dimarts, 21 d’abril de 2009

No ho entens, Ridao?


Carta al director:

Sóc d'esquerres i d'en Carretero
Sóc independentista, d'esquerres, militant d'ERC i simpatitzant de Reagrupament.Cat i estic plenament d'acord amb en Joan Carretero. Dissabte, la direcció d'ERC va afirmar precipitadament que el sector d'en Carretero tenia les portes obertes per marxar i que veia bé que algú volgués donar veu a l'independentisme de dretes. Això és fals. El projecte que encapçala Carretero és d'independentisme transversal i va adreçat a tots els independentistes i sobiranistes que anteposin el país al partit i l'eix nacional a l'eix ideològic. Quan tinguem un Estat propi ja decidirem si volem ser d'esquerres, de dretes, de centre... Però ara, l'objectiu principal i inajornable és la independència. També diu la direcció d'ERC i algunes veus de CiU que en Carretero i el seu projecte només aconseguirà dividir més el catalanisme. Això també és fals. A les passades eleccions generals, més de 400.000 patriotes catalans que abans votaven ERC i CiU es varen quedar a casa; qui divideix i desmotiva el sobiranisme? Aquest nou projecte ha de donar veu i engrescar de nou tots els ciutadans que ja s'han adonat que ni Esquerra ni CiU són eines útils per avançar cap a la llibertat nacional, ja que el seu objectiu és només gestionar l'statu quo regional. El pas endavant d'en Joan Carretero serà seguit per molts catalans, també d'esquerres, aquí raurà la grandesa, la pluralitat i esperem que l'èxit d'aquest nou Reagrupament Nacional Català.

Francesc X. Oliva i Castro
Barcelona



Article del Desclot:

Joan Carretero ha llançat des d'aquest diari -enhorabona!- una proposta valenta. Excessiva per al seu partit. Excessiva per a tots els partits, perquè trenca els esquemes polítics actuals, que de fa temps ensenyen les costures. Afirma Carretero que en les pròximes eleccions convindria que hi hagués una candidatura "d'ampli espectre" que s'hi presentés amb la divisa de proclamar la independència "de manera unilateral". És l'única manera de proclamar-la. Només caldria que l'haguéssim de proclamar de manera bilateral. Però encara caldrà cremar etapes perquè això sigui viable. Això vol dir la candidatura, l'espectre i la proposta. En tot cas, la idea afecta o descol·loca tant Esquerra com CiU, el PSC i Iniciativa. I no representa cap atac directe contra la formació -mai més ben dit: "A formar!"- republicana. [...]


Article de Salvador Cot:

L'efecte de l'article de Joan Carretero ha estat brutal. De cop, algú ha posat un mirall davant el sobiranisme/independentisme i s'hi han vist reflectits tots els defectes, totes les pors i, sobretot, tots els vicis.
Perquè, quin sentit té un segle i mig de catalanisme polític si ningú no està disposat, en la pràctica, a plantejar un full de ruta cap a la sobirania? Quantes nacions han accedit a un Estat des del Memorial de Greuges, el 1885? I per quina raó els catalans no?
Seguint aquesta lògica, Carretero interpel·la per igual ERC, CiU i el catalanisme civil. ¿Un referèndum d'autodeterminació és l'inici o el final del procés? Per què els independentistes necessiten tenir una majoria absoluta prèvia per abordar el seu objectiu teòric?
Més qüestions. ¿El govern Montilla està fent avançar el país cap a la independència? Ho faria la sociovergència? ¿Un govern CiU-ERC seria més valent, o encara més conservador? ¿Tenim la classe política adequada per jugar-se-la en el moment indicat?
Totes aquestes preguntes esperen resposta.

1 comentari:

Ferran ha dit...

"Quantes nacions han accedit a un Estat des del Memorial de Greuges, el 1885? I per quina raó els catalans no?"En Cot la clava gairebé sempre, aquest cop també. Aquesta és la pregunta a la qual haurien de començar a respondre tots els polítics "sobiranistes".

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...