dimarts, 26 de maig de 2009

Dos anys de blocaire, 500 apunts, tres blocs...


Ara fa dos anys que la Josefina i jo som blocaires. I aquest és precisament l'apunt que en fa 500 d'aquest bloc. Quantes animalades dec haver dit...

En fi, parlaré per mi.

Encara que el no-nacionalista Arcadi Espada digui que "en la playa de internet todo es mentira hasta que no se demuestre lo contrario", el cert és que la Xarxa potser és l’únic espai de llibertat que ens queda, amb la possibilitat d’actuar i interactuar sense intermediaris. S’ha de ser molt ruc, per exemple, per menystenir la blocosfera. Per poc que hàgiu navegat, segur que alguna vegada us heu trobat algun bloc fascinant, o un altre de molt o bastant interessant, o alguna informació que desconeixíeu, una opinió diferent, un poema inèdit. La blocosfera ha permès que puguem accedir a molta creativitat fins ara amagada. És un pou gairebé infinit de coneixement i de pensament, encara que, com tot en aquest món, també hi ha força merda. Creativitat, opinió, informació, acció, reacció...

Aquests dos anys m’han permès conèixer gent molt maca com el Víctor, el Joan, el David i alguns blocaires amb estrella i ara batblocaires. Amb els tres primers comparteixo el millor diccionari virtual de citacions i frases cèlebres en català mentre no es demostri el contrari (virtual però molt veritat, Espadatxín), i amb ells i l’altre Joan vam muntar una de les iniciatives blocaires més innovadores, esplèndides i d'èxit de l’any passat a la catosfera, l’homenatge a Joan Brossa, en què van participar més de 200 blocaires i que és de visita obligada.

Amb el mateix David i el Marià tenim un altre bloc, Lo vistaire, que vaig engegar amb la voluntat de deixar (una mica de) constància a la Xarxa d’un altre gran desconegut a Internet: el parlar d’aquí dalt. Com en el cas del Diccitionari, estem aportant informació inèdita fins ara a Internet, i només per això ja val la pena. Per exemple, hi ha paraules, frases fetes, refranys que fins ara no tenien ocurrències al Google.

A part d’això, com ja he dit, la blocosfera obre moltes finestres i permet, sobretot a la gent que vivim en poblets de muntanya, compensar algunes conseqüències d’aquest aïllament i d'un cert centralisme que des de Barcelona es veu ben normal.

La meva part del reflexions l’he dedicada sobretot a la política, i això em sap una mica de greu perquè preferiria no parlar-ne tant. Però mira, el dia que sortim de la gàbia podré concentrar tota la meva mediocritat en altres àmbits. El dia que sortim de la ratera no viurem en el millor dels mons possibles ni tindrem uns governants modèlics, però almenys podrem dedicar-nos a construir la nació d’una manera més propera als nostres interessos i no ens caldrà fer pedagogia ni demanar perdó per ser com som. Llavors podrem concentrar-nos en les dretes i les esquerres, a veure qui és més mentider.

Ja sé que des d'aquí no es pot fer gran cosa, però tot suma; qualsevol gra de sorra es pot multiplicar a la Xarxa. I sense aquesta Xarxa, sense els Blocs amb Estrella, no hi hauria hagut la manifestació de Brussel·les, i posaria la mà al foc que l'augment espectacular d'independentistes és degut en part als granets de sorra internàutics. En qualsevol cas, continuarem així, amb mala llet si cal, perquè, com va dir el mestre Joan Solà fa pocs dies amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa: "¿Què són una persona i una comunitat sense un Estat seu de debò, un estat que no maldi secularment i incessantment per eliminar-te o sotmetre’t sinó que et defensi a ultrança?" Aquest és el lema que encapçala ara aquest bloc. És això, de moment i fins que calgui. En clau de país, sempre!

Vaig començar el reflexions per desfogar-me una mica; em sentia traït pels dirigents de l’ex-ERC i estava preocupat per la decadència del nostre país. Fins avui he dedicat força mala bava (massa) a aquests sapastres d’Esquerra i una mica menys a tota mena de botiflers i immobilistes. Les coses no han canviat gaire en aquest sentit, però sóc més optimista ara que fa dos anys, malgrat la paradoxa: com més creix l'independentisme, més el defuig el partit que es fa dir independentista. L'esperança és que a les eleccions nacionals puguem votar una candidatura secessionista i apartidista com la que defensa Reagrupament, perquè ja n'estic tip de votar el mal menor.

