dilluns, 13 d’abril de 2009

Primer ensurt


Això és el que ens ha dit la majoria de gent que s’ha interessat per l’estat del Josepet, que l’hem tingut ingressat 24 hores a l’hospital de la Seu aquest cap de setmana.

Hi vam entrar dissabte a mig matí perquè s’ofegava. Feia dies que se’l veia tapat, amb tos però sense febre i amb bona cara, per això vam pensar que no passava de ser un constipat d’aquests que et diuen que no calen tractar perquè vénen i marxen sols. Però dissabte va empitjorar i vam córrer cap a Urgències. Que malament que ho vam passar allà! Hi va plorar tant! Al Marc no el van deixar entrar fins a última hora, i a mi em van posar a prova els nervis i la paciència. La pediatra em deia: “Imagina’t que no és el teu fill.” Primer: és molt difícil imaginar-ho. Segon: encara que no fos el meu fill, veure una criatureta tan petita plorar tant i tant et fa patir a la força. Però malgrat tot vaig aconseguir mantenir la tranquil·litat. Si penses que el nen encara es pot posar pitjor si et veu nerviosa, tampoc és tan difícil, tot i que tens el cor en un puny. El que no em va agradar gens és que després d’haver-lo tingut al pit perquè es calmés i mengés una mica, sense esperar ni un minut li van posar uns tubs pel nas per aspirar-lo i el van fer rabiar de mala manera. No es podien haver esperat una mica?? Ja sé que són ells els professionals i si ho fan deu ser perquè es pot fer i no importa que la criatura rabiï, però se’t trenca el cor i t’és inevitable pensar que no és necessari fer-los patir tant.

La pediatra va decidir ingressar-lo perquè semblava que no li arribava prou oxigen als pulmons –i perquè, com vam coincidir amb la tieta Lisa, hi havia llits buits a l’Hospital, que si no, segur que ens haurien enviat cap a casa amb la medicació que calgués–. Va estar 24 hores amb oxigen, com si fos un padrinet. Era una imatge ben estranya. Va estar ben tranquil·let, excepte quan les infermeres el despertaven per mirar-li la febre o donar-li algun medicament –¿no se suposa que a una criatura tan petita no se l’ha de despertar? –. Va passar bona nit, i ahir diumenge al dematí va tornar a rabiar quan se li van haver de fer vaporitzacions amb una mascareta i la infermera de torn “es va oblidar” de venir a treure-la-hi quan tocava i el vam tenir endollat molta més estona del que calia.

Jo mai havia parlat malament de l’hospital de la Seu perquè n’havia estat relativament contenta. Per desgràcia hi havíem hagut d’anar molt sovint amb el tiet i el tracte era força bo, tant del personal d’infermeria com dels metges. Però aquesta vegada no n’he estat gaire satisfeta: al nen, que demà farà tres mesos, pretenien fer-lo dormir en un niu per als nadons que acaben de néixer. Caber-hi, hi cabia, però amb els cops de cap que ja fa, i la força que té, s’hauria abonyegat el cap de seguida. No van ser capaços de portar-li un llitet més gran, que suposo que en deuen tenir. O sigui que va dormir al llit gran de l’habitació, jo en un raconet que em deixava, i el Marc en un sofà incomodíssim. Nosaltres poc vam dormir, però per sort el nen va passar bona nit.

Vam demanar un coixí per al sofà, i semblava com si demanéssim una plata de canalons i una ampolla de cava!! Al cap d’un parell d’hores ens van portar un coixí –si se’n pot dir així– mal engiponat i un llençol per cobrir el sofà de pell. L’única vegada que vam tocar el timbre per canviar els tubs del nas del nen perquè estaven plens de mocs, van tardar més de deu minuts a venir, i això que aquests dies hi havia moltes habitacions buides –cosa estranya tenint en compte que és època de constipats, pneumònies i pulmonies.

Quan ens va donar l’alta, la pediatra es va desfogar una mica amb nosaltres. La situació de Pediatria a l’hospital de la Seu és increïblement precària. Hi va haver polèmica fa uns mesos, es va dir que estava en via de resoldre’s però a hores d’ara la realitat és que a l’hospital de la Seu, que dóna cobertura a tota la comarca, hi ha una única pediatra –vinguda de l’Amèrica del Sud fa quatre anys– i dos places vacants. Ens explicava que no hi ha professionals que vulguin venir. Si és així, que al Marc se li fa difícil de creure, potser valdria la pena oferir-los més bones condicions, amb la salut de tanta canalla –la xifra que sempre es diu és de 3.000 criatures només a la Seu– no s’hi pot jugar! ¿Tant govern progressista que tenim a la Generalitat i no és capaç de motivar dos pediatres per venir aquí dalt i a altres hospitals petits que es veu que pateixen la mateixa situació? Què remenes, Geli? I el gerent de l’hospital què fa?

josefina

15 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Poca cosa a afegir-hi. La sanitat pública, almenys la que conec, no em dóna seguretat, confiança.

Suposo que aquest mal és general. Per què hem d'acceptar com si res aquesta degradació?

marc

Ferran ha dit...

Ostres, em sap greu el que heu passat. Espero que el nano ja estigui recuperat, a hores d'ara!

Salvador ha dit...

No us preocupeu que els nens ho aguanten tot, fins i tot una sanitat pública desastrosa. Ànims.

felquera ha dit...

Molt ànim, jo que també tinc una crieta de dues anys sento molta empatia quan veig aquestes casos de "ninons". Per ací també patim la falta de médics i pediatras perque no volen vindre a aquestes llocs tant petits. Espero que ja hagui passat tot i que vagui tot bé.

