dilluns, 16 de febrer de 2009

I tant, que canviem de llengua 'a la primera de canvi'

.



El Govern engega una campanya perquè no canviem de llengua i el primer que fa l'Avui és canviar de llengua. A la primera de canvi què vol dir exactament? A las primeras de cambio, és clar.

Entrada del Diccionari castellà-català de l'Enciclopèdia:

6 a las primeras de cambio
fam
de primer moment; tot just començar; abans (o primer) de tot; de bell antuvi.

Fa riure una mica, oi? Encomana el català... O el catanyol, que és lo que n'hi ha.
.

8 comentaris:

Dessmond ha dit...

A més d'aquest nivell tan pobre de català, a l'Avui digital, a més, s'hi poden trobar anuncis totalment en espanyol.

Puigmalet ha dit...

Fa poc en Monzó deia que ens estàvem convertint en dialecte del castellà. I és que a la primera i a la segona de canvi sentim tan poc català ben usat que no és estrany acabar confonent-ho tot.

Sergi M. Rovira ha dit...

Collones!
Ben vist, caram l'Avui...

oriolvidal ha dit...

Nen, amb aquesta entrada t'haurien de fer director del departament de lingüistes. Molt ben detectat... i, per desgràcia, simptomàtic.

Es diria que l'han cagada "a la primera de canvi", hehe.

vpamies ha dit...

És que de bones a primeres ja la caguen, tu!

Ferran ha dit...

Doncs a mi se'm va passar. Senyal que el catanyol l'anem incorporant fins i tot aquells a qui ens preocupa la qüestió.

Per compensar, diré que (pràcticament) mai no utilitzo el castellà quan sóc a Catalunya, em parlin en català o en castellà.

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

A l''Avui', tot i que el català no és com el del 'TBO', tiren bastant pel dret, i aquesta actitud et porta sempre al castellà. No sabia això dels anuncis. M'estranya.

Puigma,

El Monzó ha aconseguit el terme mitjà, que és el bo: ni puristes ni barra lliure.

Sergi,

Si a l''Avui' ja veuen normals expressions tan poc genuïnes com aquesta... Estem ben arreglats. Al final ens diran friquis per dir que 'a la primera de canvi' és una castellanada.

Oriol,

Tu que treballes als 'medis' saps perfectament que el periodisme té aquesta crosta (que diria el Ferran) lingüística castellana ben enganxada. Per què? Per quaranta anys de dictadura, sense una tradició periodística continuada en català.

Víctor,

Bona, aquesta!

Ferran,

Ningú no se n'escapa, ni jo.

oriolvidal ha dit...

Marc, obvi és el mal dels 40 anys... com també que després n'hi ha hagut més de 30 per posar-hi solucions.

Totes les llengües viuen un gran empobriment en aquests moments: per la globalització, per Internet, per les intoxicacions idiomàtiques... però, alhora, també disposen d'una gran oportunitat, perquè la producció i la difusió són molt més assequibles (en siguin blocs com aquest la mostra).

L'equivocació pel que fa a la política lingüística, però, jo la trobo evident. Com que fa 20 anys que dèiem allò de l'anunci, "Un pollastre rostit!", ara ens pensem que tothom ho té assumit i corregit. I no.

Sense escarafalls, s'ha de començar per les coses bàsiques, que són les fàcils d'eradicar. A molts periodistes, per exemple, ens aniria de conya el llistat clàssic de barbarismes, com aquest "a la primera de canvi".

On no hi ha la responsabilitat individual i la vergonya professional, ha d'arribar-hi una certa pressió. Sabent que tots som humans i ens podem equivocar, és clar.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...