El reflexions, però, també ha estat una finestra de casa nostra i la nostra quotidianitat. Ara no tenim temps d'ensenyar-vos l'hort ni cap oportunitat de mostrar-vos fotos dels meravellososs paisatges de l'Alt Urgell. Ara ens absorbeix el Josepet, que dorm com un angelet. Fa uns quants dies que les coses rutllen molt bé. Toquem fusta i a gaudir-ne, que el cabronet es fa gran i això s'ha d'assaborir.

Bé, ho deixo aquí. Gràcies a tots els visitants per venir de tant en tant a cal reflexions i als altres blocs. Sense algú que et llegeixi això no té sentit.


Bona sort!

18 comentaris:

josefina ha dit...

I per commemorar aquesta magnífica efemèride, l'altra part de Reflexions s'ha autocensurat un escrit que no m'ha deixat dormir i que m'ha fet obrir l'ordinador a dos quarts de cinc de la matinada. Però ara sóc una mare (una mica) responsable i sé que hi ha coses amb les quals no puc jugar. En una altra ocasió serà...

vpamies ha dit...

Felicitats, parella de tres!

Dos anys a la xarxa és una eternitat! Però heu d'aguantar fins el 2014, com a mínim, per no fotre'm enlaire l'estudi sobre la perdurabilitat dels blogs, eh?

Jo trobo a faltar les aixarnoles, ja ho saps Marc i els escrits que s'autocensura la Josefina. Josefina, hauries de connectar el cervell directament al teclat i deixar-lo fer, una nit i una altra...

Apa, a bufar les dues espelmes!!

Puigmalet ha dit...

Aquest Víctor sempre s'avança! Em sembla que ell hi té una altra cosa, connectada a l'ordinador, que l'avisa quan hi ha novetats...

En fi, com a la platja d'Internet tot és mentida, sort en tenim de blocs muntanyencs com aquest, que són de veritat i fets per gent de veritat.

Un prec: Més aixarnoles i menys politicastres!

Per cert, em sembla que el bloc de l'Espada té molts lectors, malgrat la seva impostura...

vpamies ha dit...

Ara seré dolent:

arxiu del bloc

* ► 2009 (106)
* ► 2008 (281)
* ► 2007 (90)

Em sumen 477 escrits. Però sóc de lletres, és clar. ;-)

Allau ha dit...

Josefina i Marc, moltes felicitats i endavant, i ja podeu anar fent lloc per quan en Josepet vulgui escriure la seva!

Andreu ha dit...

Josefina, Marc,

Marc, enhorabona per l'aniversari.
Però no t'hi/us poseu pedres al fetge. Si baixa l'actualització, no t'amoïnis. El que heu fet ja és una autèntica "(perdoneu el barbarisme) "matxada".

Ara teniu més responsabilitats i prioritats. Hi ha molts anys i panys per escriure, si cal.
I moltes gràcies per la qualitat i interès del que aporteu.
I Marc, ja saps que sempre es bó i sà mantenir alguna que altra discrepància menor....Ha ha.
Bona nit als tres.!

Andreu

David ha dit...

Felicitats per la fita! I espero que en caiguin encara més.

P.D: Ja t'has apuntat als Premis Blocs? Anima't que ja en som uns quants!

Isidre ha dit...

Josefina i Marc.
Felicitats per aquests dos anys de "vida" blocaire. Cada dia us hi faig un cop d'ull. De vegades comparteixo les vostres opinions i d'altres em queden molt lluny (no tinc la vostra passió nacionalista) però en tot cas ho feu amb fonament.
Tens raó Marc, quand dius que la xarxa potser és l'únic espai de llibertad. Dic potser pq he vist que la Josefina s'ha autocensurat. Llàstima.
Salut i un cop més felicitats

marc ha dit...

Josefina,

Amb alguns retocs i si tens més informació, penso que podries tirar endavant el teu escrit.

