dissabte, 30 de maig de 2009

Això dóna gust!




Aquest any no hem tingut vaques perquè el meu pare trobava que ja era hora de jubilar-se definitivament, però per sort els camps de l'Ansola no han quedat en desús. Un parell de pagesos joves del Pla (Caup) i d'Adrall (Marsell), que es van associar fa uns anys, porten les nostres terres i aquests dies han començat a dallar l'herba. Mireu quin goig que fan els prats: els que queden en primer terme són de cal Caup. El més quadrat del mig que ja està dallat i els que queden per sota i per darrere són del meu pare.

L'hort, del qual havíem posat tantes fotos altres anys perquè hi treballàvem molt, aquest any el porta de forma exclusiva el meu pare. Prometo que en pocs dies en penjaré alguna foto perquè el disseny que n'ha fet és digne de veure. Per culpa del Josepet aquest any poca feina hi farem, el Marc i jo. Però és la gran distracció del meu pare, i això també està bé.

josefina


6 comentaris:

vpamies ha dit...

Això de dallar els camps es podia encarregar als minairons, que ho fan amb molta prestesa. No teniu el canut? :-)

Anònim ha dit...

dallar la herba??? Amb dalla?? En quin segle viviu vosaltress?? Aixo fa mes de 70 anys que no es fa!
Toni

marc ha dit...

Toni, nosaltres no dallem l'herba, ho fan els minairons, que no necessiten maquinària de cap mena, sinó algú que els doni feina. Pobre de tu que els minairons sortissin del canut i es trobessin que has comprat una màquina per substituir-los. Series pell.

marc ha dit...

És clar que ja no es dalla, però aquí sempre s'ha fet servir el verb 'dallar' i és lògic i fantàstic que no es perdi aquest mot pel fet que no se segui amb una dalla.

El significat dels mots canvia contínuament i si repasses l'etimologia de moltes paraules veuràs que passa el mateix que amb 'dallar'. Hauríem de prescindir, doncs, d'aquests mots? Oi que no?

Setanta anys? Segur que no. A més, aquí l'herba dels camins encara la dallem (amb dalla).

josefina ha dit...

Voldria pensar que aquest comentari del Toni ha sigut més una provocació simpàtica que no pas desconeixement. A casa meva, al meu pare, li he sentit SEMPRE, el verb 'dallar'.

oriolvidal ha dit...

De fet, a les escoles de per allà, encara els fan copiar 100 vegades "Procuraré dallar, però no a classe."

Bonic mosaic, sí senyors. El verd dels arbres fa goig fins i tot a Barcelona, després del que ha plogut. Montjuïc està espectacular (i parlo de la muntanya, eh!).

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...