dimecres, 28 de gener de 2009

Quedar bé

.
Dues de llengua

1a: En un forn de la Seu, ahir al matí. Una dona d’uns 65 anys, catalanoparlant i amb pinta de benestant. Demana una coca de forner i la dependenta fa cara de no saber què és. Aquesta noia, sud-americana, fa poc que treballa a la fleca; abans feia de cambrera en un bar. No crec que faci més de dos anys que és a la Seu i diria que deu fer mig any que treballa al forn de pa. La clientela fa un gest burleta, com volent dir que ignorant que ets, i assenyala la coca. "Ah... és clar, aquesta coca d’aquí, nena, aquesta. Ai..." Em mira i busca la meva complicitat sorneguera i l'on anirem a parar, però faig cara d’assassí, que em surt prou bé. En comptes de buscar la meva complicitat per humiliar tots plegats aquesta noia, li podria haver dit: "Sí, aquesta, en diem coca de forner." Un somriure i bon dia tingui. Però no, hi ha gent que és així d'intransigent; en comptes d’ajudar els nouvinguts a aprendre la nostra llengua, els hem de menysprear. Una anècdota aïllada? Actituds com aquesta, més o menys vexatòries, jo diria que són freqüents.


2a: Aquest migdia, al programa La segona hora de RAC-1. Entrevisten el Dyango, que en un moment donat pregunta com es diu agasajar en català. Emmm, ummmm. Al cap d’una estona, algú diu afalagar. El Dyango contesta: “Ai, no, afalagar no queda tan bé. Deixem-ho en agasajar.” Tothom li riu la gracieta. Confirmen que el diccionari diu que és afalagar, que ara resultarà que no té tanta musicalitat poètica com agasajar, una paraula que, en pronunciar-la, amb aquesta jota tan tendra, et vénen ganes de baixar al carrer i abraçar els que surten del bar. Una altra actitud ben nostrada.

______________

P. s.— I la 3a, va: Fa una estoneta, a l’informatiu de Catalunya Ràdio, un periodista diu que un home de l’Hospitalet "ha ganivetat la seva germana". Eps, aquí tenim un neologisme, senyors del Termcat. Jo no l’havia sentit mai. Tot sembla indicar que el verb acuchillar no hi té res a veure, no…
.

10 comentaris:

Allau ha dit...

Per posar-me una mica punyetero, i tot que el diccionari admet l'equivalència, jo crec que 'agasajar' es refereix a oferir a algú coses materials (festes, menges, llaminadures), el que en diríem 'complimentar' o 'obsequiar'. En canvi 'afalagar' seria més espiritual (oferir elogis, per exemple)i en castellà seria 'halagar'.

Puigmalet ha dit...

Confio que com a bon professional que ets, després de mostrar-te dur amb la coquera intransigent vas ser igual d'inflexible amb la dependenta, i vas desenfundar el carnet i li vas fer passar una prova de combinació pronominal in situ, o in forni, vaja.

I posats a ser punyetero jo discrepo de l'Allau. La RAE diu que agasajar es "1. Tratar con atención expresiva y cariñosa. 2. Halagar o favorecer a uno con regalos o con otras muestras de afecto o consideración." Tant la primera accepció com el verb halagar crec que tenen aquest contingut espiritual indicat. :P

Ara algú altre que discrepi de mi i continuem la cadena.

Sergi M. Rovira ha dit...

Lamento no poder discrepar, no sóc pas mestre jo.
Penso que l'actitud de la dona és la que té molta gent i és lamentable, novament.
Del Dyango no parlo.
Salut!

vpamies ha dit...

Marc, sentia in situ i en directe la segona hora (ja diuen que segundas partes nunca fueron buenas...) i he quedat compungit, anonadat, patidifús i sorprendid. Però és l'humor conyeta factoria Terrat, Soler, Clapés o Arús, que si no es fa amb català macarrònic i acastellanat no fa gràcia.

reflexions en català ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
reflexions en català ha dit...

Ara sí:

En el context de l'entrevista (corregeix-me, Víctor, si la cago), jo diria que és ben clar que el Dyango es referia a 'afalagar' en el sentit de 'tractar d'afectar agradablement (algú) amb demostracions d'afecte, de reverència, etc.'

Em sembla que cap verb no s'hi adiu tan bé com aquest per traduir 'agasajar'.

Puigma, no tinc competències a la Seu. De tota manera, molts sud-americans es mostren molt reticents a aprendre el català. Només falta gent com aquesta dona per donar-los l'impuls definitiu.

Dies de fúria ha dit...

Sí, aquí ens movem en els dos extrems. Hi ha qui canvia de llengua a la primera o ja directament s'adreça en castellà. I aquesta actitud burleta... tot i que no sé si és gaire estesa. Com a mínim a BCN em sembla que no...

sí que s'ha posat estupendU el Dyango

ÒMNIUM CULTURAL ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
oriolvidal ha dit...

Jo també vaig escoltar això del Dyango. A l'instant he dit: "afalagar".

Això sí: encara que tingui les dues acepcions que difrencia l'Allau, jo també crec que en català s'utilitza bàsicament com a "elogiar". Després de llegir en Puigmalet, ampliarem horitzons, com hauria de fer el Dyango. A "El Club", un dia, li van posar un titolet que deia "Dyango: el cantant que fa plorar".

Feia dies que no escoltava "La Segona Hora", però avui s'han lluït. En la llista dels cantants romàntics d'una sola cançó han ficat la pota més d'una vegada. Kate Bush? Si us plau! I en Richard Marx en tenia dues, no una sola...

Sobre l'afer coquista, és la prova més evident del que costa trobar el terme mig. O ens quedem curts, o ens passem de llarg.

Efrem ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...