diumenge, 24 de maig de 2009

"Amic Sales, això no guixa"


Ahir vaig repescar les Cartes completes de Joan Sales i Mercè Rodoreda a la recerca d’exemples de combinacions de pronoms febles. Ja veus tu quines aficions...

Com em passa sovint, ben aviat vaig aparcar l'objectiu inicial i vaig acabar dispersat en les discussions entre l'autora i l'editor de La plaça del Diamant.

A part de l’interès lingüístic, moltes novel·les voldrien tenir la gràcia i les aventures d'aquesta relació epistolar entre dos dels nostres grans talents literaris. Transcric alguns fragments i les notes corresponents (no complets) d’una carta de la Rodoreda del 1962. Atenció a la gosadia del Sales i al geni de la Rodoreda.

Potser algun dia ho farà servir algú si busca al Google “broma de capellà”, “això no guixa o “desfici enfebrat”.



p. 17 – no vull misto. Deixeu llumí, que ja està bé. (11)

(11). Deixa «llumí». Però, en El carrer de les Camèlies, a l’inici del cap. XXXVI (pàg. 15 de la 1a edició), escriu «misto».

p. 27 – no accepto quadro. (14) Encara que l’estimat amic Benguerel ho accepti, ja, en El testament.

(14). Deixa «quadre», però a les edicions posteriors serà «quadro».

p. 28 – Deixo escarbat que no fa cap gràcia. És infinitament més bonic escarabat. Un escarabat està molt bé. Ho deixo per a no esguerrar-vos, potser, una pàgina. És un canvi estúpid. (15)

(15). Deixa «escarbats».

p. 34 – a casa la mare. No em feu semblar en Ferran Canyameres. (17)

(17). Deixa «casa».

p. 36 – Altra vegada ca la mare i ca’ls veïns. (18) Quina manca de sentit comú. I de bon gust.

(18). Deixa «casa».

p. 57 – El que no sàpiga què són gasoses (que ve de gas) que es pengi d’una biga. El dia que escrigui una novel·la amb argot hi posaré coses que no us cabran ni al cap ni als ulls. Però en una novel·la sofisticada com la Plaça, no hi vull fantasies! (Encara que tres milions d’ases diguin graciosa.) (22)

(22). Ni una cosa ni l’altra: «refrescos».

144 – picossades. Sembla de Ferran Canyameres. Picades. Els coloms piquen. No picossen. (26)

(26). Al final escriu «a cops de bec».

137 – Pelai –a l’època aquesta de la Colometa gairebé només deien Pelayo els extremenys. I encara. Conservem, doncs, el sabor de l’època. (30)

(30). «Pelai» a la primera edició, «Pelayo» a les següents.

164 – Per què exagerar? Ja n’hi havia prou amb un pont alt i llarg. No calia afegir estret. A més a més, ja se sap que un pont és estret. El que és menys natural és que s’hagi de passar per un pont alt i llarg. Perquè n’hi ha de baixos. (32) Si no fos donar massa feina ho trauria a l’acte. Feu fantasies perquè sí.

(32). Queda «alt, llarg i estret».

ratlla 8 – aquells ulls encantats de tan quiets. Era infinitament millor com ho tenia jo. Encantats de tan quiets. No cal repetir ulls. (33) No treu absolutament cap a res. Queda retòric. Melangiós. Heu de pensar que en Cintet té ulls de vaca.

(33). Surt repetit «ulls». En Cintet «tenia els ulls molt grossos, com de vaca, i la boca una mica torta...» (pàg. 34). En Quimet, en canvi, «té ulls de mico» (pàg. 11).

165 – Per què tantíssim? Perquè la Colometa sembli una senyora burgesa i cursi? Fora tantíssim. (35) O una senyoreta de Saló Rosa? Fora!!! Voleu fer estil i barregeu tantíssim i picossades!

(35) Desapareix «tantíssim».

165 – ratlla 28 – Ara la broma ja es fa irritant. No us heu adonat que la Colometa aquí està tràgica? No us heu adonat que del començament a la fi la Colometa evoluciona? No us adoneu que aquests afegits semblen un pot de llauna? Què és aquesta lletania de criatures i vells, avis i néts? Suposo que no sou vós que us empesqueu aquestes animalades. (36)

(36). Llegim a totes les edicions «joves i vells, tothom a la guerra».

166 – No s’ha d’exagerar. L’estil de la Colometa no és exagerat. Si la gent anava esparracada i bruta i amb cares famèliques ella només diu que anaven mal vestits. El mot famèlic no cap en el lèxic de la Colometa. Fora!!! (37)

(37) Desapareix «famèlic».

174 – Per què posar aquesta cama que li faltava? (38) No veieu que això és broma de capellà? La Colometa amb totes les coses que explica és objectiva. I molt més poètica del que a vós us pugui semblar.

(38). Queda «aquesta cosa» [la cama], entre comes, que són eliminades a les edicions posteriors.

180 – Amics Sales, això no guixa. La Colometa no fa una crònica dels fets. La novel·la no és això ni ganes. Quan veu les botigues pensa, o sent, que ella no pot entrar a comprar. No té cap importància si eren poques o moltes, o si començaven a vendre o si ja havien acabat. Tant li fot. El que té importància és el personatge. (39) Si no enteneu coses tan evidents...

(39). Finalment llegim: «A dintre d’algunes botigues, hi començava a haver coses que no es venien; i al carrer hi havia gent que entrava en aquelles poques botigues i que podia comprar.»

