divendres, 16 de gener de 2009

El Josep ja és aquí


Dimecres 14, a les 16.12 hores, en un part exprés -vam entrar al quiròfan a les 16 h en punt- va néixer el Josepet. Ara ja som a casa, en aquests dies un pèl complicats d'adaptació a una nova vida del tot diferent. El nen ha sortit molt eixerit -com es pot veure en aquesta foto feta pel seu tiet Toni-, una mica rebel com era de preveure, però per sort s'ha agafat al pit sense gaires problemes. Esperem que tot segueixi per bé i tots plegats ens anem fent amos de la nova situació. Ara mateix tenim la cuina plena de gent, tots parents pròxims, certament, tots el volen agafar, tenir als braços, dir-li coses... El Marc m'ha animat a desconnectar una mica venint a l'ordinador, on ell ha penjat la foto, i ara me'n vaig a l'habitació a donar-li una nova presa.

El Quico em mira estrany, potser troba que faig una olor diferent. Aquests dies tot sembla una mica surrealista.


32 comentaris:

Dies de fúria ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!! Una forta abraçada!

Puigmalet ha dit...

Una gran abraçada!!! Ara us truco. Per emprenyar, bàsicament...

j. ha dit...

uei!!!!! felicitats, moltíssimes felicitats.
Marc,... com et pot haver sortit tant guapo?
Aquesta nit aniré a dormir pla pensant en vosaltres, bona niiiit. ha ha.

Assumpta ha dit...

Felicitats!!

He vist la foto del petit Josep a la barra lateral de "blogs que visita" un blogaire al qual jo visito :-)

I he vingut a fer una ullada i, a part de que el nen és una preciositat, m'agrada el blog!!!

Enhorabona i endavant!!

vpamies ha dit...

Felicitats, Josefina, Marc i Josep!!!

Realment és maco, maco, el Josep. Ha sortit a la Josefina.. hehehe.

Celebro que hagi estat ràpid i que hagi anat tan bé. Dos dies i a casa, amb el nadó sota el braç. Ja heu trobat el pa que duia sota el braç?

...annaP... ha dit...

És guapissim!!! Nena, quin canvi de vida més bonic que t'espera... pobre Quico, deu pensar:
"Què hi fa aquest estrany aquí? Que el rei de la casa sóc jo!!"

Jeje...ja s'acostumarà!

Ale neneta que me'n alegro moltissim i ara que el veig encara més, perque és una preciositat!!

Un petonàs!!

Ningú és Perfecte ha dit...

Enhorabona!!!
Molt contenta que tot hagi anat bé
Petons als tres...i al Quico també

Marià Cerqueda ha dit...

Moltes felicitats!. Nois hi teniu molta traça. Espero que tot hagi anat molt bé, que la mare estigui ja recuperada, i que el pare no li reglimi massa la baba. Segur que ja li fa canalera....

Una bona notícia, i un més a tirar del carro, i fer que tot plegat contínui...

Qui ho diu que no hi ha bones notícies.

L'Espelt ha dit...

Mil milions de felicitats!!!!
Pel com dius que tens la cuina, diria que potser és el primer net en alguna de les dues famílies. Si és així, benvinguda la gent però feu l’esforç mental d’aïllar-vos els tres i gaudir d’aquestes setmanes, amb moments (poquets) difícils i amb hores i hores inoblidables. Viviu-les a fons... assaboriu-les!!!
Una fortíssima abraçada als tres!!!!

(M’alegro que el part hagi estat ràpid i tot hagi anat bé. A veure quin dia veiem el Josep per Igualada!!!)

Andreu ha dit...

Moltes felicitats!

Manel des de l'exili ha dit...

Felicitat! Josefina i Marc!

Quin nen tant bonic! Segur que se sembla a la mare!

Ara a gaudir mal dormint però amb una experiència inoblidable que ja us ha marcat la vida.

Marc: No et preocupis pe l'article ja m'espavilaré.

Manel des de Karlsruhe

Ferran ha dit...

Per molts anys, parella! (bé, trio si comptem el Quico, no? ;-)

David MS ha dit...

Moltes felicitats familia, si que ha anat ràpid això, aquesta setmana vaig veure la Josefina passar per devant d'Herbes....
Una abraçada!

