divendres, 15 de maig de 2009

Dos reflexions ràpides sobre periodisme


Ja fa dies que observo en les notícies de política d'alguns informatius –bàsicament a TV3– el càiron que indica que les imatges que es veuen les ha facilitat –o realitzat– el partit polític que protagonitza la notícia. Ara mateix, fa deu minuts, ho he vist al Telenotícies migdia amb les declaracions que el Rajoy ha fet sobre el projecte de llei de l'avortament. Unes imatges i un tall de veu del Rajoy, tot facilitat pel PP. Bé. Al cap d'uns minuts he fet un zàping ràpid i he anat a Cuatro, on també feien notícies i on he tornat a sentir el mateix tall de veu del Rajoy.

Pel que veig, els grans partits s'encarreguen de passar el material a les televisions. O sigui: les televisions fan les notícies amb les imatges i els talls de veu que el partit vol. En conseqüència, escoltem el mateix tall de veu a totes les teles i també a totes les ràdios. La notícia no la fa un periodista que ha sigut al congrés o al míting, no. La notícia la fa un periodista que rep a la seva taula unes imatges determinades i un o més talls de veu determinats. Per molt que a la pantalla hi aparegui: Imatges facilitades pel PP, el text que llegeix el periodista i el tall de veu que insereix a la notícia també "són facilitats" pel PP (o pel PSOE, que també he vist que ho fan molt sovint). Això no és manipulació? I com és que s'hi presten tant, les teles i les ràdios? Trobaria més ètic que si la televisió no ha pogut enviar cap periodista on passa la notícia perquè ho expliqui sense filtres polítics tan descarats, s'abstingués de donar la informació. O, en cas que la declaració que faci el líder polític sigui realment important, que ho digui el presentador de l'informatiu. Per exemple, en el cas d'avui, que el Xavi Coral hagués dit: "El líder del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat que recorreran contra la llei de l'avortament." I punt. Si no has tingut un periodista allà, no facis una notícia gran amb el material INTERESSAT que t'ha facilitat el partit. No pots triar les imatges, no pots triar el tall de veu... Això és periodisme? Això són mitjans lliures? Això no és, també, una altra manera de censura?

Bé, em faig totes aquestes preguntes quan em queden deu dies per tornar a la meva feina de periodista, i sent plenament conscient que hi ha vegades que he rebut una nota de premsa (de l'Ajuntament, d'un partit, de qui sigui...) i per les presses de tancar la revista gairebé ni l'he llegit i he fet un copiar i enganxar, cosa que em fa vergonya admetre. Esclar que a la revista hi treballo sola com a redactora i no puc anar a tot arreu, i és per això que de periodista no en tinc gaire, excepte el títol universitari.

La segona reflexió que em venia de gust fer: després d'haver escoltat per segona vegada el tall del Rajoy a Cuatro, he tornat a TV3 i m'he topat amb una notícia feta des d'Alemanya pel Martí Anglada. Quin gust que m'ha fet trobar un periodista d'edat, amb experiència i llarga carrera, explicant-me una informació en un Telenotícies. Estic una mica fins als nassos que gairebé toooooooots els periodistes que veig als informatius de TV3 siguin pimpollos, i per això m'ha produït un cert plaer sentir una veu madura, capaç d'escriure una notícia sense els "i és que" i els "amb tot" que omplen les cròniques dels periodistes més joves, alguns dels quals amb prou feines saben redactar, pel que es pot veure sovint. Per què defenestrem tant els periodistes veterans? Si alguns són un luxe, són uns mestres!!!

josefina

14 comentaris:

Roger T. ha dit...

Un article molt interessant. Felicitats.

marc ha dit...

Bravo per l'article. Si tu no ets gaire bona periodista... la immensa majoria què és? A més tens aquell punt de sinceritat i autocrítica tan poc freqüent en general (i ja no parlem de la professió). El periodisme està definitivament proletaritzat i sembla que bastant entregat. Nem bé.

Adrià Izard ha dit...

MOLTES FELICITATS PER AQUEST GRANDÍSSIM ARTICLE, M'HA ENCANTAT.

Núria ha dit...

Valoro molt la teva revista, és del milloret del que ronda per aquí. Superes alguns dels mitjans de la comarca, de la provincia i del país del costat que tenen més recursos. Endavant!

Miquel ha dit...

Aquesta manca de rigor informatiu és un enorme problema que es transmet a la població i en determina la desinformació i, també, el desinterès existent.

PD: Al títol de l'article, millor "Dues reflexions..." Salut!

reflexions en català ha dit...

MIquel, no pas en català occidental. Deixem les 'dues' per als orientals com tu i jo.

Sempre ha estat així i ara ja és normatiu.


marc

Allau ha dit...

Josefina, tens tota la raó! I després se sorprenen que perdin audiència i busquem fonts d'informació alternatives.

josefina ha dit...

M'he posat com una tomata. Gràcies.

El pitjor de tot és que encara hi ha gent que es creu de dalt a baix el que diuen els mitjans i no hi ha esperit crític de cap mena. Tot s'ha de posar en dubte, tot s'ha de qüestionar, tot. No hi ha cap mitjà tradicional que sigui independent, i això no és del tot dolent, però no s'ha d'oblidar.

Miquel ha dit...

Entesos Marc, llavors em disculpo, mai me n'havia adonat.

gerardeli ha dit...

Moltes gràcies pel magnífic article. M'ha encantat.
Ara em miraré les notícies amb uns altres ulls...

marc ha dit...

No t'has de disculpar, Miquel. El que haurien de fer les autoritats lingüístiques i les escoles és explicar més bé les realitats lingüístiques, normatives i no normatives.

Ferran ha dit...

Sí senyora, Josefina, tens tota la raó. Efectivament, PSOE i PP no permeten que es prenguin imatges dels seus actes, així que són els propis partits els que faciliten la informació als mitjans, que l'única cosa que fan és traslladar-les als seus espectadors.

Pel que fa a l'edat dels periodistes, també en això tens molta raó. La tele pública alemanya (ARD, el primer canal) té uns quants corresponsals que passen de llarg la quarentena. És un gust, ho dic de debò i sense menystenir ningú només perque sigui jove. Però sí, la veu de l'experiència és important, i a les teles catalanes i espanyoles es va posar de moda, ja fa uns anys, que els qui donen la cara siguin pimpollos (suposo que perque estan més disposats a tenir contractes de merda amb sous de merda, però aquest és un altre tema).

Molt bon post.

Noctas ha dit...

Colló quin nivellàs., pedazu article aquest...saludus Josefina!!!

ury ha dit...

Tot mastegadet i del gust del gestor, no del consumidor. En deu anys el futbol també funcionarà així (de fet, Guardiola només deixa gravar el començament de l'entrenament).

Anem cap a una informació opaca i de portes tancades. I per ara, en lloc de fer una plantada general, tothom va tragant. Demà ja serà massa tard.

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...