190 – Aquest vet aquí estúpid i el un bon dia vulgar, fora. (41) No sabeu el que vol dir estil. No en teniu la més petita idea.

(41). Desapareixen els afegits de Sales.

191 – Abandó massa literari per a Colometa. Abandonament. (42)

(42). En aquesta pàgina no hi ha ni una fórmula ni l’altra. En canvi, a la pàg. 194, trobem un «gran abandonament».

195 – Dring-dring – i no dring-drang. (43) No heu sentit mai canonets de vidre d’un llum quan topen? Si teniu ocasió escolteu-los.
Dring-drang és una pura animalada.

(43). Hi llegim que «els canonets de llum van fer dring, dring... Tots dos vam mirar...»

195 – Jo dic va poder matar la rata i la cria. Posar que va matar tot això amb mata-rates (44) és desgraciada broma de capellà.

(44). No hi surt «mata-rates».

196 – Se’m va fer un nus al coll. (45) Deixem la gola tranquil·la, que no fa per a la Colometa. Només hauria faltat que en comptes de coll haguéssim posat se’m va fer un nus a la glotis. Però em penso que això de gola ho ha posat el linotipista per a fer aristòcrata.

(45). No hi ha «nus al coll» sinó «Ja me la temia, però tot i que me la temia i la veia venir, em vaig quedar molt parada i sense acabar-ho d’entendre». És el moment de la declaració de l’adroguer.

212 – Trobo enfebrat desfici. Ha d’ésser desfici enfebrat. (47) Si no fa l’efecte d’una frase fina i maliciosa de Carles Soldevila, que podria dir, l’enfebrat desfici dels divuit anys. Amén. I glòria als estilistes. Però aquesta és del linotipista.

(47). Queda «desfici enfebrat».

213 – Volta en comptes de tomb. (48) Res de popularisme.

(48). Queda «feia una gran volta per anar-hi».

216 – Per què sotraguejar si és més senzill sotragar. (49) Ho deixo perquè estic simplement fastiguejada.

(49) Queda «va fer sotraguejar totes les flors i ja eren dos a fer boleta».

224 – les estrelles adornament de la nit és ingenu. Les estrelles que adornen la nit no és ingenu (51) i Colometa és ingènua; us en heu adonat?

(51). Queda «...estrelles adornament de la nit».

224 – no el que arrissa i desarrissa i colora les flors. Per què pinta i despinta? (52) Per escriure això vaig pensar en la meravellosa balada de Villon, quan una dona vella diu a la mare de Déu: Femme je suis pavrette et ancienne / Qui rien ne sais; oncques lettres ne lus / Au moustier vois dont suis parroissienne / Paradis peints, où sont harpes et luths / Et en enfer où damnés sont boullus: / L’un me fait peur; l’autre joie et liesse... etc. etc. – És a dir, vaig voler aquesta meravellosa innocència. No m’esgarreu de la manera més gratuïta el que està bé.
Estic simplement desesperada, Sales. Això no pot anar ni amb rodes. Tan bonic com és el mot «colora», quina manca de sentit, mare de Déu Senyor...

(52). Queda «no [el temps] que arrissa i desarrissa i colora les flors...».

228 – No accepto cine. (56)

(56) És a la pàg. 227 de la 1a edició i diu «cinema», però a les posteriors diu «cine».

239 – Amb lletres de diari; no cal com de diari. A més a més hi ha un altre com molt a la vora. (59)

(59). Queda amb «lletres de diari».

I gràcies (60)

(60). [Aquesta nota és sucosa però massa llarga. Llegiu el llibre.]

6 comentaris:

vpamies ha dit...

Marc, amb això és pot fer història de la correcció. Interessantíssima aquesta lectura esbiaixada de les cartes.

Noctas ha dit...

Quin parell de genis!!! saludus crcak

Anònim ha dit...

Sensacional. Son dos gegants enfrontats, dues personalitats extraordinàries... al final, a més, en va sortir una novel·la prou arregladeta, oi? Estic desitjant llegir-me aquest llibre, em pots dir qui l'edita?
Mentrestant, estic immers en el Quadern Gris...
Àlex.

Noctas ha dit...

Ohhh el Quadern Gris, quina altra meravella!!!! i escrit amb 23 o 24 anyests que tenia...

marc ha dit...

Mercè Rodoreda i Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). A cura de Montserrat Casals. Club Editor. Barcelona: 2008. Pàgines: 1101. Preu: 30 euros.

Quina ràbia que fot veure que un tio amb 25 anys escriu així, hehe.

Aviat em posaré a llegir els cinc totxos de les 'Obres completes' que em vaig firar per Sant Jordi a preu de ganga.


Suposo que sabeu que podeu seguir el Quadern gris per Internet:

http://elquaderngris.cat/blog/

Jo ho faig cada dia.

Anònim ha dit...

Marc, gràcies per la referència del llibre!
El Quadern Gris és sensacional –ves, quin descobriment he fet–, hi ha entrades que son autèntiqus novel·les breus (22 de març de 1919, Alta cultura: un retrat demolidor de la universitat barcelonina a l'inici de segle). És cert, quina ràbia que fot veure com s'expressava... sobre tot perquè sovint ell mateix dubtava del seu talent: "De vegades llegixo un xic, poc. Sovint algun amic m'escriu per dir-me que sóc un gandul i que hauria d'escriure alguna cosa, però sento que sóc tan poc escriptor que no val ni la pena de parlar-ne" (9 de novembre 1918).
Àlex.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...