dilluns, 20 d’abril de 2009

Carretero


Les reaccions dels dirigents d’ERC arran de l’article de Joan Carretero demostren que els calabresos han perdut el nord. El doctor ha posat el dit a la nafra en un article impecable en què el merder sorgeix aquí: "penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya".

La secta ja s’ha encarregat de manipular aquestes paraules ja que Joan Carretero en cap moment no diu que plegarà del partit, ni que en farà un altre ni que el liderarà. El patetisme de Puigcercós, Huguet i Ridao no té límits. El primer diu que si hi ha gent que no vol sumar té les portes obertes, quan és precisament sumar el que vol Carretero. En canvi, la recepta per sumar de Puigcercós és obrir la porta als que no pensen com ell, als que pensen que ja n’hi ha prou d’esperar que ens respectin, de ser còmplices dels espanyolistes, de la pluja fina, de l'excusa de les polítiques socials per renunciar a la llibertat. Així suma Puigcercós, qualificant la gent de Reagrupament de centredreta. Esquerra ja fa temps que suma: suma exvotants, que ja són més nombrosos que els votants, i si l'hòstia que es fotrà Esquerra serà de les que fan història, amb aquesta actitud prepotent i fanàtica al final convertiran Esquerra en un solar.

I l’Huguet, que diu que la independència es fa governant i creant una acció de govern que creï identitat nacional, fa posar els pèls de punta. Sí, Lenin, es fa governant amb uns socialistes que mai no han plantat cara al PSOE ni ho faran.

I el Ridao, que està contentíssim perquè a partir d'ara Esquerra serà un partit pur, sense gent que estigui en contra de l'estratègia de la direcció... Mare meva! Pobra ERC!

Sumeu, sumeu.

Com diu el Joliu, "la baixada de pantalons és memorable. Amb quina cara aixecarà la mirada del terra un avergonyit Vendrell que fa dos anys, a ritme de calçotada, demanava a Artur Mas el mateix que avui Puicercós és incapaç d’assumir?".

Presentar una candidatura transversal no implica necessàriament que es creï un nou partit, sinó que hi hagi una proposta secessionista sense embuts que podria unir tots els que creiem que amb Espanya no hi ha res a fer, amb l’objectiu de proclamar la independència com més aviat millor. I com que l’estratègia d’Esquerra és mantenir-se al poder, aferrar-se a la menjadora, renunciar a la teva ideologia a canvi de la cadira, per això estan tan nerviosos.

Veient el pa que s’hi dóna, aquesta casa gran de l’independentisme que proposa Carretero ara mateix és inviable. Us imagineu una candidatura secessionista amb ERC, CiU, les CUP, el Partit Republicà Català, etc.? Jo no.

Ara bé, si a Joan Carretero no li queda cap més remei que crear una nova plataforma política tal com la planteja a l’article, amb la independència a curt termini com a objectiu principal, jo m’hi apunto segur.

marc


5 comentaris:

Ferran ha dit...

Anem fatal, Marc. És el que té el nostre país, que és ple de dirigents merdosos; entre uns i altres estan destrossant la il·lusió de molts catalans, entre uns i altres ens han convertit en la riota dels espanyols, que cada dia deuen llevar-se pensant a veure per on ens la foten; al cap i a la fi, mentre nosaltres anem discutint qui la té més grossa, ells són els qui l'utilitzen; no sé si m'explico.

N'hi ha per posar-se a plorar.

reflexions en català ha dit...

Ferran,


Mira, jo ara estic content enmig del meu pessimisme crònic. La sacsejada del Carretero és important i confio que més veus s'alcin a dir que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl.

A ERC estan molt acabats (els dirigents, eh?), fins al punt que ara surt el Ridao a dir que demanarà explicacions el Carretero. El món al revés: haurien de ser el Ridao, el Puigcercós i el Carod els que donessin explicacions de la seva subordinació al PSOE.

Una coa que no he dit abans: Si no hi ha més remei que crear un partit, penso que s'hauria de dissoldre l'endemà mateix e la proclamació d'independència. Si això quedés escrit abans de començar, seria un golàs a la porteria dels actuals partits nacionals, més preocupats per ells que pel país.

Una altra cosa: No comparem aquest moviment amb el que va passar amb el PI. Els temps han canviat i els que ja n'estem fins als collons d'Espanya som molts més.

I cal repetir-ho: el Carretero no ha dir que vulgui plegar d'ERC ni liderar cap partit nou.

Ferran ha dit...

"... els que ja n'estem fins als collons d'Espanya som molts més".
Amb aquesta frase és amb el que més d'acord estic, del teu comentari.

Sigui com sigui, potser sí que avui m'he llevat especialment fosc. No ho sé, noi, espero que en Carretero o qui sigui, sigui capaç de tornar a portar esperança als independentistes!

L'Espelt ha dit...

Marc, jo també estic content.
De fet, estic feliç.
Dissabte somreia per les primeres reaccions dels calabresos i premsa "amiga".
Ahir diumenge, ja no em poia contenir, i reia obertament.
Avui, a la feina, ja me'n cridat l'atenció diverses vegades perquè les meve cleques no deixavn treballar el personal.
Que burros que són aqusts calabresos! Déu meu, que burrUs?Pensaven que malinterpretant i exegeran l'article d'en Carretero aconseguirien posar-li l'opinió pública a sobre! Qué burros!
El que han aconseguit és que la gent (fixa't bé, la gent normal, no pas els comentaristes i tertulians) es posi el costat d'aquí no ha dit res més que el que el que ja comença a ser una gran majoria, volem.
Quin fart de riure!
Ells solets acabaran aconseguint el que em pensava que ens portaria anys!
Si demà fosin tant cafres de fer-lo fora... ai Déu meu que no podré ni anar a la feina!
Salut amic!
Aquesta encara acabarà sent una setmana memorable!

ury ha dit...

Està clar que calia una regeneració i potser aquest moviment la pot propiciar.

Jo a Esquerra gairebé sempre l'he vist mancada de prudència i coherència, quelcom indispensable per manar bé.

És evident, però, que a tot partit actual li manquen qualitats indispensables per manar bé. El panorama és tristíssim.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...