diumenge, 4 de gener de 2009

El complot


El Marc ja en va parlar fa un temps
aquí, amb referència a un dels passatges interessants que s'hi expliquen. Jo he acabat de llegir avui El complot, d'Eugeni Casanova, sobre la segregació del bisbat d'Urgell i el litigi de les obres de la Franja. Un llibre cent per cent recomanable, que enganxa de seguida per la quantitat de dades, d'arguments, de converses i d'històries que s'hi descriuen, i que serveix per adonar-se que, efectivament, la catalanofòbia està molt més estesa del que ens podríem pensar (això, entre altres constatacions al voltant de la relació entre política i Església).

Hi ha diversos detalls que valdria la pena ressaltar (particularment el gran paper dels PSC's i dels PSOE's, tots ells grans amics de Catalunya, sí, molt. Mireu, com a mínim amb el PP ja sabem a què ens hem d'atenir, però és que els socialistes en saben, eh, d'enganyar?!). De totes maneres, és de justícia dir que en aquest episodi tan trist de la segregació del bisbat i de la polèmica per les obres, tots els partits han amagat el cap sota l'ala i no han sabut, no han pogut o no han volgut afrontar-ho de manera decidida. Només ho han fet (alguns) diputats del mateix territori lleidatà -amb una menció especial per al Jordi Montanya, del PP, que va actuar al marge de la direcció del PP català-. Aquest fet, dit sigui de pas, no deixa de fer-me pensar que, per als nostres partits, Lleida i tota la seva demarcació sempre serem els grans oblidats, o aquells per als quals potser no cal lluitar ni queixar-se tant. No puc evitar pensar què hauria passat si tot aquest gran embolic hagués afectat el bisbat de Girona, o el de Vic...

El Marc va comentar un tema referent a Andorra (una conversa molt reveladora entre el copríncep Martí Alanis i el rei Borbó) i jo també volia referir-me a un episodi relacionat amb Andorra i que, segons el meu punt de vista, és també prou revelador de la importància que el principat pirinenc dóna al català, la seva única llengua oficial, i que hauria d'obrir els ulls als que veuen Andorra com el gran garant de la supervivència del català.

En parla l'ambaixador espanyol al Vaticà en l'època del PP, Carlos Abella, a la seva biografia, de la qual Casanova recull extractes impagables a El complot: Abella diu que en el seu primer contacte amb el primer ambaixador que Andorra va tenir davant la Santa Seu (el desaparegut Manuel Mas) van parlar de l'interès del coprincipat perquè el Papa fes servir el català en la seva salutació de Nadal i en la de Pasqua (un altre tema d'aquells com el Guadiana, que apareixen i desapareixen). I es veu que l'ambaixador andorrà li va dir que això ho demanaven més que res per la Generalitat de Catalunya, no pas perquè a Andorra l'hi interessés de veritat. Aaaaaah, ara entenc moltes coses, andorranets!

De mica en mica també va caient la vostra careta. No sabeu ni com aprofitar que, juntament amb el Vaticà, sou l'únic estat del món amb un cap d'estat bisbe, però això no és el més greu. El més greu de tot és que, quan convindria que donéssiu la talla i demostréssiu que sou realment un país sobirà, amagueu el cap sota l'ala -bé, feu l'andorrà- i us quedeu tan amples. No us preocupa ni el català, ni l'etiqueta de paradís fiscal, ni els drets dels treballadors ni la qualitat dels serveis que oferiu com a país eminentment turístic que sou. I així no sé si us serà gaire fàcil sobreviure amb dignitat. Molta pompa però, quan es comença a esgarrapar, només hi ha pols.


16 comentaris:

Salvador ha dit...

Per entendre una mica el tema d'Andorra, primer de tot s'ha de tenir clar que hi ha una oligarquia d'unes quantes famílies que és propietària del país, dels negocis importants, dels bancs i del govern.
Se'ls en refot el català, l'etiqueta de paradís fiscal, els drets dels treballadors i la qualitat dels serveis mentres puguin continuar engreixant-se com han fet fins ara.

No s'ha de confondre fer-se l'andorrà amb amagar el cap sota l'ala, tot al contrari. És una estratègia que fins ara ha funcionat molt bé per aconseguir discretament el què et proposes.

L'anècdota de l'ambaixador és molt ilustrativa. El que interessava era tenir una bona relació amb el PP perquè era el que governava a Espanya i quina millor manera de fer-ho que seguint-li la corrent en el seu anticatalanisme. Al cap i a la fi és una actitut molt catalana, de l'estil de posar-se a parlar en castellà abans de que l'altre obri la boca.

