diumenge, 8 de febrer de 2009

D'imbècils i finançament

La setmana passada alguns mitjans informatius ens van obsequiar amb titulars com ara El finançament no preocupa els ciutadans. Fins i tot els més barroers van dir que El finançament no interessa a ningú. És la conclusió del curt de mires o del trampós arran d’una enquesta en què es preguntava als ciutadans quina ha de ser l’“actuació prioritària del govern” (el nostre, s’entén). I, lògicament, els enquestats van dir: “solucionar l’atur i la precarietat laboral (37,5%), millorar les polítiques socials (21,1%) i l’accés a l’habitatge (19,5%)”, entre d’altres. El finançament va tenir un 2,3%.

Conclusió interessada: El finançament no preocupa, dediquem-nos als problemes reals de la gent.

Visca la manipulació.

Ara bé: És veritat que el finançament no interessa a la gent? No m'ho crec, perquè els catalans (la majoria) som conscients que tenim un tracte discriminatori, i perquè no pot ser que siguem tan imbècils. A Catalunya hi ha gent imbècil com a tot arreu, però vull pensar que no som tan rucs per creure que el finançament és un tema secundari que no importa a la gent. I estic convençut que la majoria de catalans tenen la percepció que el nostre finançament és clarament injust; una altra cosa és que hi hagi gent que es conformi amb un atracament més suau i que no accepti el concepte espoli fiscal.

Jo sóc dels que prefereixen el pa sencer. Una vegada el tens, decideixes què en fas.

L’Alfons López Tena (a l’Avui d’avui) ens l’ensenya:

“cada any Espanya s'emporta més de 20.000 milions d'euros dels nostres diners, més de 3.000 euros per persona i any, la diferència entre els impostos que paguem i la despesa pública que en rebem. Si l'Estat dels espanyols no s'endugués els nostres diners, cada família de quatre membre rebria més de 12.000 euros cada any, el pressupost de la Generalitat creixeria un 54%, el pressupost dels Ajuntaments catalans es multiplicaria per tres, podríem duplicar la despesa en sanitat, quadruplicar la despesa en ensenyament, multiplicar per setze la despesa en infraestructures i obres públiques. Podríem tornar a cadascú dels tres milions de catalans perceptors no 400 euros com el govern espanyol, sinó 6.300 euros per persona, i dedicar a obres municipals setze vegades més del que assigna ara Zapatero. Podríem injectar a les empreses en crèdits i avals 35 vegades més que ara, i més que duplicar les pensions i els subsidis d'atur. Podríem suprimir els impostos de successions, de transmissions patrimonials i de patrimoni, abaixar un terç l'impost sobre la renda i un 35% l'IVA, i encara ens sobraria per construir un aeroport com el de Barajas cada any”.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

EL NOSTRE TRENCA-COLLS ES EL "NO FINANÇAMENT". L' ACTUAL CRISSIS AMB ELS "CALES" A CASA, SERIA MOLT MES PASSADORA.
PERO, ESCLAR, AIXO NO CONVE QUE EL POBLE HO SAPIGA.
JUGANT AMB BCN......

josefina ha dit...

I del canvi de relació PSC-PSOE que va anunciar l'Iceta si no hi havia finançament a finals d'any què se'n sap??

Dessmond ha dit...

L'article d'en LT a l'Avui demostra empíricament el mal negoci que suposar ser espanyol a Catalunya. Per això al CEO, ens creat al servei de la causa sociata, justament en aquesta qüestió el tema li sembla més que menor. En fi, exactament que les promeses d'en ZP. Quan les fa saps que no les complirà. Veient el pur estil del socialisme, si el tema no interessa oficialment és perquè en realitat la cosa treu fum.

Ferran ha dit...

De fet, no m'estranyaria que a Catalunya (com a la resta de l'estat - en aquest tema som ben bé iguals) hi hagués major proporció d'imbècils que de no-imbècils. El finançament és, de facto, la preocupació número 1 DE TOTHOM!, perquè un bon finançament, un finançament just vol dir sanitat, educació, infrastructures (que funcionin, no com la Renfe dels pebrots), etc etc etc...

Ningú amb dos dits de front pot dir que el finançament NO li interessa. Repeteixo: "amb dos dits de front".

A banda, doncs, de la proporció d'imbècils per metre quadrat que hi pugui haver a Catalunya, hi ha la manipulació que tu menciones.

La suma de tots dos factors (imbecilitat+manipulació)... bé, és evident que només pot donar un resultat = xungo, ho tenim xungo.

Però ei!, bona setmana malgrat tot!

oriolvidal ha dit...

El que no interessa és la manera de marejar la perdiu amb el finançament, quan haurien de ser faves comptades.

La tàctica ha estat derrotar la gent per esgotament i els polítics d'aquí ho han consentit. Tots. Alguns perquè, naturalment, ja els està bé, aquesta deserció. I els altres perquè, amb l'afany de veure triomfar el seu melic, han estirat el tema tant com han pogut.

Som molt imbècils, sí. No mereix ni la merda de finançament actual, ni molt menys aquests polítics mediocres.

jordi ha dit...

no comparteixo que els catalans estiguin tant preocupats com afirmes. si fos així, creus que permetrien aquesta presa de pèl? com diu en ferran, jo també penso que hi ha major proporció de (canviem la paraula) despreocupats.

reflexions en català ha dit...

Si hi ha molts despreocupats, hi ha molts imbècils.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...