dilluns, 16 de març de 2009

Enric Vila i la independència


Estic acabant de llegir un gran llibre, El nostre heroi, Josep Pla (A Contra Vent), un dietari d’Enric Vila que va més enllà de la reivindicació de la figura de Pla, del seu catalanisme.

M’ha semblat oportú copiar un fragment del llibre (pàgina 191) sobre la qüestió nacional, una reflexió antipessimista i antiesbojarrada alhora. A veure què us sembla:

"No és veritat que el país s’hagi de morir demà, les coses importants no hi entenen d’ultimàtums. Si fem bé les coses la independència caurà pel seu propi pes perquè tot tendeix a la seva forma autèntica, i aquí tenim una cultura, una gastronomia, un mar, unes fronteres naturals, un clima i una ciutat, Barcelona, amb vocació de capital.

La felicitat sempre troba el seu camí. A més, Madrid ens roba, l’ús dels tancs està prohibit a la UE i mai no havíem parlat tan obertament de separar-nos.

La retòrica és important perquè el desig augmenta a còpia de verbalitzar-lo. Si l’independentisme creix amb els polítics que tenim, tots formats sota el franquisme, què passarà a mesura que surtin més i més generacions educades amb una mínima llibertat? Cal treballar més i cridar menys; concentrar-se en les obligacions, en comptes d’embolicar-se amb la bandera.

[…] però compte de no excitar-se amb els propis tambors. Cal dominar el temps dels conflictes.

[…] ¿Tenim un gruix de dirigents prou preparats, un sistema comunicatiu prou potent, suficients empresaris, poetes, escriptors, ciutadans per sostenir una batalla decisiva o un estat? Hi ha prou múscul nacional, autèntic, no verbal?"

(A l’Avui d’avui hi ha una entrevista a l’Enric Vila, un escriptor lúcid, brillant, que té un estil molt amè, directe i sense contemplacions.)

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...