diumenge, 11 de gener de 2009

Hola, Andrés

A la secció de Cultura d’El Periòdic d’Andorra hi treballa un periodista que es diu Andrés Luengo, i que fa servir el diari i la seva feina per, en cada ocasió que pot –sobretot en entrevistes, reportatges i cròniques de concerts de grups que canten en català– mostrar la seva animadversió, que se li fa impossible de dissimular, cap a tot allò que fa olor de nacionalisme català, incloent-hi la defensa de la llengua. L’exemple més recent que en recordo és una entrevista que va publicar el cap de setmana passat amb el guanyador de l’últim premi Carlemany de novel·la, Antoni Pladevall. El titular de l’entrevista era una frase que el senyor Luengo va haver de buscar a fons en el text, un titular que no tenia res a veure amb l’obra premiada sinó amb el català. Per bé que Pladevall hi defensa l’ús i el consum del català, com que en l'última resposta considera que les institucions no haurien de potenciar la literatura catalana amb mesures de discriminació positiva ja que "un escriptor defensa la llengua quan escriu amb la màxima solidesa possible," el periodista ja va tenir la perla que necessitava i per allà titulo, que la resta no m’importa, tu!

I aquest és només un exemple.

Aquest diumenge publica una notícia sobre el llibre El complot de l’Eugeni Casanova per publicitar dos dels temes que ja hem tocat en aquest bloc: la posició del bisbe Martí Alanis quan el rei d’Espanya li va suggerir que ell i la Sofia volien ser coprínceps d’Andorra, i la resposta de l’ambaixador andorrà al Vaticà Manuel Mas a l’ambaixador espanyol Carlos Abella, amb referència a la demanda andorrana al Papa perquè faci servir el català en els seus discursos més significats. També hi recull la reacció del bisbe Martí quan França va proposar que Andorra donés exili polític al dictador haitià Jean-Claude Duvalier, un episodi que Casanova relata immediatament després de l’episodi amb el rei i que el 2003, quan Martí Alanis va deixar el càrrec, ja va recordar a El Periòdic l’historiador andorrà Pere Cavero.

El que és curiós és que quan el senyor Luengo dedica unes línies a explicar per sobre l’argument del llibre, no fa referència en cap moment al paper que l’anticatalanisme ha tingut en la disgregació del bisbat de Lleida ni en el litigi per les obres d’art. Em dirà: és que això no té res a veure amb Andorra. D’acord. Però és l’evidència més incontestable que es respira al llarg de tota la narració –o és que potser no se l’ha llegit tot, el llibre? –. I m’hi jugo un pèsol que si hagués sigut al revés, si el culpable principal de la injustícia ignominiosa que s’ha comès en aquest tema hagués sigut el nacionalisme català, segur, segur, que s’hi hauria estès a base de bé.

Per acabar, només dir que ja és ben trist que un periodista faci servir el mitjà on treballa per mostrar les seves fòbies personals d’una manera tan descarada a la mínima que en té l’ocasió. Això és tenir ètica professional, sí senyor!

8 comentaris:

marc ha dit...

Aquest ‘perodista’ és dels que van amb ‘El Mundo’ sota el braç, per això ha après tan bé la feina de manipular. (Vegeu què fan els mestres a l’article anterior d’aquest bloc.)

El problema que té el Luengo no és que sigui un nacionalista espanyol, sinó que no ho vulgui reconèixer i que tampoc vulgui reconèixer que els seus articles no són de periodista, sinó de militant. Això el desacredita com a periodista; és un mal periodista perquè busca el titular que vol ell.

Aquesta mena de periodistes parteixen de la base que els protagonistes són ells i que el missatge l’han de transmetre des del seu punt de vista, que és el més encertat.

A mi em fa riure, aquest paio. A veure com s’ho farà avui per vomitar la seva rancúnia... Fa riure i fa una mica de pena veure com algú pot estar tan abduït per la seva catalanofòbia, pel seu autoodi.

