. I el que és més important: que, com deia aquell, tot està per fer i tot és possible.)

Jo no vaig anar a les jornades i m’he mantingut una mica al marge de la polèmica, però crec que s’haurien de muntar unes jornades al marge de la Catosfera (o paral·leles) per als que volem reflexionar i treballar en clau sobiranista. Trobo que la Catosfera no és el millor lloc perquè la seva orientació no és aquesta, i em sembla bé. Potser caldria fer un altre fòrum més específic que aglutinés la gent que volem compartir una part (no tota) del nostre espai blogosfèric a la construcció nacional. Una trobada de blocaires sobiranistes.

Ara vull informar-me de tot el que es va plantejar a Granollers. Si voleu aportar la vostra opinió o les vostres conclusions en aquest sentit, ja ho sabeu.

Salut.

diumenge, 27 de gener de 2008

Qüestionari

En diuen mem, però per mi és un qüestionari. Com que em vaig comprometre a fer-lo a can Puigmalet, apa:

1. Quant de temps portes com a blocaire?
Des del maig de l’any passat, no em facis comptar els mesos. Va ser llavors quan vam decidir fer un bloc per desfogar-nos, sobretot per culpa del tripartit.

2. Com vas saber de l’existència dels blocs?
No me’n recordo.

3. Digues cinc blocs que segueixes diàriament.
El del Dessmond, el del Joan Arnera, el de l’Elies, el del Puigmalet, el del Víctor Pàmies, el de l’Oriol Vidal i el del Joliu. Aquests cada dia. I ja sé que són més de cinc, però mira... la blogosfera és llibertat, no?

4. Ets lector anònim d’algun bloc?
No entenc la pregunta. Si ets lector, ets anònim mentre no facis comentaris. Sí que visito blocs sense fer-hi comentaris. Uns quants.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
Gairebé tots els que tinc a la llista de blocs.

6. Amb quins cinc blocaires aniries de marxa?
De marxa més aviat poca. Estic retirat. Hauríem de muntar un sopar, una orgia... i no gaire tard. Algun dia espero conèixer personalment uns quants blocaires. Però no em facis dir-ne cinc, coi!

7. Amb quins tres blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
I per què ara han de ser tres i no cinc? Jo que m’havia fet il·lusions amb una orgia multitudinària... A més: vols dir tres alhora o per separat?

8. T’has enamorat mai d’algun blocaire?
Pregunta mal plantejada un altre cop. ¿Si m’he enamorat d’algú a través de la blogosfera? No. ¿Si m’he enamorat d’algú que és blocaire? Sí, la meva xicota, però va ser abans que fóssim blocaires.

9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Més que satisfet, estic content d’haver descobert aquest món. Em distreu, em permet desfogar-me, deixar anar unes quantes parides, guardar-ho tot al calaix virtual, conèixer gent, opinions, inquietuds, informació...

10. Escull entre tres i cinc blocaires perquè facin aquest meme.
Vols dir? Em sembla que molts dels que triaria ja n’han fet algun. Que el faci que vulgui. Au.

porc fer



Aquí dalt també fem jornades gastronomicotemàtiques. Avui, concretament, hem fet un menú a base de porc fer, altrament dit porc senglar i jabalí.

Per picar, embotis de tota mena, amb el bull de Carnaval i el pernil de porc fer com a plats estrella, i de segon, estofat de porc fer, gentilesa del Josep Maria, gran caçador, millor persona i, segons la Josefina, el millor forner del món fins que es va jubilar.

A les fotos, el Josep Maria i el que ha quedat del seu deliciós pernil de porc fer.

Molt agraïts i molt ben dinats.



divendres, 25 de gener de 2008

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

Els diaris no en parlen, però avui és un dia molt important:

“Per Sant Pau, l’hivern se’n va o s’hi ajau.”
“Si plou per Sant Pau, hivern adéu-siau, i si fa sol, ve un hivern nou.”
“Sant Pau serè, tot l’any anirà bé. Sant Pau mullat, tot l’any esbarriat.”

Encara pot ser pitjor...

“Sant Pau ventós, fam, guerres i plors.”
(Es creu que sant Pau regeix els vents.)

“Sant Pau nevat, any de fam assegurat.”


Nens prodigi i corders amb sort

Es veu que els infants que neixen el 25 de gener tenen poders per guarir. Amb la seva saliva poden curar el mal de queixal. Us deixaríeu ensalivar els queixals?

