dimarts, 17 de febrer de 2009

Depressió

.
No sé per on començar.

Per la crisi? Això va de debò, eh? Hi ha algú que no estigui preocupat? En el fons ens mereixem una cura d’humilitat, però a la superfície la realitat és molt crua. Estem preparats per patir i/o perquè ens canviï la vida? No sé si res tornarà a ser com abans, però estic convençut que farem un retrocés important pel que fa al benestar actual. Jo sóc pessimista de mena i veig un futur negre a mitjà termini com a mínim, amb problemes socials i, de bracet, amb conflictes nacionals.

Com molt bé deia l’Enric Vila l’altre dia, “com ha passat sempre en situacions de crisi, Espanya exacerbarà el nacionalisme i el populisme per dissimular la inconsistència de l’Estat”. Ja sabem que ens proposaran un finançament de merda per, atenció, “eixugar el deute”, com diu el ministre. Humiliació. El TC ens deixarà l’Estatut com una eina per a la Diputació de Catalunya (avui hem sabut que de símbols nacionals, res de res). Una altra humiliació.

Una altra: Si vols cobrar, oenagé, fes-te comuna, com la llengua; si no, no cobràs subvenció. Els colons com la Camacho i el Rivera seran fidels als seus principis: som una comunitat espanyola i per tant és lògic que no tinguem símbols nacionals, i encara és més lògic que el govern comú subvencioni oenagés comunes. I els altres, què en diuen? Sí, la Generalitat recorrerà al Constitucional contra aquesta humiliació, però aquí ens quedarem, amb el cap sota l’ala o amb els pantalons abaixats fins als talons, com vostès vulguin.

Una altra humiliació? La imatge d’avui a la tele en què es veien acabades les obres d’enllaç del TGV entre Catalunya i França. Només l’enllaç. França i Espanya passen.

Tot plegat és depriment, però per postres has d’aguantar el Puigcercós marcant paquet de xiclets, l’Iceta esveradet, el Junqueras dient que els seus socis de govern no són catalanistes, i Iniciativa donant suport a la vaga en què es demanarà la dimissió d’Ernest Maragall, que curiosament és soci de govern del senyor Iniciatiu.

I jo que sempre veia el passat amb incredulitat...

Si no ens en sortim, d’aquesta, n'hi ha per dimitir de tot.
.

8 comentaris:

SALVEM TOST ha dit...

No et deprimeixis home..a mi em deprimeix la meva pròpia ignorància que fa que no entengui res de res...però de debó; res!

Dies de fúria ha dit...

Benvolgut...

entenc perfectament el teu estat d'ànim. El que passa, el realment greu, és que políticament estem molt pillats i sense referents.

La púrria de l'actual Esquerra (direcció i acòlits) ens ha deixat sense res.

I, tanmateix, no serveix de res llepar-se les ferides, com fan els gossos. Si hem de fer com els gossos, prefereixo la seva pràctica instintiva de "purgar-se" quan no es troben bé.

Ens hem de "purgar". Cal acabar amb aquest estat de les coses. I això passa per reclamar el boicot a Esquerra. És l'únic que entenen, les hòsties... i encara així.

I mentres tant, mentre no aclarim el panorama... doncs jo sóc partidari del mal menor, és a dir, de Convergència, d'apostar i donar suport al gir sobiranista de Convergència. A veure si fan alguna cosa...

O això... o estem acabats

Endavant, amic!

Elies

oriolvidal ha dit...

Els polítics són uns putes. Han fet bandera de la identitat i ara l'abandonen i deixen el poble desorientat, desencisat, desubicat.

Ho foten aquí, allí i més enllà... tot i que, des de la inferioritat, es pateix més.

No m'agrada que se'm riguin a la cara, ni ara ni abans. No m'agrada aquest sistema, ni la política d'instints, ni la demagògia, ni el modus operandi maniqueu amb què tot ens ho venen.

Però tampoc viuré traumatitzat. Tard o d'hora s'imposarà la Llei del Pèndol i tots hi quedaran penjats.

Qualsevol extra de Shakespeare té més vida que els polítics aquests.

A prendre el pèl a sa mare.

Manel des de l'Exili ha dit...

Jo també sóc pessimista. Peró des de aquest estiu passat que ho soc.

Només queda, mirar endevant, i lluitar fins al final
A vegades hi ha sorpreses!

Salut i independéncia
Manel

Gerard ha dit...

De fet, els deseperats són ells, encara que tinguin poder, tot el poder aquí i allà. L'espanyolisme i el sucursalisme espanyol no tenen oxigen. Cal que els catalans sumem, com sigui.

Ens n'hem de sortir i no desesperis, que en veurem de grosses.

Salutacions.

Adrià Izard ha dit...

Estem fotuts.No hi podem fer res. Ens claven pals per totes bandes (com be has dit).
La Maleni sa tornat a lluir amb una "Chapuza made in spain" i el tren s'acaba on començen les obres de la Maleni's people.
De finançament, com fer coses bones el tripartit, res de res. Estem malament però es en sortirem, segur. Però hi ha d'haber un canvi de color a la Generalitat, sino, res de res.

Andreu ha dit...

El més fotut és abandonar la lluita, amb qualsevol excusa.
Si, estem malament, pitjor que fa 5 anys. Pero estem molt millor que fa 40 anys. I alguns, molts, no van deixar de lluitar mai, en circumstàncies molt mes fomudes.
O sia que a seguir.
Jo, sincerament, estic molt mes optimista que fa 12 mesos. Molt més.
L'acció, tot intentant que sigui intel.ligent, ajuda a mantenir-se en forma.

En Triadú pare, en Xavier Polo, i tants altres patriotes si que tenien motius per desanimar-se. I no es van desanimar mai.O no s'han desanimat encara.
Un breu descans, i novament, totes i tots, a la feina. Val la pena!!

Ben aviat, tornarem a guanyar i tornarem a véncer. El pitjor ja ha passat.

Molts records a la familia!!

Andreu

marc ha dit...

Gràcies pels ànims!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...