diumenge, 26 d’abril de 2009

El nou partit


Avui volia fer un article dedicat als convergents sobiranistes, de paraula i/o convenciment, però l’Alfons López Tena m’ha deixat sense paraules. Llegiu l’article que publica l’Avui, que val la pena.

Comença així: «“Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho.” Aquestes paraules del president Pujol a Elsingulardigital.cat palesen on ens han dut trenta anys de pertinença dels catalans a l’Estat espanyol democràtic [...]»

I s’acaba així: «president Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d’altra que la independència. I vós?»

Doncs això, convergents, ¿ja heu pensat què posareu al programa electoral de les pròximes eleccions nacionals? El concert econòmic? Un nou estatut? El peix al cove? Una mica de poder a la diputació provincial de Catalunya? L’anar fent? La cançó de l’enfadós?

Alguns convergents i afins argumenten que primer s’ha de fer nació, que sense nació no hi ha estat. Jo penso que les dues coses no solament compatibles, sinó que l'última és, ha de ser, urgent. Si hem d'esperar a construir la nació ara que Espanya ens desafia amb el finançament i l'Estatut, amb una aposta clara per fer més Espanya, hi serem a temps? Com construirem la nació sense recursos? Amb quines polítiques socials farem nació? Quants problemes seriosos podem afrontar amb el poder real que té el nostre govern?

Un altre argument és que si hem aguantat 300 anys, les presses només són cosa d’esbojarrats. Una altra excusa. Si avui en dia el suport a l’independentisme és més viu que mai, és precisament per la sensació generalitzada que no podem continuar així, que l’asfíxia centralista i el robatori són massa importants perquè puguem pensar que els nostres fills no viuran en un país decadent.

Ah! I el full de ruta. Molts esgrimeixen que no tenim el puto i famós full de ruta per a l’alliberament nacional. Cony, doncs feu-lo! Mas, Pujol, Homs, etc., oi que aspirem a la plena sobirania? Doncs comenceu a preparar el vostre full de ruta, si realment creieu en la plena sobirania...

El full de ruta del Carretero, com va dir el Salvador Cardús, és sortir de la gàbia. És el que comença a assumir molta gent i una part significativa de l’opinió pública catalana. En canvi, quan l’independentisme fa passos de gegant cap a la centralitat política, no hi ha cap partit polític important que tingui un projecte de divorci amb Espanya.

Per això seria bo que el Carretero liderés un nou partit tal com el va definir: d’ampli espectre, amb l’objectiu prioritari de la independència a curt termini. Després, com ja s’ha dit, ja decidirem si som d’esquerres o de dretes.

I com ja he dit en algun lloc, aquest nou partit tindria molta més acceptació de la que segur que tindria avui (que penso que ja és molta) si es plantegés la dissolució un cop aconseguida la llibertat, sense que això impliqui regalar el poder als que han pujat al carro a última hora. Tampoc no cal ser tan passerells, però sí que penso que seria un golàs: Quan aconseguim el nostre objectiu, aquest partit transversal es dissoldrà perquè cadascú, ara sí, trobi el seu lloc en un país que, ara sí, ja és normal.

Puc estar equivocat, però com que penso en clau de país, no en clau de partit, el fet de tenir una altra opció política ens aniria molt bé. Sabríem quanta gent com jo se sent òrfena políticament i quanta n’està farta dels interessos partidistes de CiU i ERC. I a més, segur que evitaríem la reedició del Trispartit.


marc

8 comentaris:

josefina ha dit...

Totalment d'acord. No puc fer cap altre comentari.

Ferran ha dit...

Un tripartit-3 i em faig espanyol; més que res per deixar de patir :((

andreu ha dit...

Benvolgut Marc,

Home, no pots demanar gaire als qui no votes o no hs votat mai, per que no et donaven confiança, que ara facin el que tu vols.

Ja sabem el que ha passat amb els programes electorals dels qui posaven independencia, sobretot, ací, a Catalunya,; al Pais valencià, a les Illes, i darrerament a Euskadi, on EA va aconseguir al final 1 sol escó, després de tenir Independencia a tots els fulls del seu programa, mitings i cartells.

Ho sento, pero ara, ara, després de 6 anys d'espanyolisme antisobiranista a la Generalitat, gràcies a la direcció d'ERC, i als seus electors (van ser enganyats o no, no ho sé, però a mi no em van enganyar), la màxima prioritat es tornar a tenir un govern nacionalista sobiranista a la Generalitat, tal com SEMPRE han donat confiança els electors catalans.

Com ja el Vendrelleti i el Carod van fixar la data del 2014, no cal fer res. Son credibles? Però molts milers de persones els van votar..

El programa de CiU el faran els politics professionals de CDC i d'UDC, i, sobretot, les prioritats, com es lògic, les fixarà el líder i aspirant a President, Artur Mas., tal com es va fer les dues darrers vegades i tal com es normal que es faci.