Els pastors també creuen/creien que als corders nascuts el dia de la Conversió de sant Pau no els ataca/atacava cap animal. Però potser els atacaven els altres corders. De fet, si fossis corder, et fiaries d’un company respectat per llops i óssos?


Alt com un sant Pau?
A la web
www.molletvalles.net diuen que “en una de les epístoles es descriu [sant Pau] com un home petit. D’on ve, doncs, alt com un sant Pau? [...] Els grans mestres de la pintura clàssica el presenten com un home alt, de cara allargada i barba abundant, potser perquè creien que per la seva important tasca li corresponia una alçada també destacada. Alguns expliquen que l’expressió prové d’una antiga festa popular que es feia el 25 de gener, dia de la conversió de sant Pau, a la zona de l’església barcelonina de Sant Pau del Camp i en la qual un home disfressat de sant Pau havia de brandir una espasa enorme. Per poder sostenir-la, calia que l’home fos d’una corpulència considerable.”

Ara només falta que el Papa es decideixi a obrir el sarcòfag de sant Pau per comprovar si era alt o no. Una possibilitat que es va plantejar l’any passat i de la qual no s’ha parlat més.

dimecres, 23 de gener de 2008

Fum, fum, fum

L’expertíssima en la matèria Dolors Nadal va deixar anar unes quantes perles a can Bassas. Potser la més comentada és aquesta: “El fracàs escolar d’una criatura castellanoparlant escolaritzada en català dobla la d’una de catalanoparlant escolaritzada en català com a llengua vehicular.”

Criatures a banda, el Joan Arnera ha escrit una conclusió molt plausible: “Això succeeix perquè en termes molt generals els alumnes castellanoparlants pertanyen a estrats socials més baixos.”

Llegeixo a l’E-notícies que al programa 59 segons d'ahir “el redactor en cap d’El Periódico, Josep Maria Ureta, amb l’informe PISA a la mà, la va acusar [a Dolors Nadal] d’inventar-se les dades. «En lloc es dóna aquesta xifra.» [...] La candidata del PP per Barcelona es va limitar a dir que «ja els hi faré arribar», però en cap moment va poder aclarir d’on van sortir les seves xifres.”

Si les xifres són certes o no, no ho sé. Però... i si fossin certes? La culpa és de la immersió lingüística? Si les criatures (?) estudiessin en castellà, hi hauria menys fracàs? És el que pensa la gran entesa en la matèria.

Però jo del que volia parlar, sobretot, és d’una altra conclusió sàvia d’aquesta dona que em fa tanta ràbia quan diu el partit popular amb la o tancada:

Va dir que els estudiants catalans “moltes vegades” acaben l’etapa obligatòria “parlant catanyol”.

Suposo que aquesta senyora el que volia dir és que tant els catalanoparlants com els castellanoparlants acaben parlant una barreja de les dues llengües, cosa que només veig en una direcció. I en tots els àmbits: al carrer, als mitjans informatius, els polítics, els mediàtics, etc.; el català que sentim i llegim és ple de castellanismes que se’ns colen amb tota la tranquil·litat del món.

En canvi, els castellanoparlants com a molt diuen Plego a las siete i He quedado con el Juan (en comptes de con Juan). Poca cosa més. D’altres, l’única paraula que fan servir en català és Adéu, un fenomen estès i estrany: per què diuen Adéu i no Adiós? És una moda? Podem considerar que aquestes persones practiquen el bilingüisme?

En canvi, la castellanització del català és brutal i imparable.1

Les causes són prou evidents: el castellà és una llengua poderosa i amb prestigi, amb molta més presència en tots els àmbits (llibres, música, cinema); el complex d’inferioritat dels catalanoparlants; l’intent de genocidi cultural que arrosseguem des de fa més de 300 anys (amb una dictadura recent que ens ha fet molt mal); la deixadesa de molts polítics, periodistes, intel·lectuals... gent pública que surt a la tele i a la ràdio i que no tenen cap interès ni necessitat de parlar bé la seva llengua (ni cap vergonya); sistemes educatius que reneguen de l’ortografia...

Un exemple: a Catalunya Ràdio tenien (no sé si encara hi és) una periodista especialitzada en nutrició que cada setmana feia una col·laboració en un programa de força audiència. Doncs la noia, setmana rere setmana, parlava dels hidrats de carbó, sense que ningú no li digués res, ni el presentador del programa ni els assessors lingüístics de la casa.

Un altre: algú recorda l’anècdota de l’inefable José Borrell quan en una roda de premsa va dir “la doceava edición” de no sé què”? Tothom es va fotre a riure i el senyor es va posar vermell com un tomàquet. Segur que no ha tornat a pronunciar mai més la paraula doceava.