David Gálvez Casellas ha dit...

Enhorabona!! Sóc el diccitionarista més proper i el darrer que he sabut que el Josep ja havia "aterrat". Us trucaré avui, a veure què feu...

SALUT A TOTS TRES!

Salvador ha dit...

Moltes felicitats. I ara a disfrutar-ho que no hi ha res millor.

Sergi ha dit...

Moltes felicitats de part de la meva família i meva, és clar, ah! I també de les cent cinquanta persones que assisteixen ara mateix al concert de flauta travessera que ofereix un grup punk en un local piju del poble... en Josep ja és famós! Surt per la pantalla plana extrallarga del local...
Enhorabona i paciència amb el Quico, són sensibles als canvis.

marc ha dit...

Gràcies!!!


Tot ixò és molt emocionant. Hi ha moments en què et llançaries pel balcó (pocs, sobretot a quarts de quatre de la matinada) i molts moments inoblidables. Els que heu estat pares ja ho sabeu.

La preocupació del novell, el patiment per qualsevol cosa. La vida ha fet un gir increïble. Estic cansat, he rigut i he plorat molt. Em sento més viu que mai i no sóc capaç d'explicar les coses més maques que estic vivint, perquè si no seria un gran poeta. No les puc explicar però vosaltres podeu imaginar-vos de què parlo.

Quina meravella.

vpamies ha dit...

Marc, aquesta sensació de no saber cap on tirar la tindràs sempre. Amb el primer, amb el segon i amb el quinzè. Perquè cada nen és diferent.

Fer de pares té aquestes coses: hem de donar als nostres fills prou arguments perquè siguin independents un dia. I això és una feina de cada dia.

Amb el temps, queden els records d'allò més bo, ja ho veuràs.

síl ha dit...

Moltíssimes felicitats!!!!!!
La Di m'ha enviat les fotos abans i uf! quina emoció! mira que n'ha sortit de guapo el Josep!!!! Com esteu? Espero que tu Jou estiguis ben recuperada de l'esforç! Mare meva, quina jabata estàs feta!!!
A veure si puc parlar amb vosaltres d'una vegada!
Una abraçada enoooorme a tots tres!

Isidre ha dit...

Ara mateix he vist la notcia. FELICITATS !!!!!! I per molts anys

Josep (sl) ha dit...

Moltes felicitats.

garrofaire ha dit...

Moltes felicitats!!

reflexions en català ha dit...

Gràcies!

A veure si menja, aquest home, que de dia només té ganes de dormir.

vpamies ha dit...

Pensa que cada cop dormen menys... Ja m'ho explicaràs quan portis tot un matí intentant que dormi i et digui "tururú"!

Onset ha dit...

Moltes felicitats!!! Enhorabona, que vagi tot molt bé. Salut.

Cesc. ha dit...

Moltes felicitats!

ury ha dit...

Felicitats, Josepet! Has nascut en una gran família i segur que et portaran com un rei... però els blocaires sabem que també tindràs uns pares exigents i que no es conformaran amb qualsevol cosa... ja et pots calçar! Fum-li fort, nano!

Ah, i una abraçada, amics! Enhorabona!

Jordina ha dit...

Com està en Josepet cor de lleó? jo he vist de primera mà que aquest xicot i xicota són uns pares de primera divisió, així que salut i força al canut. Sembla que el Quico també el cuidarà.
Prenia un tallat al cafè de l'estació i em semblava sentir la seva veueta de fons.... veueta??? a fe no us calen altaveus.

josep (germà del Xavi) ha dit...

Moltes felicitats i venvinguts a la vida de pares: nits sense dormir, desordre, xivarri....

reflexions en català ha dit...

Avui li he explicat que tenim el Montilla de president i ha arrufat el nas. Ai, aquesta generació ja no tolerarà tanta mediocritat.

Gràcies a tots!

SOLID ha dit...

molt maco,per sort no es com el pare,una abraçada i moltissimes felicitats,(joan,nuri,carlota,sira)

reflexions en català ha dit...

Ei, quartet, que vosaltres aviat sereu cinc, eh?

Molta conyeta amb el pare però el Josepet té uns ullassos que 'animoren' i són del pare, eh?!

Records i fins... vés a saber, hehe.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...