Anònim ha dit...

BONA MILLORIA PER EL XIQUET, DE TOT COR,A CASA LA BRUIXA PATEIX D' ASMA I EN SABEM UN NIU DE HOAPITALS, NO SON MILLORS ELS DE BARCELONA,CREUNA.
JUGANT AMB BCN.

Andreu ha dit...

Bé, tràngol superat, parella.
Ànims. No dubteu: davant el dubte, a ùrgències, sobretot amb els nadons i petits.

Marc: jo tinc, de fa molts anys, opinió diferent. Em mereix tota la confiança, i més, les urgències dels grans hospitals publics. I teniem mútua. Pero Sant Joan De Deu, o l'antiga Dexeus, eren una meravella, com sempre, pel eprsonal facultatiu d'urgències i pediatria.

Combrego amb tu, si resulta que pediatria té dues places pendents de cobrir, i la que està coberta es de recent incorporacio al pais. Això es gestió sanitària, que no fan. Fomentar que hi hagi bons professionals arreu del territori. Com? amb incentius, naturalment.

I compromisos el/de la metge de romandre-hi com a mínim 4/5 anys, pero amb incentius. (o economics, o socials, o llar o el que sigui).

Crec que la medicina i la sanitat es una qauestió, sobretot, de confiança. En els metges. I capacitat clar. Tot lo altre es accesori. Però la gestió de la Conselleria, mes que els minuts de visita, hauria de concentrar-se en disposar de metges bons arreu. Que donen confiança. Com, per molts llocs de Barcelona, passa.

Ànim. Ja ha passat.
Bona mona, dins de tot!

Andreu

reflexions en català ha dit...

Gràcies!

Sembla que el Josepet està prou bé.

A la sanitat hi ha professionals bons i dolents, com a tot arreu. He tornat de l'hospital amb una sensació de precarietat. Em costa d'entendre que no es puguin cobrir unes places que són absolutament necessàries. Hi ha res més bàsic que això? S'ha d'incentivar el que calgui, que tampoc no penso que sigui massa. Tampoc vivim a la Sibèria.

Bona mona!


marc

Núria ha dit...

Angoixa veure un nen plorar però és la manera que tenen d'expressar-se. A ningú li agrada que li posin uns tubs pel nas! Tots ens queixariem.
El millor és que hagi quedat tot en un ensurt i ara estigui bé.
Quant a l'hospital, ja sabem que no tots els catalans som ciutadans de primera...
Molts ànims!

vpamies ha dit...

Ens falten professionals de la medicina, però no hi ha places universitàries i l'accés a les poques que hi ha (múmeros clausos) és molt difícil per als nostres estudiants. I els pocs que surten, se'n van a fora perquè aquí no cobren prou (o allà els paguen més bé). Resultat? Pocs professionals i els hem de fer venir de fora, sense saber exactament quina formació tenen.

Celebro que el Josep estigui ja a casa sa i estalvi.

David Gálvez Casellas ha dit...

Ànims, canalla, que això només és el principi. No us canseu de fer escrits i explicar la situació cada cop que us trobeu amb situacions que no us satisfaguin. Queixeu-vos si cal. Molts petons per a tots tres!

Puigmalet ha dit...

Fa poc una coneguda del gremi mèdic em pintava un paisatge desolador quan nosaltres siguem grans. Quins especialistes tindrem? Tindran la mateixa formació que els especialistes actuals? No anem pel bon camí, no. Les raons les apuntava el Víctor.

Passar per aquests tràngols és molt desagradable però si es superen bé ja és molt. Una abraçada!

Anònim ha dit...

Sento molt el mal rato que heu passat. Pero assabentant bé de qui és la culpa realment de la situació de pediatria del nostre hospital. No és ben be de la Geli, més aviat del nostra ajuntament que des de fa unas quants anys passwe olimpicament de cuidar els pediatres que hi ha a la seu
maria

ury ha dit...

Bon ensurt, sí. Però ja està passat. Ara calma i no us obsessioneu, que el vostre fill s'alimenta bé i respira bons aires.

Sobre el problema a l'hospital, m'importa poc qui sigui el responsable... i sí m'importen les solucions. En tràngols com aquest és on han de quedar clares les coses i el paper de servei públic sobre el ciutadà.

Una abraçada, amics.

josefina ha dit...

Gràcies a tots pels ànims. El Josepet ja està molt més bé. Avui l'ha vist la seva pediatra de capçalera i l'ha trobat amb molt bon color i rialler i xerraire com mai. Seguirem amb medicació aquesta setmana i apa, una bronquitis comuna. Avui fa tres mesos!!

Només un comentari a la Maria: no sé si és exactament l'Ajuntament de la Seu el gran responsable de la situació de pediatria de l'hospital. En tot cas ho seria el Patronat, no? On, si mal no recordo, a més de l'alcalde que n'és el president també hi ha altres representants de la societat civil, de l'església i el cap de l'oposició. Suposo que, com passa sempre, les responsabilitats són compartides. Però tampoc es pot dir que la Generalitat no hi tingui res a veure.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tú, josefina. Ara bé, quina "governa" el patronat és l'alcalde i el seu grup i seva és la resposqabilitat de no cuidar els metges del hospital. Només faltaria que quan manen també sigui la culpa dels altres. Els altres hi són al patronat, fa temps que es queixen però no manen.
Me n'alegro que ja esteu bé.
Maria

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...