Aquí, en canvi, els nostres polítics no paren de dir bajanades i no passa res.

L’últim exemple, que he descobert gràcies a l’Elies (espia de l’apartat de la web de la Generalitat en què s’expliquen els acords del Govern català): en una sola notícia a can Gencat he trobat aquestes faltes: ‘estomac’ (‘estómac’), ‘en elaborar’ (‘a elaborar’), ‘entre sí’ (‘entre si’), ‘de identificació’ (‘d’identificació’), ‘etc’ (‘etc.’), ‘punts claus’ (‘punts clau’), ‘pel sector’ (‘per al sector’), ‘per a la col·locació dels mateixos’ (‘per col·locar-les’, en femení, ja que parlen d’unitats d’identificació), ‘donar compliment’ (‘acomplir’), ‘te’ (‘té’), ‘per aquest exercici’ (‘per a aquest exercici’), entre d’altres.

Què passaria si a la web del Govern espanyol hi hagués tantes faltes en una sola notícia?

____________________

1. Abans, a aquestes alçades (o altures) volia dir a una certa distància vertical. Ara diuen *a aquestes altures no hi ha cap favorit (no fan servir a hores d’ara perquè no s’entendria). El Ronaldito s’ha carregat l’equip *a les esquenes (sort que en té més d’una). Ara resulta que *abriguem esperances que ens regalin una impressora *a color. A la tele diuen que a continuació ens oferiran el temps (dir tot seguit és massa planer; en qualsevol cas, *acte seguit és més semblant al castellà). Els nostres avis no deien que la Conxita es va morir *als 63 anys (igual que en castellà), sinó a 63 anys. *A fi de comptes, el castellà està més *afiançat que mai i això ho *acusem molt. *Aixequem ampolles sense moure cap dit, *a jutjar pel que sentim pertot arreu, amb l’*agravant que tenim alternatives fantàstiques com aixecar polseguera, tocar el voraviu i fer bullir la sang, segons el context. “Bush ja és a la Xina. *A la seva arribada, ha dit que...” És a dir, a su llegada. No acabaríem mai: *al front de la manifestació hi ha *alguna que altra bandera amb el pollastre, *a l’igual que abans. Tothom està d’acord *al respecte: la A-2 *al seu pas per Igualada (no és més fàcil dir a l’altura de?) és molt perillosa. Potser l’arreglaran *a mida que els rams de flors impedeixin la circulació, *a no ser que abans hi hagi una gran desgràcia col·lectiva. La idea d’*anar de compres ho *aplacem? Millor, perquè estic *apurat i *m’apreten els *acreedors. S’hauria d’*averiguar si *avui per avui encara hi ha algú que diu *a tope, tiu. També s’hauria d’avisar la seva família.

Etc.

Una menys

Aquest missatge l'hauria d'haver escrit dilluns al matí però em va costar una mica. Dilluns a la matinada se'ns va morir una vaca quan estava a punt de parir. Des que tenim les vaques de Ransol no ens havia passat mai. I va fer tanta llàstima... Perquè diumenge se la veia molt bé, res no feia pensar que acabaria tan malament. Fins avui no se l'ha endut un camió. Ara es veu que la convertiran en pinso.

La foto és d'aquest matí, quarts de vuit. La lluna plena s'amaga per l'oest. En primer terme, els teulats de cal Caterina, cal Farrer Vell i tros de paret de cal Coteró. A la Farreria, la millor barriada del Pla!

dissabte, 19 de gener de 2008

Tarde agradable


Avui dissabte he hagut de pujar a Andorra per treballar amb el meu col·lega Albert Pujal (sóc la josefina). Quan he arribat a casa, a quarts de quatre, m'ha faltat temps per canviar-me, agafar la càmera i el Quico, i baixar cap al camp. Ja veureu per què. I com que he fet unes quantes fotos, m'ha semblat de penjar-ne alguna. Amb el dia que ha fet! Com veieu: cel blavíssim, les muntanyes blanques d'Andorra al fons, els boscos del Pla a la dreta, un parell de noguers en primer pla, i la lluna. En fi, un plaer.

El segon!


Aquest és el segon vedell que ens neix aquest any. Com el primer, ha vingut sense problemes i ja ho veieu, està ben eixerit i tot just té 24 hores de vida! Quina enveja! Ho dic perquè aquests, amb poques hores ja s'aguanten dempeus. Quant ens costa, a nosaltres?

