divendres, 29 de maig de 2009

'Notes disperses' (I)


Ahir vaig començar les Notes disperses de Josep Pla (Obra completa, volum II, edició del desè aniversari. Edicions Destino, 1992) i ja tinc força fato per al Diccitionari.

La primera ja hi és:

"El plagi. Per a plagiar cal tenir molta lectura, molta memòria, s’ha de saber on són les coses. Perquè tingueren tota la lectura que en el seu temps era possible, els autors antics, els medievals, els renaixentistes, els de la primera modernitat, plagiaren tant. Ara tothom és original, perquè no sap res de res —ni un borrall."

I aquestes, a poc a poc:

"Lord Chesterton defensava el dret de primogenitura, la institució de l'hereu, dient que la institució és molt bona perquè fa que a les cases nobles no hi pugui haver més d'un imbecil."

"Els mots de Stendhal: «Tout bon raisonnement, offense» són molt útils per anar pel món, perquè són d'una exactitud que l'experiència de la vida confirma a cada moment.
Si fos possible l'aparició d'un home realment ornamentat de totes les virtuts, seria d'una presència aclaparadora. Un home proveït de totes les qualitats seria intolerable. És per això que no s'ha de voler pas tenir massa raó —i encara menys tenir tota la raó. Presentar-se amb aquestes pretensions ofèn la gent, i, la gent, no l'heu d'ofendre mai —si és possible, és clar.
Se sol dir que una de les característiques més acusades de la gent d'aquest país és l'enveja. En realitat, és la característica de la gent de tots els països. L'home és un animal envejós —i és natural que així sigui, atès que l'enveja és un ingredient important en la conservació de l'espècie, un element que reforça l'amor propi i l'egoisme. L'enveja ajuda a viure, fa marxar el comerç, impulsa la gent a llevar-se de matí. L'home és tan poca cosa, tan irrisòriament feble, que si no fos envejós seria com una passiva bestioleta."

"La vitalitat és la clau de tot. Si jo en tingués de sobres, estic segur que amb una ploma a la mà potser faria alguna cosa. La vitalitat és més important que la intel·ligència. La forma més alta de la vitalitat intel·lectual és probablement la memòria."

"Pilar —una dona de la vida— em diu que li agradaria de tant en tant de viatjar, d'anar d'una banda a l'altra, a l'estranger, etc. «Però, Pilar —li he dit avui—, encara vols viatjar més?»"

He, he.

Apa, que el Josepet comença a cantar. Continuarà.

7 comentaris:

joanoliu ha dit...

Bufa, que llaminer!

Anònim ha dit...

Genial.
El poso a la cua...
Ara estic acabant el Quadern Gris (juliol del 1919) i em trobo en un moment clau de la seva vida. El moment en què decideix que, per sobre de tot, hi ha de posar l'escriptura. Les notes d'aquests dies, plenes de referècies a l'intelectualitat de l'època barrejades amb la pròpia peripècia per intentar donar sortida al seu talent i convertir-lo en ofici, son delicioses. Avui, per exemple, he llegit la referència que fa d'Eugeni d'Ors, i és, com sempre, demolidora: "Un dels més grans errors de la meva vida haurà estat conèixer personalment Xènius [...] El destí d'aquest home haurà estat de no ligar amb els seus contemporanis; en canvi, jo crec que serà adorat pels venidors. Ara bé: a mi m'hauria convingut formar part dels venidors".
Àlex

Anònim ha dit...

中醫減重
中醫減重
中醫減重
中醫減重
中醫減重
花蓮民宿
花蓮民宿
花蓮民宿
花蓮民宿
花蓮民宿
花蓮民宿

David Gálvez Casellas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
David Gálvez Casellas ha dit...

Em sembla, senyor anònim japonès, que no cal ser tan repetitiu.

Ja havíem entès això de 中醫減重 i allò de 花蓮民宿 a la primera. Ni que fóssim coreans-del-nord, tu!

marc ha dit...

Sí que és llaminer, sí.

Quin sentit de l'humor que tenia aquest home.

Anònim, aquí només poden insultar els no anònims.

oriolvidal ha dit...

Pla era una bèstia i cada cita mereixeria un article... massa riquesa en poques paraules!

La cita sobre la figura de l'hereu la trobo genial, tot i que, per culpa d'aquest costum, ara mateix no sóc ric. La meva àvia andorrana es va quedar sense res per ser la tercera.

Amb tot, és possible que sense això de l'hereu i de la pubilla, jo no hagués nascut mai. La meva àvia hauria anat per altres ambients més sofisticat i s'hagués casat amb algun home de més quartos que el meu avi.

Potser un dia escric una història al respecte, mira!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...