L’altre dia va preguntar al Xavier Tudela (organitzador de la Capitalitat de la Cultura Catalana) si algú podria acusar-los d’expansionistes pel fet que Escaldes serà la capital de la cultura catalana el 2011).

I sempre amb parides com aquesta.

Això sí, ell et dirà tot cofoi que la seva pàtria és la infantesa i que de ben petit era l’ovella negra de la família.

No hase falta desir nada más.

Miquel Saumell ha dit...

Sobre la noticia que tens a dalt a la dreta tu no goses fer una broma fàcil, i crec que fas bé. Jo tampoc la faré, 73 acomiadats no és per fer cap broma. Però això que diuen de l’"actual nivell" d'aquell producte (no m’atreveixo a anomenar-ho diari) m'ha fet pensar en quin és el concepte de nivell (vull entendre que de qualitat) que ens volen transmetre amb la seva afirmació, i/o què ens volen dir exactament amb això de mantenir el nivell.
PS: gràcies per l'enllaç.

Sergi ha dit...

Quines penques aquest paio!
No entenc el títol del post, per què no: Adiós, Andrés?
Potser és que al seu diari li diuen allò de: por el interés te quiero Andrés...
;-)

reflexions en català ha dit...

Miquel, la broma que no volia fer és precisament el comentari que has fet sobre el nivell del diari.

Sergi,

El títol és 'Hola' perquè és així com sa seladua la gent que et visita, hehe.

Avui tenim una altra vomitadeta. Voleu riure?

"El fet és que en poc més de tres setmanes han desfilat per l'Apolo dues propostes tan catalanes i tan diferents com ho són Le Croupier i Arangu, que encarnen una desacomplexada manera de pujar a l'escenari a cruspir-se el món musical, i no a salvar pàtries ni molt menys llengües. Res a veure amb el rock català i el seu tuf de naftalina. Afortunadament."

Jordina ha dit...

Suposo que si el rock català fa tuf de naftalina, els morts de la guerra, o la persecució contra el català d'en Franco deu fer pudor d'Edat Mitjana.
Aquests comentaris d'aquest paio sí que fan pudor de ranci. No entenc aquesta prepotència de creure's més enllà de la història, de la llengua i de la gent que senzillament vol viure tranquil a casa seva, expressant-se en la seva llengua.
Ben vist, Sergi: "Por el interés te quiero Andrés". Deu ser la nova línia del seu diari, ara només falta que surti a la portada despullat, com el Ciudadano Alberto. Així faran pujar les vendes i no caldrà que despatxin personal.

Anònim ha dit...

L'odi evident d'un nacionalista espanyol radical com l'Andres a tot el que faci ferum a catalanitat m'indica que no estem del tot perduts. A més m'ajuda a mi que tinc una bona relació amb ell (és bon tio quan no parla de política) a saber el que és ser català. Una llengua i una cultura i un sentiment democràtic i liberal que malauradament no és gaire present a Espanya.
Pere Moliné

reflexions en català ha dit...

Jordina, el seu diari no té cap línia. Jo penso que aquest noi arrossega l'odi des de petit. Però no val la pena dedicar-li més temps. Aquí n'hem parlat per les estranyes coincidències entre els articles d'aquest bloc llàstima.

Pere,

Hola! Què t'haig d'explicar a tu, que el coneixes... Jo hi tinc un tracte correcte, però és evident que amb un tio que està tan malament com ell no aniria a fer-hi unes copes. Avui fa un article sobre l'Escena Nacional Andorrana, que vol demanar subvencions a la generalitat. Ja li deu fer picor pertot arreu. Curiosament, no ha parlat d'expansionisme (a la inversa, en aquest cas). He, he.

Au, salut!

Anònim ha dit...

Qué voleu que us digui, en el seu mal te la penitència. En aquests casos que s'hagi de guanyar la vida escribint en català... Irónies de la vida

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...