El tercer!


El tercer vedellet ha nascut gairebé al mateix temps que el segon. És fill d'una vaca que l'any passat va estar una mica fotuda i per això el meu pare ha hagut d'estar a l'aguait que el nouvingut pugui mamar sense problemes. Sembla que ho va fent...


Com veieu, el primer vedellet de l'any ja està del tot integrat en la gran família de l'Ansola.

En alguns trossos de Segre s'hi respira molta calma.

Nota pel Puigmalet: el Quico és vora Segre.


Per l'Ansola i les Cumones també hi circulen cada dia un bon grapat d'ovelles (o auvelles, com en diem aquí). La foto l'hem fet quan ja tornaven cap a casa. Passen pel costat de Segre i el rastre que deixen és inimitable. Elles sí que netegen els camins!


L'estiu del 2005, una tarda, un tifó va pujar per Segre, i els estralls més visibles que va deixar han sigut aquests dos arbres: un ben arrencat i l'altre que es va quedar a mitges. Ara formen part d'un panorama que potser a l'hivern no és gaire agraït però que no deixa de tenir encant.

divendres, 18 de gener de 2008

Gràcies, PP





Aquest matí he rebut aquest correu:

“El PP de Catalunya ha encetat una campanya per tal de recollir testimonis de gent que ha patit discriminacions per raó de llengua al nostre país. No cal pas dir que ells ho fan per un altre motiu i una altra llengua:

http://www.sidiguim.com/

Però jo ja hi he enviat unes quantes queixes meves personals quan m’han obligat a parlar en espanyol. Us animo a fer el mateix. És molt fàcil i ràpid!”


Doncs mira, jo també ho he fet i també animo els visitants d’aquest bloc a fer el mateix.

Visiteu la web perquè val la pena. Són tan desgraciadets que no tenen collons d’explicar que només volen “historias” de castellanoparlants. Enlloc no diuen que la direcció es reserva el dret d'admissió; per tant, suposo que acceptaran la meva queixa perquè un guàrdia civil em va dir a la duana que li parlés en castellà (a més de denunciar-me per portar el CAT a la matrícula).

L’únic que diuen és: “Cuéntanos tu historia”, “Somos un partido directo, que mira a la cara y que denuncia sin complejos los problemas reales de Catalunya” i “¡Prepárate! Muy pronto habrá más sorpesas”.

Si totes les persones que han vist vulnerats els seus drets lingüístics els expliquessin la seva història i el PP es dignés a fer-ho públic, aquest invent tan lamentable se’ls giraria en contra, perquè és obvi que la balança cauria de la nostra banda.

Gràcies, PP, per obrir-nos aquesta porta. Espero més sorpreses com aquesta. Estic segur que recollireu els resultats més apropats a la realitat i que fareu una roda de premsa per explicar-los sense fer trampes. I, el que és més important, amb aquestes dades tindreu prou força per solucionar els problemes reals de la gent.

Passa-ho!


(Per cert. El Sí, digui'm és l'únic que hi ha en català a la web. Sembla el típic bilingüisme blavero, que posa l'etiqueta en català a Terra Mítica i hasta luego.)

dijous, 17 de gener de 2008

El rei del mambo


En té vint-i-dues per a ell solet, i ningú no l'ha denunciat, encara.

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)

Hi ha un significat de paio que ni el diccionari normatiu ni el català-valencià-balear no recullen; en canvi, el de l’Enciclopèdia sí.

El cosinet t’explica que els Reis li han portat una consola, una bici i set superregals més. I tu li dius: “Apa, paio...”, mentre penses: “Com pot ser que els Reis li portin nou regals?”

Si no t’explica això però et diu que demà no anirà a l’escola perquè ha de jugar amb els regals dels Reis, li podries dir: “Mira que paio!”, mentre penses que demà no podràs jugar amb els regals dels Reis perquè has de treballar i, sobretot, perquè no tens cap regal amb què jugar.

Aquest paio seria una mena de murri.

Per què no surt aquest significat al diccionari normatiu? No el fa servir prou gent? I pitavola, quanta gent fa servir aquesta paraula? A l’hora d’elaborar l’última edició d’aquest diccionari tan mediàtic, ¿es va tenir prou en compte la competència? (És a dir, el diccionari de l’Enciclopèdia, el DGLC.)

Però a més, al diccionari normatiu, el DIEC2, hi trobem això:

paio paia
1 m. i f. [LC] Entre els gitanos, persona que no ho és.

