dissabte, 14 de març de 2009

Transversalismes visibilitzadors (I)


Avui enceto una secció per rascar una mica el personal. Serà efímera, segur, però fins que me’n cansi vull deixar constància d’alguns transversalismes visibilitzadors que em trobo de tant en tant, i així em desfogaré una mica.

Sí, perquè hem prostituït el llenguatge fins a límits vergonyosos. Hem arribat a un punt en què, a més de la dèria d’escriure en catalanista en comptes de fer-ho en català, en normal, sense galindaines jocfloralesques que sembla que queden més bé; a part d’això, que encara existeix, ara tenim incrustada, més que mai, la crosta lingüística castellana i la crosta políticament correcta; dos pesos pesants. També hi podríem afegir la contaminació en tots els àmbits d’un cert llenguatge pretesament periodístic tan artificial com els anteriors.

Ja ho deia el mestre Joan Sales a l’epistolari amb Joan Coromines:


“EL CATALÀ ÉS AQUESTA LLENGUA QUE PARLEM,i tot allò que diem, mentre no es demostri el contrari, està molt ben dit; donar a la nostra gent la confiança que els falta, treure'ls aquest complex d'inferioritat que els fa mirar com a "vulgar" allò que ells diuen correntment. Sobretot treure'ls la mania, molt marcada, d'aplicar a la nostra llengua els caràcters de les dues veïnes, castellà i francès (no és altra la raó per la qual molts novel·listes usen els noms propis sense article); inculcar-los que cada llengua té el seu geni propi, les seves maneres pròpies, les seves pròpies riqueses i recursos i la seva pròpia manera d'infringir la gramàtica en determinats casos.”

Per què molta gent quan escriu es torna tan artificiosa? No ens hem d’acostar tant com puguem a la llengua parlada? Cada vegada hi ha més gent que realitza reunions en comptes de fer-ne, cada vegada hi ha més periodistes que no poden enllaçar frases sense els maleïts connectors (i és que, en aquest sentit, d'altra banda, de fet, a tot això). Estic fart que em preguntin com es pot dir això d'una manera més catalana, de veure botigues que romandran obertes i de tanmateixos que signifiquen el contrari del que es vol dir. I de periodistes que diuen jo també vaig anar i guardo un molt bon record.

Ara mateix, amb la Josefina hem vist les notícies d’Andorra Televisió. Sembla que parlin per als marcians. Avui s’ha commemorat (dir celebrat seria ofensiu per als que han treballat, ja que el Govern ha impulsat que avui es treballi) el setzè aniversari de la Constitució, i els lluços de la tele no han parat de dir la Constitució andorrana, la Constitució andorrana, com si Andorra Televisió fos de les illes Sandvitx.

Però no m’enrotllo més, que si no faré el primer i l'últim apunt transversalista. Encetem aquesta visibilització amb el que no va viure i patir Sales: el virus políticament correcte. És tan potent que fins i tot una ministra espanyola es va referir, sense pèls ni peles a la llengua, a “los miembros y las miembras”.




La senyora Geli, en comptes d’enviar-nos una carta amb informació sobre els ajuts de la Generalitat als/a les nous/noves/ pares/mares/tutors, ens ha enviat una mena de calendari amb consells per als primers anys de paternitat.

(Ui, he dit paternitat i no paternitat i maternitat.)

Primer manament: Si vols ser políticament correcte, no escriuràs el vostre fill/a, sinó l'esplèndida combinació el/la vostre/a fill/a. I més avall, seràs conseqüent i escriuràs assegut/uda, perquè no s’hi val a ser correcte/a només al principi.

Apetxuga de pollastre.

Si no, pots optar per no fer el penós i escriure el teu fill. No discriminaràs ningú i escriuràs normal, sense artificis ridículs que no porten enlloc, ja que els parlants tenim un principi sagrat: l’economia del llenguatge, la mandra, i continuarem fent servir la forma masculina per referir-nos als dos sexes.

No feu el ridícul, que d'aquí a cinquanta anys algú anirà a la biblioteca i després parlarà malament de vosaltres.

9 comentaris:

Dessmond ha dit...

Aquests inventors del políticament correcte són tan rematadament subnormals que un dia d'aquests descobrirarn que al seu credo cal incorporar "tothom i tothoma/totdon".
La cosa puja el tó del ridícul, quan a més van de bon rotllo espanyol i en un míting el comencen amb "Bon dia senyos i senyores, buenos dias senyores y senyoras"... i anar fent així fins que el míting es converteix en una cosa abominable.
És un símptoma més de com el perfil gris del país ha agafat les regnes del poder polític.

Allau ha dit...

Marc, si et poses sobiranista,no et seguiré gaire; però, si parles de llengua, t'aplaudiré amb les orelles.

Ferran ha dit...

Juraria que hi ha fins i tot més dones que homes que maleeixen l'estúpid correctisme polític del "benvolguts, benvolgudes". Potser aquesta és una prova més que el gènere femení sempre va una passa per davant del masculí.

Ooooommmmm...

josefina ha dit...

A mi fins i tot m'indigna, això d'"amics i amigues", "ciutadans i ciutadanes", "veïns i veïnes"... Som estúpids a més no poder.

andreu/andreua ha dit...

blogers i blogeres,
tripartits i tri-par-tites


adeu. No em surt bé.

Andreu/Andreua

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

I s'escampa com l'oli. Peri això estem els herois invisbles que, quan corregim textos, no tolerem coses com "el/la secretari/ària". I mai ningú no ens ho agrairà, esnif.
Hehe.


Allau,

Treu-me de la gàbia i no parlaré més de sobiranisme.
Hehe.


Ferran,

Ja ho veus, a sota en tens una.


Josefina,

I si ens surt un neocomunista d'aquests?


Andreu,

Tripartites, tites.

oriolvidal ha dit...

Has començat fort, sí, però és que l'estupidesa de l'entorn és més que majúscula. Políticament correctes i perfectament gamarussos (voldria dir "gilipolles", però després de la sortida del president Pujol, ja no goso...)

Jo em confesso una mica esclau dels connectors, però és que a la facultat ens ho injectaven, tio. A part, t'he de dir que moltes vegades s'utilitzen per economitzar, tot i que pugui semblar una paradoxa. El discurs queda més estructurat i amb tres paraules enllaces tres frases amb sentit.

Amb tot (aquest te l'has deixat), és diferent quan fas una notícia (un relat, on tens més espai per connectar idees) que no pas en una entradeta en el que importa és resumir la idea al màxim.

Crec que aquesta secció em crearà addicció.

reflexions en català ha dit...

Fer servir connectors no és pas dolent, si no se n'abusa, sempre que no soni artificial. 'Amb tot' només ho fas servir tu, Oriol, perquè és massa genuí.

David Gálvez Casellas ha dit...

Tens més raó que un sant (això és un castellanisme cristià i sexista? què passa amb ateus/agnòstics i les santes?).

Una abraçada i un abraçat!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...