En quant al tema de país sobirà, s'ha de ser molt fort per estar a la llista de l'OCDE de paradisos fiscals i al mateix temps tenir de cap d'estat al president d'un dels països més importants de la mateixa OCDE. Qui ho fa millor?

Tens tota la raó en què Andorra no garanteix de cap manera la supervivència del català, no és més que un reconet amb 84000 habitants. El futur del català el garantiran els catalans amb la seva labor diària i no esperant que els altres, siguin la UE, andorrans, bascos, Obama, etc, els treguin les castanyes del foc mentres ells posen al govern a partits de fora. No va dir fa poc algú molt important que PSC=PSOE?

josefina ha dit...

Salvador, quantes coses a comentar.

Voldria aclarir, abans que res, que jo m'estimo Andorra, entre d'altres coses perquè com tantíssima gent de l'Alt Urgell tinc antecedents familiars andorrans molt directes i hi segueixo tenint parents. I també perquè em sento molt més pròxima a Andorra que no pas a Ribes de Freser, a Talarn o a Artesa de Segre, per posar-te uns exemples. I potser perquè és una terra que estimo, la jutjo amb duresa, perquè hi ha coses que em fan ràbia.

Anem a pams amb el que dius:

- L'oligarquia de les famílies: la història de sempre i que em fa l'efecte que encara continuarà per molts i molts anys. I com em va dir el membre d'una d'elles fa uns anys quan treballava de periodista a Andorra: "¿i quin mal hi ha que tot ho maneguem entre quatre?". Doncs res, anar fent.

- Fer-se l'andorrà i amagar el cap sota l'ala són dos actituds que s'assemblen força. I no tinc tan clar com tu que fer-se l'andorrà els hagi funcionat tan bé per aconseguir el que volen. Com ara què? Em refereixo a alguna cosa important. Quantes vegades se'ls ha hagut de treure les castanyes del foc, a Andorra? Unes quantes, no m'ho negaràs...

- Referent a l'anècdota de l'ambaixador i al que consideres que és una actitud "molt catalana" i similar a posar-se a parlar en castellà abans que l'interlocutor obri la boca. En comptes de fer aquestes comparacions valdria la pena pensar en quins rèdits li dóna a Andorra anar d'anticatalanista per aquests mons de Déu. De la mateixa manera que des d'Andorra sempre ens recorden als de l'Alt Urgell que no seríem res sense ells, també és ben just i recíproc recordar-los a ells que sense nosaltres no serien on són. Hi estàs d'acord? I de quin turisme viu, Andorra?

- En el que no puc estar gens d'acord és que em diguis que Andorra no té res a dir en la supervivència del català, i que aquesta només depèn dels catalans. Perquè si és així, de què serveix tenir el català com a ÚNICA llengua oficial? Només per fer bonic? El futur del català també l'han de garantir els andorrans en la seva labor diària, com tu dius, faltaria més! I et recordo que ni la meitat d'aquests 84.000 habitants que comentes el parla habitualment, el català. Per tant, si arriba un dia en què el català desaparegui, Andorra també hi tindrà una responsabilitat molt directa. El català és la llengua que s'ha parlat també sempre a Andorra, o no? És evident que la supervivència i el prestigi del català no passa NOMÉS pel paper i la defensa que en faci Andorra, però que hi pot jugar un paper molt més fort i contundent, em sembla irrefutable.

ury ha dit...

Jo vaig conéixer el Manuel Mas en persona, abans que ocupés el càrrec i exercia de periodista. Crec que era un home de molt criteri i que elevar una anècdota a categoria no li fa justícia.

A l'ambaixador espanyol potser li va dir això, però com tantes i tantes hipocresies es deuen deixar anar en el món de les altes esferes. Un exemple d'aquest estil l'hem vist aquest cap de setmana: les floretes que s'han llançat el Laporta i el Maradona, quan l'argentí sempre ha parlat malament del Barça i (per mala extensió) dels catalans. Interessa quedar bé per pur interès.

La supervivència d'Andorra com a nació sobirana només es pot entendre amb aquests tipus d'equilibris. Al cap i a la fi, ve a ser la maqueta de com funcionen les coses al món, amb quatre que mouen els fils i càrrecs intermitjos per figurar. Només cal veure com funciona el poder a casa nostra per comprovar-ho.

Clar que el Govern andorrà podria fer més pel català, però suposo que la prioritat deu ser mantenir l'estatus i en les millors condicions possibles. Catalunya, en canvi, ni una cosa ni l'altra.

Salvador ha dit...