Víctor,

El 2014? Queda molt lluny. Les aixarnoles necessiten treball, cosa que ara mateix és impossible.
477? A mi me'n sortien 500 quan editava aquesta entrada. Les que falten deuen ser esborranys que s'han quedat allà.

Puigma,

Segur que l'Espada parla de coses interessants, i a més escriu bé, Però no deixa de ser un botifler malaltó i no suporta tot el que pugui treuer-li protagonisme com a escriptor.

Andreu,

Gràcies pel consell. Tens molta raó.

David,

Gràcies, però em sembla que no m'hi apuntaré.Ja us votaré a voslatres.

Allau,

Ahir el Josepet es va fer un fart de riure amb l'ordinador. Espero que ell ens ajudi a no quedar-nos enrere en les teconolgies.

Isidre,

Jo no sóc nacionalista, sóc català.
Que aquest sigui un espai de llibertat no vol dir que no hagis de vigilar amb el que dius. La llibertat només es pot aconseguir amb molts milions d'euros. Ja saps que si dius segons què, alguns et poden buscar les pessigoles. Oi?

Gràcies!

Isidre ha dit...

Marc,
També tens raó amb lo de les pessigolles...
Be, doncs nacionalista-català

reflexions en català ha dit...

Eugeni Xammar:

“Des del meu primer article i fins a la meva mort, no vaig fer altra cosa que contribuir, fos amb una ploma o una màquina d’escriure, a la restauració del sentiment de dignitat nacional a Catalunya. Perquè sóc catalanista de tota la vida, i —de tota la vida— republicà. Primer catalanista i després, per catalanista, republicà. Ni regionalista, ni nacionalista, ni centrista, ni col·lectivista, ni socialista, ni radical, ni comunista, ni sometenista de barret fort, ni sindicalista, ni esquerrista, ni dretista, ni anarquista de Terrassa, ni —menys que res— monàrquic, això és: súbdit del rei d’Espanya. En tota la meva vida, tractant-se de Catalunya jo no he pres mai precaucions. A París, a Londres, a Berlín, quan es covava l’ou de la serp, o a Nova York. Quan vaig escriure aquells articles seriosos a 'El Be Negre' que dirigia el meu amic de l’ànima Josep Maria Planes, recordo que vaig dir: Dretes? Esquerres? És catalanista el que posa, per damunt de tot, la llibertat de Catalunya. Per damunt de tot, de tot, de tot. Per damunt de la vanitat i de l’interès. Per damunt de les malvestats dels temps. Per damunt dels disbarats i de les febleses dels homes. Qui no vol la llibertat de Catalunya per damunt de tot, no és catalanista. Si diu que ho és, comet un delicte d’usurpació.”

Isidre ha dit...

"... La veritat de la Veritat, és que no és una veritat en si, sinó la versió que cadascú veu de la seva realitat..."

L'Eugeni Xammar tampoc te la veritat absoluta dels pensaments. En tot cas te la seva veritat. No?

ury ha dit...

Felicitats per la vostra companyia... i per molts anys.
Poc importen els qualificatius, mentre parlem amb respecte i amb interès per comprendre'ns.

reflexions en català ha dit...

Isidre,

Tan veritat com la teva. Hi insisteixo: jo no sóc nacionalista, jo sóc nacional, com tothom. Com tu.

I vull que la meva nació sigui lliure. I si tu no tens nació, pitjor per tu. De bon rotllo, eh?


Ury,

Amb interès sempre, amb respecte quan faci falta.

Marià Cerqueda ha dit...

Una pedra no fa paret. Amb cinc-centes ja es pot bastir un un edifici.

Enhorabona i endavant!

Noctas ha dit...

Gran Marc: L'únic que lamento és no haver conegut abans els teus blogs.

Felicitats company i avui alçarem la copa!!!

Saludus crack

Joan ha dit...

Felicitats.

Et vaig descubrir des de que som companys a batblocs i des de llavors que no deixo de llegir cap dels teus post.

Seguim lliutant company.

jordina ha dit...

La meva queixa al vostre bloc és que no dono l'abast, coi! si passo uns quants dies sense entrar-hi, quan vinc m'hi he de passar estona, catxim dena. Encara n'hi ha que som lents, i això va massa ràpid!

felicitats.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...