dimarts, 14 d’abril de 2009

Eleccions generals a Andorra


A les 12 del migdia d’aquest dimarts ha començat la campanya electoral a Andorra. He mirat l’informatiu d’Andorra Televisió (ATV) per veure l’enganxada de cartells tradicional, i si aquests dies passats, només de fullejar el BonDia i llegir tants moviments com hi ha hagut ja estava mig emocionada, avui se m’ha acabat de despertar aquell cuquet i penso com m’agradaria poder seguir aquests onze dies de reunions de poble, mítings, entrevistes, visites i trobades aquí i allà...

Només vaig fer de periodista a Andorra durant tres anys –que van ser tan intensos que sempre em sembla que hi vaig estar treballant molt més temps–, i vaig tenir el privilegi de poder seguir dos eleccions, les comunals del 2003 i les generals del 2005. Les primeres a El Periòdic i les segones a ATV. Van ser dels moments més macos de la meva vida professional. Dies molt intensos, que començaves a les nou del dematí i podies acabar a altes hores de la matinada, en una reunió de poble a Juberri o a Erts... Ah, quants records!! Ja gaudeixo només de pensar-hi. Hi va haver moments complicats, esclar, però ara, mirat en perspectiva, només puc dir que va ser una experiència molt gratificant i enriquidora.

Aquestes eleccions, a més, es presenten apassionants. Bé, si més no, tal com m’ho miro jo, ara des d’una distància que et fa veure les coses de manera molt diferent i segurament no gaire encertada perquè no tens informació diguem-ne privilegiada. Qui ho havia de dir, fa quatre anys, que el Partit Liberal (PLA), que presumia de ser l’únic que presentava llista a les set parròquies, en un tres i no res i a les vigílies de tancar les candidatures, s’hagi esfumat sota les sigles de Coalició Reformista (CR) i fins i tot el seu candidat a cap de llista, el Joan Gabriel àlies Sastre, renegui de la feina feta aquests quatre últims anys, en què ell, per cert, ha sigut síndic (president del Parlament). Com a mínim aquesta és la impressió que em fa molts cops que el sento parlar. Li tinc molta simpatia, perquè mentre vaig fer de periodista, i també després, vam tenir prou bona relació. Però quan ara l’escolto com a candidat no me l’acabo de creure. A vegades li veig un somriure i una empenta un pèl forçats, no gaire autèntics.

L’etern aspirant, el Jaume Bartumeu, em fa l’efecte que segueix amb la seva tònica de sempre, fins i tot en la seva relació amb els mitjans. Abans de començar la campanya ja se les ha tingut amb ATV, cosa que no ha de sorprendre. Cada vegada es diu que aquesta és la seva última oportunitat de ser cap de Govern, però ell sempre hi torna, sempre és allà. Un treballador incansable però controvertit, amb tants partidaris devots com enemics acèrrims. En certa manera, m’agradaria que guanyés el Partit Socialdemòcrata (PS), que aquest cop es torna a presentar a les eleccions sota el paraigua de L’Alternativa, perquè seria la manera de veure de quin pal va molta gent que fins ara no s’ha volgut mullar. També tinc la sensació que si el PS arriba al Govern pot passar una mica com amb el Tripartit a casa nostra: el 2003 hi havia la sensació generalitzada que valia la pena el canvi i semblava que Convergència ho havia fet tot malament. Sis anys després s’ha pogut comprovar que els partits que tant criticaven CiU ho estan fent molt més malament.

A mi m’interessa veure especialment el paper que farà Andorra pel Canvi (ApC), que es veu que en diuen el partit dels rics. El lidera Eusebi Nomen, un “andorrà de fa quatre dies” que es va donar a conèixer al gran públic amb articles molt interessants i clars sobre l’economia del Principat al Diari d’Andorra i sempre atacant la gestió del Govern liberal del Pintat. El vaig seguir a l’entrevista que fa un temps l’Albert Roig li va fer al seu programa d’ATV i, tal com li deia fa pocs dies al David Gálvez, si bé també em va fer l’efecte de ser una mica prepotent, em va encantar poder escoltar per primera vegada algú que donava cops de fuet –ben argumentats– tant als liberals com als socialdemòcrates. Ja era hora!

Als Verds, i concretament a la Isabel Lozano, els desitjo el millor. La Isabel es va portar sempre molt bé amb mi i només puc fer que animar-los a no desistir en un panorama gens favorable una altra vegada.

I finalment, aquesta cinquena llista –només nacional– del Tomàs Pascual, Unió Nacional de Progrés (UNP). La meva primera pregunta és: calia? I la reflexió és que em sembla que no deixa de ser l’aventura electoral d’unes persones amb una mica d’afany de protagonisme. No ho critico, és molt lícit, però és una llàstima no saber rectificar a temps (de veritat creuen tenir alguna aspiració d'entrar al Consell?).

Si el Josepet em deixa, aspiro a seguir el màxim de debats a través d’ATV. I el dia 26, les eleccions!! Quina emoció!! I això que no sóc andorrana!!



josefina

4 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Gran article, mestressa.

Que n'aprenguin.

Sobretot algun saltataulells mediocre i pedant.

marc

Ferran ha dit...

Josefina, de debò, milions de gràcies per aquest article; és fantàstic! Sóc un enamorat d'Andorra, on he passat els millors Nadals de la meva vida, i sempre m'interessa el que passa al nostre país veí del nord; la veritat, però, és que desconec absolutament les opcions polítiques, i tu ens n'has fet un retrat, de debò, molt clar. Gràcies altre cop!

Salvador ha dit...

A part d'una aventura electoral d’unes persones amb una mica d’afany de protagonisme, cosa que per cert ja sabem que ni el Gabriel, ni el Nomen ni el Bartumeu no en tenen gens ni mica, també hi ha la il·lusió d'un grup de persones amb ganes de que alguna cosa canvïi i millori, cosa que evidentment no vindrà de part de cap dels tres, ja fa massa anys que els veiem i han tingut tot el temps del món per canviar-ho tot i no han mogut un dit.

Aspiració d'entrar al Consell és té tota, les possibilitats no són molt altes, però no veig cap motiu de rectificació, hi haurà vida després d'aquestes eleccions.

L'Alternativa ha dit...

Molt bon article, Josefina. Te l'agraeixo molt, igual que t'agreixo la menció que em fas de passada (sobretot perquè es refereix a aquella conversa tan interessant que vam tenir a peu dret, amb la porta oberta i -tu- el Josepet en braços).

No sé si has tingut opció d'entrar al blog que fem des de l'Alternativa a Sant Julià sobre les eleccions. Potser no sigui imparcial, però mira de ser el més honest i positiu possible.

Una abraçada a tots tres!

D.

PS: Com va el dit "perniler" del Marc?

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...