Una manera de fer-se l'andorrà segons el Manual Digest del 1748 és: "Fer-se el desentès amb el fi d'evitar un gran dany o aconseguir algun profit"
Una de les coses importants que s'han obtingut amb això és mantenir una identitat pròpia i una independència durant més de 700 anys, cosa no tan evident trobant-se entre dos dels estats més imperialistes d'Europa.
Jo no veig enlloc que Andorra sigui anticatalanista, en realitat l'ambaixador va demanar que el Papa fes servir el català, que després fes un comentari més o menys afortunat és una altra cosa.

No he dit enlloc que Andorra no té res a dir en la supervivència del català, i que aquesta només depèn dels catalans. El què dic és que Andorra és molt petita i té poca força. La meva visió respecte al català i Andorra la pots veure aquí i aquí

En fi, Josefina, aquí hi ha tema per escriure llibres sencers.

No voldria que et prenguessis malament algun comentari meu sobre els catalans, primer de tot suposo que saps que jo també sóc català i de familia catalana i estic a Andorra des de que tenia 13 anys. He estudiat, viscut i treballat anys a Barcelona però fa més de vint anys que m'he estabilitzat a Andorra.

I la veritat, veient com van les coses a Catalunya, cada dia estic més content de ser andorrà.

Allau ha dit...

Com a coeditor amical de la "Base de Badades", què tal va l'embaràs? En aquests moments cal relativitzar les identitats i refermar les alteritats, perquè cadascú és únic.

abloccedari ha dit...

Una cosa és fer-se el desentès i una altra pixar fora de test.

El senyor Antoni Fiter i Rossel ('Manual Digest') també va dir que "un andorrà deu sempre deixar algun senyal i rastre de la llengua de sa nació".

Josep ha dit...

I com és que encara hi ha gent que segueix amb aquesta secta de pederastes anomenada Església Catòlica Apostòlica Romana!?

Hi ha més de 200 esglesies cristianes. La majoria són honrades, respectables i sense catalanofòbia.

Una cosa és ser cristià i una altra ben diferent és ser catòlic. Una cosa és creure en Deu, i una altra de ben diferent és creure's l'Opus Dei i la COPE.

josefina ha dit...

Ury: no tenia cap intenció de criticar el Manuel Mas, que és una de les poques persones de qui sempre he sentit parlar molt bé per part de tothom, a Andorra.

Salvador: no, no em prenc malament el que puguis considerar sobre Andorra i els andorrans - Catalunya i els catalans. Ara, jo hi ha una actitud que cada cop em costa més d'entendre: els que sent catalans d'origen després us feu andorrans i us mostreu tan orgullosos del canvi. Jo ja m'imagino que renunciar al passaport espanyol ha de ser la repera marinera, però no ho sé, se'm fa estrany que gent catalana fins a la medul·la que després, per la via que sigui, s'ha fet andorrana, es miri Catalunya com si mai n'hagués format part. És com si l'abandonés a la seva sort, no ho sé, tinc aquesta sensació. I no ho voldria pas personalitzar en tu eh? Que en conec uns quants, en aquesta situació, que i fins i tot a vegades m'ha arribat a ofendre com a catalana, i més en les circumstàncies per les quals passa Catalunya actualment.

Allau: l'embaràs de moment bé. Ja en els últims quinze dies, si no hi ha avançaments! Aquesta és la meva última setmana laboral i aquest nen no pare de donar guerra. Com serà quan surti!!

josefina ha dit...

Ai, i que m'he oblidat de dir que estic d'acord plenament amb el que apunta el Josep.

marc ha dit...

Gran pregunta, Josep: com pot ser que hi hagi catalans que dionin suport a una Església que avui, desesperada, diu que le píndoles contra l'embaràs perjudiquen el medi ambient. Els mateixos que, dominats per l'espanyolisme més ranci, són incapaços de dir Bon Nadal en la llengua de milions de catalans i milers d'andorrans, només perquè la catalanofòbia s'ha instal·lat a la Santa Seu, on se senten més còmodes després que l'enyorada Espanya de Franco s'hagi esfumat.

L'anècdota del Manel Mas ja s'ha encarregat el Salvador d'elevar-la i justificar-la com a categoria. Que trist, tot plegat. A un ultra fiestero espanyol com l'ambaixador espanyol aquest no hi ha res que l'ompli més d'orgull que veure com t'abaixes els pantalons i demanes perdó. Escolta, si demanes que el papa digui Bon Nadal, després no et justifiquis dient que això és cosa dels catalans. Digues que ho vas demanar perquè vaig tenir un mal dia, però deixa en pau els altres, que després moltes coses se saben i fan mal. Em sembla que l'andorranitat no és pas això. Una cosa és fer-se el desentès i un altra passar la pilota als altres, en un actitud miserable. Tu prefereixes aquesta actitud? Tu est`pas d'acord amb aquest tarannà? Estem ben arreglats.

