dimecres, 1 d’abril de 2009

Més de 50 Batblocs: els combatents per la llibertat




Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride a la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).

Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.

Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España en les competències dels anomenats governs autonòmics.

I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.

Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos a aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.

Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.

Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!

I els que encara no us hi heu afegit... què espereu?

Visca la terra, mori el mal govern!

6 comentaris:

SergiBR ha dit...

No sé. Hi ha molta penya xunga inscrita també als batblocs.

marc ha dit...

No som una secta, company.

Aquí l'únic que ens uneix és que som patriotes i anti-Tripartit.

"Tots els blocs adherits a aquesta xarxa som blocaires catalans que, des de la nostra llibertat de criteri, pensament i opinió, lluitem per una terra lliure i pròspera.

Considerem que el règim polític del govern tripartit ha esdevingut una autèntica plaga insofrible i immerescuda que pateix la nostra nació.

I ens comprometem a convertir la nostra opinió en una arma combatent per la llibertat, individual i col·lectiva.

Suma-t'hi!: batblogs@gmail.com"

Tòfol, Tòtil i Tetó ha dit...

"Combatents per la llibertat"? De debò que no et fa gota de vergonya tot aquest devessall que has escrit? No seré pas jo que defensaré el tripartit, però em costa de creure que la Llibertat ens serà duta pel senyor Mas. A més, per què collons ho heu de dir en anglès: Blogs Against Tripartit. És menys provincià que dir-ho en castellà? Els independentistes que estem decebuts amb l'ERC del tripartit perquè no és prou sobiranista per què hauríem de votar un partit, CiU, que ni gosa mostrar-se com a independentista? Perdona'm, però trobo tota l'èpica del teu escrit ridícula.

Jordina ha dit...

I quin mal hi ha, en intentar defensar, cadascú com pot i com vol, les coses que un creu? Sigui utilitzant les paraules o els fets, amb el que tingui a l'abast, sigui poc o sigui molt. Si un escrit et sembla èpic, quin és el problema?
Prefereixo llegir èpica que hipocresia, prefereixo els combatents per la llibertat (que algú pensi que té eines per combatre alguna cosa, no em sembla gens ridícul), que els buròcrates que escalfen cadires i a sobre pregonen que: total, no canviarem res. Això sí que és ridícul.
Ah, i jo no entenc enlloc que es consideri en Mas salvador de res.

Jordina ha dit...

Tòfol Tòtil, em penso que parlar malament del tripartit no vol dir defensar CIU. No té pas res a veure l'una cosa amb l'altra. Com tampoc té res a veure CIU i l'independentisme. Si en Mas juga aquesta carta, és molt mentider, perquè ja sabem de quin peu calcen, mai han estat independentistes i no ho seran ara. I si ho volen ser, hauran de canviar el credo i els estatuts del seu partit de dalt a baix. I hi ha feina.

reflexions en català ha dit...

Jordina,

A la independència ens hi durà el Parlament, amb el suport de la majoria dels catalans.

ERC necessitarà fotre's la gran hòstia i fer una neteja a fons a la direcció. Suposo que quan guanyi el Carretero les coses canviaran.

A CiU no li fa falta canviar els estatuts. El que li fa falta és ser valenta i plantejar clarament que l'objectiu a curt termini és la independència de Catalunya. És clar que el Mas sol no ens durà a la independència, però vull pensar que no haurem d'esperar fins que les generacions més joves i desacomplexades arribin a manar als partits no sucursalistes.

Ja ho veurem. Aviat ens trobarem en un atzucac i CiU no tindrà cap més remei que radicalitzar-se, que significa 'anar a l'arrel del problema'. També és clar que sense un suport social majoritari no podrem empènyer els polítics, que són conservadors de mena. Tots.

Espanya també és radicalitzarà i si no ens espavilem ens ho fotran tot.

I sí, algun dia CiU ens portarà a la independència. I ERC, i una mica d'Iniciativa i del PSOE de Catalunya.

Mentrestant, pots fer el tòtil o intentar posar el teu granet de sorra en la lluita per la llibertat.



Tòfol, Tòtil i Tetó,

No n'has encertat ni una, ni una. Que et moqui ta mare, carallindo.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...