divendres, 8 de maig de 2009

David Madí i que passi el següent


Ja sabíem que el Carretero rebria per totes bandes. Hi ha de tot: des de miserables fins a envejosos, per riure i per plorar.

Avui ha sigut el torn del David Madí, que ha demostrat una vegada més que les noves generacions pugen molt ben ensenyades:

“Sortir d’ERC per fer formar un nou partit on l’únic punt del programa és proclamar la independència el cap de setmana que ve està fora de la realitat i d’un plantejament seriós.”

Si aquest és el tarannà dels que ens han de manar les pròximes dècades, potser haurem de fer com el protagonista de La pell freda, que després de veure com el somni de la independència irlandesa es compleix, fuig cap al cul del món en comprovar que la Irlanda independent està governada pel mateix sistema podrit, amb la diferència que ara són els seus els que remenen les cireres.

És molt depriment. ¿És impossible veure-hi més enllà del teu partit quan entres en la dinàmica de la cúpula sectària? Aquest sistema que afecta tots els partits és implacable, encara que vagis de bona fe. El Madí ha menyspreat el Carretero perquè té por de perdre vots, però hi ha un altre factor important: la proposta innovadora del Carretero. L’ha atacat amb un argument que cau pel seu propi pes. Diu que l’únic punt del seu programa és la independència. Doncs sí, és clar que sí, que encara no ho havies entès? La candidatura que planteja el Carretero té com a únic objectiu la unió dels independentistes per divorciar-nos d’Espanya el 2010, i després cadascú a casa seva. Per què hi ha d’haver més punts al programa? (I ja posats a preguntar: quin serà el programa de CiU?) Tenen por de perdre vots i tenen por d’un projecte que té una estratègia totalment oposada a la lògica sectària dels partits actuals.

Si no, no s’entén. A veure: Els convergents no es cansen de repetir que E no dubtarà a repetir el tripartit si pot sumar. Encara que el Carretero esgarrapés vots a CiU, l’hòstia forta se la fotria E i la majoria dels diputats que perdria E anirien al Carretero. D’aquesta manera el tripartit no es podria reeditar i la gran beneficiada seria Convergència. Però ja veiem com reaccionen: mi tesoro. El que realment els molesta és que la proposta del Carretero comporta afrontar el problema que els altres eviten. Encara que una possible candidatura de Reagrupament els pogués beneficiar, la lògica partidista no admet projectes que proposin noves regles.

4 comentaris:

Andreu ha dit...

Marc,

Crec que no va per ací, per on indiques.

Quant al David Madi recorda quina es la seva feina i funció, que fa molt bé. No serà mai un conseller d'economia ni d'industria ni d'ensenyament. I la seva feina la fa bé.

Repeteixo el que vaig comentar no recordo on. En Carretero va titllar de "desgràcia" un retorn de Convergència al poder de la Generalitat o un tripartit 3. Va equiparar les dues coses. Ben diferents.

Si en Carretero titlla de "desgràcia" l'opció majoritàriament més votada sempre, sempre, pels catalans, no t'estranyi que un de la 2a. fila digui el que diu, que a mès es veritat.

l'Artur Mas ja va dir el primer dia que en carretero se'n va anar d'ERC que les portes de la Casa Gran sempre estaran i estan obertes per a ell, sempre que vulgui, clar. I no ha dit res mes.

Crec que si en Carretero titlla de tragèdia o de desgràcia, no pot esperar que l'aplaudeixin, perque es una solemne tonteria el que va dir. No passa res, pero que ningú es cregui amb bula. No hi ha bules.

Cordialment,
Andreu

marc ha dit...

Benvolgut i admirat Andreu,

Me'n vaig a Igualada. Ja et contestaré demà o quan pugui.

Mentrestant, et deixo l'article del Sostres a l'Avui:


