dijous, 16 d’abril de 2009

'La solitud dels nombres primers'


Si busqueu una novel·la per Sant Jordi, us recomano La solitud dels nombres primers, del jove Paolo Giordano (Torí, 1982), l'escriptor més jove que ha guanyat el premi Strega.

El vaig descobrir en una entrevista a El Periódico que em va servir per emportar-me una citació cap al Diccitionari (“Fugir de la soledat és allunyar-se d’un mateix”) i per apuntar-me la novel·la a la llista.

En aquesta entrevista, també deia que a la novel·la el lector hi trobaria "una història romàntica que recorre diferents etapes de la vida i que parla d’aquest punt fosc, negre, que cada un té a l’interior."

Feia temps que no m’ho passava tan bé llegint una novel·la. És commovedora, però gràcies a la ironia (i a l'amor) no és de les que fan plorar, sinó que que et fa sentir còmplice i a mi m'ha fet somriure força vegades.

I ara, empès per l'entusiasme, us explicaré el meu punt fosc: com he fet fa poc amb La plaça del diamant, he deixat la novel·la quan em quedaven deu pàgines. Aviat tornaré a llegir-les totes dues fins al final. (Potser algun castellà en faria un acudit: Com a bon català, no acaba el llibre a la primera per amortitzar-lo.)

Sí, a tu t'explicaré el meu secret, he he.

Un retall sobre el Mattia, personatge diferent i entranyable:

"Va obrir la boca per respondre que sentir-se especial és la pitjor de les gàbies que un es pot construir, però al final no va dir res."

L'edició, polida i sense faltes ni errors. El que no m'acaba de convèncer és que no es marquin d'alguna manera les intervencions directes dels personatges enmig de la narració. Sobretot en un llibre tan amè i de lectura fluida, amb una veu narrativa que sembla la d'un veterà, em molesta una miqueta. Per exemple:

"I allà, amb una claredat desconcertant, havia pensat se n'ha anat."

No trobeu que és millor així?:

"I allà, amb una claredat desconcertant, havia pensat «se n'ha anat»."

O així?:

"I allà, amb una claredat desconcertant, havia pensat se n'ha anat."

Una novel·la deliciosa.

5 comentaris:

gerardeli ha dit...

Moltes gràcies per la recomanació!!! Jo també me l'apunto per Sant Jordi.

Allau ha dit...

Tot el que tingui a veure amb els nombres primers m'interessa. Però per Sant Jordi m'he de conformar amb el que em regalen. La tastaré més endavant.

reflexions en català ha dit...

Ja em direu elm què.

Allau, són ben bé això, nombres primers amb els quals ens podem identificar fàcilment perquè, amb traumes o sense, tots ens sentim sols moltes vegades i sempre trobem motius o excuses per distanciar-nos dels altres. I la necessitat d'acostar-nos-hi.

Sempre pots suggerir subtilment que te'l regalin...

ury ha dit...

Potser me l'apunto. Acabo de llegir una novel·la molt fosca -tot i que genial- com "2666", del Roberto Bolaño, i necessito aire fresc. 1.126 pàgines, no dic res més.

Aquesta sempre m'ha cridat l'atenció.

unmonliterari ha dit...

Tot i ser un llibre que quan l'acabes et queda com un mal cos, a mi em va agradar molt i el recomano a tots aquells que fugen de les històries de color rosa i ensucrades.
En el meu blog també en vaig parlar un cop:
https://unmonliterari.wordpress.com/2015/07/08/la-recomanacio-de-la-setmana-la-solitud-dels-nombres-primers/

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...