Ara si el vot o la valoració depén d'una paraula en un programa, pleguem tots veles i tanquem la barraca. Ens coneixem tots, en aquest petit pais. Els fets , els fets, i les paraules. I qui aconsegueix coses i qui fa demagògia.

Però, si us plau, no simplifiquem la politica nacional en una paraula totem , perque es massa serios el que ens estem jugant.

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

Benvolgut Andreu,

Tu parles de les tevs prioritats i jo de les meves. Jo només demano una opció política independentista, amb un projecte seriós, cosa que ara no existeix.

Em sembla que aquesta opció permetria posar fi al règim sociata + còmplices ja que hi hauria una fuga de vots important d'Esquerra (també a CiU, però menys) i sobretot tindríem molts viots sobiranistes que ara es queden a casa.

No es tracta d'una paraula, sinó d'un projecte. O és que a Exòcia no hi ha un partit que té aquesta paraula maleïda com a prioritat?

Quin problema hi ha a dir que la teva fita és la independència?

Ho torno a preguntar: el Mas pensa presentar-se a les eleccions sense un missatge clar? Aera que és moda aquesta frade: què volem ser quan siguem grans?


marc

Noctas ha dit...

mmmmm gran post crack., ja n'hi ha prou de romanços., si els convergents no volen espanya que ho diguin clar i ben alt, que marquin un full de ruta i que deixin l'autonomisme per les mestresses de casa. Ja n'hi ha prou de tanta enganyifa...saludus

òscar ha dit...

Andreu, el problema serà precisament aquest, què els "polítics professionals de CDC i d'UDC facin el programa". La gent n'està farta de polítics professionals que només pensen en l'immediat del "seu" partit i no en el futur del país.
Estic completament d'acord que es creiï un nou partit que aglutini (unir per adhesió) tot el catalanisme tant de dretes com d'esquerres per saber quants som i què volem ser de grans. Un cop siguem independents ja ens barallarem per ser de dretes o d'esquerres.
Una cosa semblant va passar a les espanyes a la transició quan va sortir l'UCD del Suarez. Primer van "decidir" que volien la democracia i després ja van triar entre ideologies.

Salvador ha dit...

Permet que hi fiqui cullerada, ja saps Marc que jugo a una altra lliga però m'interessa molt tot el que passa a la meva terra natal, dir que per fer estat primer s'ha de fer nació em sembla una solemne xorrada.

El millor catalitzador per acabar de construir la nació no seria precisament tenir un estat?

I a part d'això quants anys fa que es va dient allò de "Som una nació" sense veure per enlloc cap mena d'estat propi? Quants anys més s'haurà d'esperar? Ho veuran els nostres nets?

Tot això em sona a excuses de mal pagador o si em permets l'expressió alguns pensen que encara podran estar més temps jugant a la puta i a la ramoneta.

Andreu ha dit...

Marc

Quina mania de voler que un tercer digui el que tu vols que digui.
I no estàs al seu costat.

Si creus que es tant decisiu emprar una paraula, entra, treballa a dins, i fes el possible per assolir-ho. Ho pots fer des de fora, però no te'ns la mateixa, of course, credibilitat. Sobretot quan ja hem vist que han fet la direccio d'ERC, que vomitaven la paraula anys i panys.

No entenc que si estàs tant convençut de que cal dir-ho i repetir-ho 24 hores al dia, no ho preguntis als d'EA, com els hi va anar.

La credibilitat, la confiança, LA DONEN LES PERSONES, ELS POLITICS, ELS LÍDERS, I ELS SEUS FETS I LA SEVA TRAIECTORIA REAL, no les paraules.

I, en tot cas, deixa que cadascu faci la tàctica que cregui mes adient. De moment, classes, pels resultats obitnguts, nomès en pot donar CDC, dins el mon sobiranista.

Però tanmateix no es vol reconeixer. Doncs molt bé.

Ah, i CDC, amb en Mas, i amb en Pujol, va treure mes percentatge de vots que l'Alex Salmond, del SNP. El que passa es que a Scotland hi ha demòcrates i no hi ha botiflers antidemòcrates, ni entre els partits anglesos, i guanyant per 1 sol diputat al segon, se li va deixar formar govern i governa.

Vaja, que el Solano ho expliqui als sociates i als seus grans amics d'ERC. Cal mirar el SNP sempre, no ara.I, per cent, recordar que l'Alex Salmond va venir moltes vegades a Catalunya a aprendre d'en Jordi Pujol, i a veure les campanyes de CDC, i en Pujol fou convidat dues vegades a l'acte de cloenda de la campanya del SNP, a Edinburg.

Les coses com són. No com voldriem que fossin. Com són.

Cordialment,
Andreu

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...