Comparem-ho amb la definició del DGLC:

paio-a
3 Entre els gitanos, el qui no ho és.


O sigui:

DIEC2: Entre els gitanos, persona que no ho és.
DGLC: Entre els gitanos, el qui no ho és
.

I tornem a l’amfibologia, que, tal com dic a la columna de l’esquerra, “curiosament, no és la ciència que tracta dels amfibis, sinó una frase susceptible d’ésser interpretada de dues maneres o més”.

La definició Entre els gitanos, persona que no ho és es pot interpretar de dues maneres (i no em digueu que sóc un recargolat dels collons):

1a: Entre els gitanos, persona que no és gitana.

2a: Entre els gitanos, persona que no és persona.


Sí o no?



AFEGITÓ POSTERIOR (PER AL·LUSIONS)

Com que, a més del Joliu, he sentit més veus que m’acusen de ser un recargolat dels collons, i tenint en compte que el Puigmalet no m’ha dit recargolat perquè m’ha volgut desmuntar directament, haig de dir que no sóc un recargolat. Accepto qualificatius com friqui dels collons, penjat dels collons o que no tens res més a fer? Però tinc raó.

A la frase Entre els gitanos, persona que no ho és, que no ho és pot designar un gitano que és vist pels altres gitanos com una mala persona. No es comporta com una persona. No és persona. És com si diguessis: És que no ets persona ni ets res.

dimarts, 15 de gener de 2008

Modest homenatge a un dels 'grans' (I)


Una de les moltes coses inexplicables que he fet fins ara ha estat guardar un bitllet de cinc pessetes de l’any 1954, amb una imatge d’Alfons X a l’anvers (que m’ha fet recordar un dels gegants d’Igualada) i el Palau de Biblioteques i Museus de Madrit al revers.

Per què i per a què? Ni puta idea, però el bitllet és allà, entre la pàgina 112 i la 113, des de fa uns 25 anys.

No sóc dels que guarden, més aviat al contrari. El que sí que puc constatar és que malgrat la vertiginosa pèrdua de memòria que tinc, mai no m’he oblidat del llibre ni del bitllet que hi ha a dins.

Ahir, com faig de tant en tant, vaig anar a buscar-los, a tocar-los, a olorar-los, a fullejar el llibre per enèsima vegada.



Em sembla que Nacional II, del gran mestre Jaume Perich, és un dels primers llibres que vaig llegir. Es va editar l’any 1972, any en què vam néixer els millors de cada casa.

Una de les primeres imatges que vaig penjar al bloc, i que ara reprodueixo, va ser per homenatjar aquest gran pensador, infravalorat perquè no era de l’elit i perquè tenia l’etiqueta d’humorista.

Jo diria que el malparit del Perich té molta culpa en el meu escepticisme, cosa que li agraeixo profundament, i per això vull fer-li un humil homenatge en aquest bloc.

Abans, però, les primeres paraules del pròleg, a càrrec del Manuel Ibáñez Escofet:

“Una cara redonda con unos ojos, unas gafas y un bigote. Lo único permanente son los ojos, en incansable actitud de mirar, de observar, de escrutar. Ojos abiertos, ligeramente cansados por una tenue miopía y, posiblemente, por un indeclinable escepticismo, por donde se nutre el mundo interior de Perich.”

I ara, una selecció de pensaments del llibre. Cal recordar que el llibre és de l’any 1972 i que el que fa gran un autor és la perennitat. Moltes de les coses que diu són plenament vigents. Ho faré per entregues, per capítols.

Gràcies, mestre Perich.


(La traducció és meva i la faig perquè em ve de gust.)


Nacional II

I. Carretera principal

Política
A mi em sembla molt lleig designar amb el dit.

Gramàtica
«Mirar enrere amb ira» és un pleonasme.

L’opinió pública
La majoria d’habitants de Torrejón de Ardoz estan d’acord que la presència de bases russes a Cuba és intolerable.

Cine d’avui
Malgrat el que es digui, el cine no ofereix mai violència gratuïta. Abans cal passar per la taquilla.

Estadística
Entre els fills de les classes elevades només hi ha un 0,002% de vocacions obreres. Entre els fills de les altres classes també, però no es nota.

Matemàtiques televisives
El nombre de programes interessants de televisió és inversament proporcional al nombre de programes de televisió.

Moda
El dia que els modistes es decideixin a posar de moda el nazisme, ja podem començar a treure la pols dels forns crematoris.

Sobre els fabricants
Qualsevol fabricant ens dirà que gràcies a ell mengen molts treballadors. El que no ens dirà és que gràcies a molts treballadors ell menja millor.