El català no és una llengua de catalunya. El català és una llengua tan adorrana com catalana com valenciana. I Andorra té el deure de protegir-la al seu territori i de col·laborar amb els altres països catalans si vol mantenir la seva llengua; és clar que si el català desapareix del Principat de Catalunya, també desapareioxerà a Andorra, però això no vol dir que Andorra no tingui cap responsabilitat i que la supervivència de la llengua no depengui d'Andorra. I tant que sí!

Collons, la sobirania per a què servei? Per abaixar-se els panatalons davant els estats veïns? I a canci de què?

Salvador ha dit...

Això de l'ambaixador no sé si és anècdota o categoria però jo més aviat ho reduiria a una conversa informal que un senyor encantat de poder perjudicar a catalans i andorrans es va afanyar a publicar a la seva biografia, faltant a tots els deures de discreció quan per desgràcia l'altra part ja no el podia desmentir.

I si en Manel Mas realment va dir això no era cap mentida, la Generalitat estava més interessada en el tema que el Govern d'Andorra. Més que una actitut miserable de passar pilotes a altres hi veig una ingenuitat de confiar en qui no deus, hi han moltes coses que no diriem si sabéssim que més tard seran publicades.

Si els andorrans fóssim tan anticatalans per què s'hauria d'haver molestat l'ambaixador demanant coses al Vaticà? N'hauria tingut prou no fent res.

I respecte a un comentari anterior, si volem demanar alguna cosa a algú no crec que la millor manera sigui tractant-lo de cap d'una secta de pederastes...

Allau ha dit...

Josefina, resisteix un xic més. Pel que m'han explicat, les criatures donen moltes satisfaccions al cap d'un temps (variable).

ury ha dit...

Confoneu la jerarquia amb l'Església, la institució amb la xarxa, i no és el mateix.

Caieu en l'error de presumpció dels bisbes: ningú no és catòlic per la seva acció, sinó, que ho és, en molts casos, a pesar d'ella. Sovint sembla que fan molt més cas de la jerarquia qui està fora de l'Església que no pas els de dins.

Però bé, això de "secta de pederastes i catalanofòbics" és d'un reduccionisme tan simplista que enfonsa qualsevol intent de debat.

marc ha dit...

Jo critico la jerarquia, que quedi clar, i també el silenci de molts catòlics que no estan d'acord amb moltes barbaritats (per mi) que defensa aquesta jerarquia tronada i anticatalana.

Andreu ha dit...

Benvolguts, i nevats,

De tota manera, i deixo al marge les discussions sobre gent andorrana, per manca de coneixement, el que està clar es que l'expoli de l'art sacre conservat, centenars d'anys, pel Bisbat de Lleida, a part de la pressió de l'Opus, ha tingut també, sobretot, una pressió politica espanyola fortíssima, ja sia amb el Psoe, sobretot, com amb el PP. I crec que amb el Psoe ha estat molt pitjor, i ha estat en temps del Psoe, quan s'han anat trencant les linies defensives que havia organitzat el Bisbat de Lleida.

Sense entrar en creences personals, o manca de creences, el que sí crec és que les ONG's més eficients, mes austeres, mes sacrificades, i mes situades prop de la gent que pateix, son les pròpies organitzacions parcials de les esglèsies cristianes, no solament de la catòlica, però si molt important per part de gent i organitzacions vinculades a la fe catòlica.

I Caritas, a casa nostra, segueix sent, de llarg, la que aporta mes suport real a la gent "penjada", de manera totalment desinteresada, i exemplar.

Ni la Creu Roja, ni Oxfam, ni ..... , malgrat el màrqueting i les despeses de publicictat i les subvencions publiques que reben, tenen un grau d'efectivitat social comparable al de Caritas i les organitzacions vigents al redòs de l'esglèsia catòlica.

Cordialment,
Andreu

reflexions en català ha dit...

D'acord, Andreu. Jo no he criticat mai l'església de base, però sembla mentida que ningú de la causa es revolti contra els poderosos.

Si l'aparell diu una cosa i ningú no piula, la sensació de la gent és que hi h conformisme. Els crítics d'ERC, per posar un exemple, no callen, i tothom sap que existeixen i el que pensen. Càritas està d'acord amb la política del Vaticà? Doncs que parli. Els bisbes catalans 'combreguen' amb l'anticatalanisme de la Santa Seu? I les feligresos?

Doncs potser que comencin a fer-se sentir, o es quedaran sense 'fidels'.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...