dilluns, 9 de març de 2009

Després de Brussel·les


Primer de tot, felicitats a la gent de Deumil.cat, sobretot al Manel, que de tant en tant passa per aquí (ets un crac!), i gràcies a tots els que van anar a Brussel·les. L’èxit d’aquesta iniciativa, apartidista, transversal i amb pocs mitjans, és inqüestionable.

I després de Brussel·les, què?, es pregunten alguns. Pel que fa a Deumil.cat, penso que hauria d’aprofitar l’embranzida actual i ser un referent per mobilitzar la societat civil, ara que sembla que la Plataforma pel Dret de Decidir està molt ocupada en les baralles internes.

De moment, Deumil.cat promou una recollida de signatures: la d’un nou projecte d’iniciativa legislativa popular perquè el Parlament aprovi una llei de convocatòria per al referèndum d'autodeterminació. (Per cert, qui vulgui formar part de la comissió promotora, pot apuntar-s’hi aquí.)

I, per què no, Deumil.cat podria començar a preparar-nos per a una gran manifestació a Barcelona quan el TC es moqui amb l’Estaut i ens ofereixin un finançament per anar fent.

Ara no hem de caure en l’optimisme excessiu ni en el típic i nostrat pessimisme. Hem de continuar treballant perquè cada dia siguem més els convençuts que amb Espanya no hi ha res a fer. Els espanyols també treballen amb nosaltres, no ho oblidem, i potser avui no som prou gent, però demà vés a saber. (També cal recordar que alguns dels nous estats tenien un suport més aviat baix a la independència abans d’iniciar els respectius processos de secessió, i que en un referèndum es vota o no.)

Què més es pot fer des d’una plataforma com Deumil.cat? Empènyer els polítics. Ho estem aconseguint? Jo diria que una mica sí; és clar que aquesta tendència, sobretot pel que fa a Convergència, és atribuïble al mateix cansament d’Espanya, als exvotants d'ERC (suposo) i als corrents d’opinió de les noves generacions d’intel·lectuals, més desacomplexats i sense el llast de la presó-dictatura i de la llibertat condicional-transició.

Per això cada dia queden més retratades les persones com el Josep M. Pelegrí, d’Unió, que després de dir que el resultat del primer any del Govern Zapatero és "un projecte polític fracassat"; que l’"escola Zapatero [és una] gran política de gestos, de somriures, de paraules, de promeses no acomplides, una escola que no és de fiar i que ensenya a maltractar Catalunya"; que "frustració i engany és la sensació que té Catalunya"; que "si hi hagués un moment de necessitat [PP i PSOE] no tindran problemes a fer un pacte contra Catalunya"; després de tot això, sentencia que "entre els compromisos de CiU no hi ha la independència".

Doncs ja em diràs el què, home.

5 comentaris:

Cesc. ha dit...

Alguna cosa es deu moure per CDC, benvolgut reflex, que en Pelegrí d' Unió es posi la bena abans del trau.
Sembla l' Iceta, que després de titllar CDC de radical, en demana corresponsabilitat pro-governamental.
L' autonomisme és mort i el vetllen per no enterrar-lo, però ben aviat putirà.
Salut i independència,
Cesc.

Ferran ha dit...

M'al·lucinen els catalans gent que no deixen de queixar-se d'Espanya, amb tota la raó!, i al mateix temps no se'n volen desvincular. Que no ho veuen, que això no té cap sentit?? Fins quan tenen previst tenir paciència i "seguir treballant" per una Espanya federal??? Hola???

Hi ha gent que em flipa, i no només són espanyols i del PSOE o del PP...

Adrià Izard ha dit...

Catalunya, no pot estar en aquesta Espanya. Aquesta Espanya és una Espanya opresora. Catalunya només es pot trobar còmode en una Espanya plural, amb un bon finançament i que ens diguin d'una vegada el que som: el motor d'Espanya i que ens tractin com a motor d'un pais perquè Espanya necessita Catalunya però CATALUNYA NO NECESSITA Espanya!!!

HADA ISOL ha dit...

tens la clau...

http://elblogdeisabelhada.blogspot.com/

Dessmond ha dit...

Aquest d'Unió només parla quan li ve una idea pelegrina, al pobre.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...