Feminisme
Hi ha homes que no volen permetre que la seva dona treballi. I hi ha homes que no poden permetre’s que la seva dona no treballi.

Crítiques
Doncs a mi, molt més criticable que la «gauche divine» em sembla la «droite materiel».

Llibertat
A la majoria de països capitalistes existeix la llibertat de presa.

Pobra gent
Hi ha homes amb tan poca sort amb les dones que l’única vegada a la vida que van aconseguir interessar-ne alguna va ser quan la seva filla va tenir complex d’Èdip.

Curiositat cultural
L’inventor del supositori va voler quedar en l’anonimat fins al final dels seus dies.

Els conservadors
Per mi, els únics conservadors interessants són els de sardines.

Crisis editorials
Es comença a parlar de crisis editorials quan, finalment, l’editor comença a guanyar pocs diners.

Rumors
L’avantatge que té el rumor sobre la notícia és que el primer és inventat, i a gust del propagador.

L’amor
Quan un home es disposa a estimar una dona tota la vida, ho fa amb l’esperança que sigui tota la vida d’ella.

Meditació
Qualsevol preu passat va ser millor.

Política
Els sistema polític més estès per tot el món és la mediocràcia [la cursiva és meva].

Reflexió sobre la violència
La violència no soluciona res, solen dir tots els que no tenen res per solucionar.

Majories i minories
Tothom parla de la «majoria silenciosa» però ben pocs es recorden de les «minories silenciades».

Una tradició que s’ha perdut
El dret de cuixa va caure en desús el dia en què les dones dels nobles van utilitzar desodorant i les dones dels vassalls no.

El progrés
No hem progressat tant com creiem des del moment en què el matrimoni i la diabetis són per a tota la vida.

Racó poètic
Un xec sense fons és com un jardí sense flors.

Sobre l’humor
De l’humor a l’odi només hi ha un pas: el del que se sent al·ludit.

Camí de perfecció
Tot és perfectible. Fins i tot aquesta paraula horrorosa.

Pensament gairebé filosòfic
La majoria de persones prescindibles solen opinar que no hi ha ningú imprescindible.

Qüestió de fitxatges
La diferència de preus entre el fitxatge d’un futbolista i el fitxatge d’un científic tindrà una mala solució mentre es vagi dient que Fleming va descobrir la penicil·lina per casualitat i que el Barcelona va guanyar diumenge perquè Rexach és molt intel·ligent.

Espanya
Sense comparar, és clar, però Espanya és el millor país del món.

Les computadores
Amb això de les computadores no hem avançat tant com es creu. Al cap i a la fi necessiten també un endoll.

dissabte, 12 de gener de 2008

L'atzucac (d'uns quants)




A la secció sobiranista de la blogosfera ja fa dies que el debat està servit: què hem de fer a les pròximes eleccions espanyoles? El Joan Arnera ens recomana “vivament l’article Té sentit votar en unes eleccions espanyoles? del Daniel Solano, una altra opinió en el deliciós i inacabable atzucac en què ens trobem els sobiranistes catalans en relació amb les eleccions del març.

No sé si el Joan és irònic quan qualifica de deliciós aquest maleït cul-de-sac; espero que sí, perquè a mi no em fa cap gràcia formar part dels indecisos, més que res perquè tinc clar que si no voto en blanc només tinc dues opcions, dos partits que, a hores d’ara, no m’acaben de fer el pes.

També espero que el carreró tingui sortida algun dia per a alguns sobiranistes, no pas tots, ja que molts tenen clar què han de fer: molta gent vota el partit X de la mateixa manera que vol que el Barça guanyi cada partit; d’altres depenen de la menjadora, alguns estan contents, els altres són creients, molts estan convençuts... Alguns sobiranistes no sabem què fer, no pas tots.

D’entrada, diria que sí que té sentit votar en unes eleccions espanyoles perquè és a Madrit on es talla el bacallà. L’argument que no són les nostres eleccions ja el sentia quan tenia 15 anys i em sembla que cau pel seu propi pes. D’acord, resulta dramàtic i molt depriment saber que el nostre president serà el ZP o el Rajoy, però em sembla ingenu dir que no són les nostres eleccions i alhora reconèixer implícitament que un dels dos serà l’amo del nostre destí els pròxims quatre anys. El puto amo.