Un problema de dignitat


Humiliant visita de José Blanco a Catalunya. Ha tornat a jugar amb la pastanaga de la transferència de Rodalies quan tothom sap que el problema són els diners que calen per gestionar-les i que sobre això no hi ha cap acord ni cap pacte. Ja el president Pujol rebutjà aquesta transferència per cínica. Ara Montilla vol fer una festa vestint de gran triomf l'enèsima trampa que el govern socialista d'Espanya mira de colar-nos: els socialistes catalans o bé són tontos o bé s'ho fan. O potser es pensen que els tontos som nosaltres i que no ens adonem de la seva incompetència i que ens estan enganyant. En condicions de dignitat normal de la política catalana, el ministre espanyol Blanco hauria d'haver sortit estigmatitzat, denunciat de Catalunya. Per farsant i per voler estafar-nos, i per intentar-ho fer amb estratègies tan grolleres, tan insultants. Esclar que cal dir també que en condicions de dignitat normal de la política espanyola, mai no hauria arribat a ministre algú com Blanco. Tenim un problema de dignitat. Els espanyols ja s'ho faran amb la seva, si és que encara hi són a temps, però això no treu que els catalans tinguem un gravíssim problema de dignitat. No només la classe política, també els ciutadans. El que li estan fent a Catalunya, i no a Catalunya com a abstracció sentimental sinó a cadascuna de les nostres economies particulars, és un atracament de proporcions criminals i resulta clamorós que encara no ens hi haguem rebel·lat. Els pobles que no són capaços d'alçar-se contra la injustícia i la traïció, i romanen passius mentre els fan de tot, es mereixen tot allò que els passi i tot allò que els facin. La història reclama valor. El valor cívic de plantar-se i el valor polític de ser capaç de dir alguna cosa més que l'Artur Mas et sembla arrogant. També l'Artur Mas s'hauria de fer mirar aquesta dificultat que té per parlar obertament de la irrenunciable llibertat nacional. Un dia desapareixerem i encara tindrem la barra de dir que no sabem com ens ha pogut passar.

Dessmond ha dit...

Marc,
En Carretero entra a fer política. I va d'això. De rebre. Clatellades, copets a l'esquena o vots.
Aquí, el que has d'escoltar-te, és el que es dirà el dia després. Tota la resta és comèdia.

Rafael del Barco Carreras ha dit...

ARTUR MAS



Rafael del Barco Carreras



Mayo 2009. Descubrí el personaje por casualidad. Otra de las viejas noticias, 1988. Pegada a una de las miles de Mario Conde refiriéndose a Javier de la Rosa. Firmada por Feliciano Baratech de La Vanguardia, el principal creador mediático del “ingeniero y genio de las finanzas” y “empresario modelo”. A sueldo, y de su corte en las inagotables veladas cocteleras en el Ideal. Ver “Barcelona, 30 años de corrupción” en www.lagrancorrupcion.com y la noticia en www.lagrancorrupcion.blogspot.com

Una pequeña nota de prensa para quien ahora podría según las encuestas desbancar a los socialistas barceloneses, y asociados progresistas. El dato no es desconocido, de hecho sale en cada una de las campañas electorales. Un paréntesis en su vida política. Se quiebra, y de nuevo a la Política. 8.445 millones de pesetas a cargo del clan Prenafeta. Por lo demás todos los detractores del pujolismo afirman que alcanzó la primogenitura “a dedo” por exclusión de los demás, enfangados, por su depurada elocuencia “nacionalista”, trazada sonrisa y perfecto peinado.

Al electorado catalán lo de las quiebras, o sea, la GRAN CORRUPCIÓN, no le afecta demasiado. Se vota por sentimientos, y si alguno, o todos, se aprovechan, quizá se parte de la idea que todos haríamos lo mismo, y mejor “uno de los nuestros”. Aquí en Cataluña, la Política la monopoliza la NACIÓ, o ese Socialismo Progresista, creador de subvenciones, sueldos y negocios a gran escala. Y la Mayoría a la que solo le preocupa el “día a día”… y ahora está muy preocupada… votará, si vota, con la ilusión que las cosas no empeoren, que la Crisis (léase la desaforada ambición y corrupción de políticos, banqueros o “caixes” e inmobiliario-constructores) no acabe con la mejor de las Cataluñas de todos los siglos, ya en declive, aunque pujante en narcotráfico y economía sumergida, y creada con el sudor de infinidad de frentes.

Se votará a Más, el Pujolismo, o a los de Narcís Serra, que ahora reordena a marchas forzadas ese Grupo Financiero Empresarial Socialista en torno a la Caixa de Cataluña, para que las próximas fusiones entre caixas dispare las menos suciedades posibles, y así, en este preciso momento su caixa contrata a comprometidos empleados y ejecutivos de sus muchas sociedades participadas o filiales, a la par que prejubilan o incentivan despidos encubiertos.

Es evidente que esto merece un vuelco, que vuelvan a forrarse los pujolistas con su gran experiencia en “crisis empresariales y financieras”, que echen a personajes como Serra… aunque le sustituya uno de los hijos de Pujol… no hay MÁS…

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...