En teoria, segons el meu parer, no ens queda cap més remei que tenir la força suficient per calmar la bèstia que guanyi, sigui quina sigui. I per calmar la bèstia cal que aquesta força tingui força (perdó), que tingui les mans netes i, sobretot, lliures. O sigui, no n’hi ha prou de dir que no ets sucursalista; ho has de demostrar. Oi, Esquerra? Tenir força vol dir representar els interessos de Catalunya, no els del teu partit i/o els dels teus egos i les teves vanitats.

Jo sempre he anat a votar perquè crec que no podem prescindir de la poca democràcia que tenim i per respecte a la gent que ha lluitat perquè tu i jo puguem fer-ho. Hi ha un proverbi (americà?) que diu més o menys que si no t’ocupes de la política, ja s’ocuparà la política de tu. No hi crec, en l’abstenció.

Què em queda?

El vot en blanc em sembla molt respectable i segur que augmentarà. Potser d’aquí a uns anys serà un problema per als polítics. Ara no. Miren cap a una altra banda o diuen que la gent no va a votar perquè la situació actual ja li està bé.

A Esquerra no penso votar-la perquè quan t’enfades amb les persones a qui més estimes, t’enfades de debò. Es mereixen un càstig sever perquè m’han traït. És el partit amb què més m’identifico ideològicament; per tant, és normal que estigui tan emprenyat amb el seu tarannà, amb la pluja fina, el servilisme i l’afany de poder a canvi de renunciar als teus principis, fins al punt de proclamar que els votarà sa tia.

I CiU, malgrat l’aposta del Mas pel sobiranisme, no m’acaba de convèncer, com tampoc el seu cap de llista, que és d’un altre segle. CiU encara ha de fer un canvi més palpable que les bones intencions i els discursos dels Mas. Vull un discurs nacional ferm, convincent i engrescador, i fets.

(Afegitó posterior: Ara mateix, després dels atacs del PP -vídeo i declaracions de l'Ansar-, CiU hauria de deixar ben clar que l'estratègia del PP és una declaració de guerra. No em val que surti el Madí a dir que és molt difícil que CiU doni suport al PP si no retira el recurs contra l'Estatut. Han de deixar ben clar que amb el PP no hi pactaran, cosa que no hauria d'implicar que donaran suport al ZP.)

Potser acabaré triant el que, per mi, és el menys dolent, el mal menor. No ho sé. És un exercici frustrant però molt corrent en el nostre dia a dia.

Com més va, però, més m’adono que ens estem barallant massa entre nosaltres i que no fem prou cas del nostre veritable enemic, que amb la més absoluta irresponsabilitat amenaça la convivència a Catalunya. Em refereixo al vídeo del PP, a la guerra bruta de la llengua, allò que importa tant els catalans. Compte, perquè de tant repetir-ho, al final crearan la realitat a la seva mida i llavors sí, que hi haurà conflicte.

Separem els nens a l’escola segons la llengua? Ho voleu provar de veritat? I vosaltres, peperos, portareu els fills a l’escola pública en castellà? Creieu que als fills de molts immigrants analfabets els ha anat malament la immersió lingüística?

Mentre el PP tensa la corda, nosaltres ens dediquem a les guerres intestines i deixem que es vagi consolidant la visió que els feixistes espanyols construeixen dia a dia, sense parar, perquè és així com alimenten el seu nacionalisme.

El poli bo i el poli dolent. Aquest és el futur que ens espera fins que tinguem prou força per fotre un cop de puny a la taula i dir prou! Mentrestant, què hem de fer? ¿Ens podem permetre el luxe que els titulars de l'endemà del 9-M diguin que el nacionalisme català perd representació parlamentària i que els partits no nacionalistes es mantenen o pugen?

Quin atzucac!

(Acabo de sentir l’Aznar a la ràdio. Diu que les polítiques lingüístiques han fracassat a Catalunya i el País Basc i que ara, per salvar-ho, el que volen aquestes dues “comunitats” és imposar la seva llengua, “amb més coacció i menys llibertat”. Té la barra d'afirmar que els nacionalismes imposen la seva llengua per imposar les seves tesis. Ho diu així i es queda tan ample perquè ell no és nacionalista ni la seva llengua jamás fue impuesta. El seu discurs guanya i és el real. No podem dir que això no va amb nosaltres o que no val la pena contestar ximpleries com aquesta. Aquesta és la guerra.)

dimecres, 9 de gener de 2008

El primer!

La matinada d'aquest dimecres ha nascut el primer vedellet de la temporada. La foto l'he fet als voltants de les tres de la tarda, i tot i que aquí està ajagut mentre la mare el neteja, a quarts de nou del matí ja feia uns salts de salut que fan somriure.

La vaca és la més fosca de tota la vacada que tenim a l'Ansola. I gairebé tot el dia ha tingut el vedell al costat de Segre, no pas al camp. És curiós, però gairebé cada any hi ha més d'una vaca que tria vedellar en un illot de terra que hi ha al mig de Segre. I aquesta s'ha emportat el vedell vora Segre tan aviat com ha pogut.

Sempre és una alegria veure un vedell que neix tan sa i tan fort. Altres vegades el meu pare se'n fa un tip, d'acostar-los a la mare perquè aprenguin a mamar. I en el pitjor dels casos neixen morts. Fa un parell o tres d'anys va ser tràgic, ens van néixer molts més vedells morts que no pas vius. Es veu que el toro que havia prenyat aquelles vaques ja era molt vell...

Aquest vedell serà dels que, el mes de maig i ja ben grossets, disfruten sortint del tancat dels nostres camps per anar a aixafar l'herba ja crescuda dels camps del voltant. Són molt juganers i molt curiosos, els punyeteros...

En mig any ens en poden néixer una desena, de vedells. L'any passat, si no ho recordo malament, en vam tenir una dotzena. Espero que aquest any tots vinguin tan bé com aquest, el primer!

dimarts, 8 de gener de 2008

És lo que n'hi ha

M’agrada la feina que tinc, encara que em trobi situacions com aquesta, d’aquest mateix matí (més o menys, eh?):

—Assessorament lingüístic, bon dia.

—Hola, volia fer una consulta. En català com traduiríem vaya?

Vagi.

—No, vaya, de vaya, com volent dir... ¡Vaya descuentos! És que haig de fer un logo i no sé si en català és vaja. I descomptes com s’escriu?

—Miri, en català no es diu vaja descomptes! Pot fer servir Quins descomptes! O...

—No, és que jugo amb aquests dos conceptes. I no queda bé...

—[...]

—És amb jota, vaja?

—Sí, però en català això és una bestiesa.

Ja, però vaja descomptes! és més contundent i jugo amb això.

—Home [era una dona], doncs no sé per què ha trucat si no em fa cas...

—No, era per saber si ho he escrit bé...

Descomptes va amb mpt.

Merci.

—De res.

dilluns, 7 de gener de 2008

aixarnoles

(aixarnola f. guspira de foc, espurna.)


Com que no n’hem tingut prou amb els regals de Nadal i de Reis... Rebaixes!

D’aquesta manera tindrem una costa de gener com cal, o també, segons el Termcat, un gener costerut o les vaques magres de gener. De tota manera, qui gosa utilitzar les dues últimes?

Abans la gent no anava de compres, sinó que anava a comprar.

Ara bé, una cosa és anar a comprar i una altra comprar, perquè...

Si uns pantalons1 t’agraden, no tenen la teva talla.
Si t’agraden i tenen la teva talla, no t’escauen gens.
Si t’agraden i t’escauen, són tan cars que no pots comprar-los.
I si t’agraden, t’escauen i et pots permetre el luxe de comprar-los, s’esquinçaran la primera vegada que te’ls posis. C’est la vie.

Podríem comprar gangues, però preferim els *xollos, i adquirir (verb que els periodistes i els correctors utilitzem quan no volem repetir el verb comprar) saldos al comptat o a terminis, tot i que molta gent opta per fer-ho a *plaços.

__________________

1. I els pantalons, d’on vénen?

dijous, 3 de gener de 2008

Neva amb ganes



Aquesta tarda havia de marxar cap a Igualada, però fa una estona ha començat a nevar amb força. Em quedo, ja marxaré demà.

Ara m’asseuré al sofà, de cara a la finestra. Volia llegir una mica de Monzó però tinc l'espectacle a fora. Una copeta de vi, la Diana Krall i que no pari de nevar, home.



“Nevà fins a les sis. A la nit, el cel s’aclarí i lluïren les estrelles. L’endemà al matí, la nevada reprengué i cap al tard caigué una gran quantitat de neu. Sembla que la qualitat d’aquesta segona espessa nevada fou la que els esquiadors estimen més: volves petites, molt espesses, d’una qualitat en certa manera oliosa i relliscadissa. Aquestes volves mullen els vidres de les ulleres de la gent, però permeten que els esquiadors passin volant sobre la terra. El cas és que a la una de la nit teníem sobre la comarca un pam i mig de neu. Una cosa inusitada, sorprenent.”

(Josep Pla, Les hores)


Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...