dimarts, 2 de juny de 2009

Agustí Colomines


L’ínclit Agustí Colomines (qui t’ha vist i qui et veu) diu al Singular que “per a determinats independentistes Catalunya està dividida entre unionistes i independentistes. Quina barbaritat! Les coses no funcionen així, perquè la realitat del país és molt més complexa que això”. Fins aquí és una opinió respectable: tramposa però respectable. Però tot seguit hi afegeix: “D’aquesta manera d’entendre les coses en sorgeix la idea que tot aquell que no es decanta pels actes heroics i sentimentals, immediatament és situat en el bàndol de l’unionisme.”

Aquí s’acaba la seva gran argumentació, sense donar cap exemple d’acte heroic ni de sentimentalisme, i també s'acaba el seu crèdit. A veure si no podrem classificar els catalans com ens doni la gana. (Tu ets de dretes -dolentot- o d'esquerres -bo-, que diria la Mar Jiménez.) És un exemple del nerviosisme que ha implicat l’article del Joan Carretero i l’onada d’opinions que han sorgit després. Actes heroics i sentimentals? Ara, quan l’independentisme creix precisament per la consciència de l’espoliació i la falta d'infraestructures, dels problemes reals de la gent, ¿em véns amb aquesta conya del sentimentalisme?

Fixeu-vos en el menyspreu que destil·la el personatge (ara, a l’Avui): “La proliferació de propaganda diguem-ne independentista, la qual, a més, s’ha inventat aquesta aberració teorètica que divideix els catalans entre independentistes i unionistes, és foc d’encenalls.” Si és foc d’encenalls, per què hi dedica dos articles seguits, amb tanta vehemència?

El Cardús ho va explicar més bé del que podria fer-ho jo: “L’acció política se sol moure per dos eixos, perquè és un camí d’ambigüitats. I que aparegui a mig camí algú que clavi una fita i obligui a disminuir la confusió, que forci una redefinició de tota la resta de partits en funció del nou punt de referència –i que, efectivament, podríem dir-ne dinamitar l’obstrucció dialèctica actual–, pot ser francament positiu.” És l'ambigüitat que tant agrada a tot l'stablishment polític català, des del Vidal-Quadras fins al Saura, passant pel Mas, el Montilla i el Puigcercós. L'ambigüitat de la menjadora per als uns, i l'ambigüitat dels que hi aspiren.

La realitat del país és molt complexa, ja ho sabem, però no sé per què s’emprenya tant pel sol fet que hi hagi un Carretero o un Cardús que plantegin la necessitat de superar els eixos dreta-esquerra i nacionalistes catalans-nacionalistes espanyols. Vostè, Colomines, què vol ser quan sigui gran? Una català federal? Un català concertat? A la murciana?

Vostè faci el que vulgui, que nosaltres farem la nostra, sense cometre cap barbaritat, sinó intentant convèncer els catalans que la secessió és el millor per a tots nosaltres. Com va dir el mateix Cardús: “En aquest país s’ha perdut massa anys anant a fer pedagogia a una Espanya que no volia aprendre i sense tenir una lliçó clara per ensenyar. Aquell camí s’ha acabat. Ara és temps de trobar l’admiració dins de casa. I no a base de renúncies, sinó tot el contrari: mantenint ferma la dignitat del nostre somni.”

Jo penso que vostè és un unionista, un autonomista de conveniència, un immobilista de butaca, i punt. Si vol encaixar-se amb Espanya, endavant. O si vol construir un Estat com diuen els de E mentre ens saquegen i ens ataquen culturalment cad dia (vegeu l'apunt anterior sobre TV3 i les Illes); mentre dinamiten l’Estatut que vostè tant va defensar ja abans que hi hagi sentència del TC; mentre la burocràcia dels partits es mostra incapaç de fer res que no sigui resar perquè res no canviï, que li vagi de gust. No li diré que ens deixi en pau, però almenys sigui conseqüent: si som foc d'encenalls, si som insignificants, dediqui els seus articles a temes més elevats. I no em vingui amb lliçons sobre el primer terç del segle XX; és tan absurd comparar el que va pasasar fa cent anys amb el dia d'avui, com l'analogia entre el PI i Reagrupament. Colomines, coi, que avui en dia som molts més els que no ens llepem el dit i tenim memòria (i no vam créixer en plena dictadura, sortosament).

Al País Basc hi ha els dos fronts: unionistes i independentistes. Aquí passarà el mateix, encara que al senyor Colomines li faci por sortir de l'immobilisme i aclarir les coses. I ves que no arribi abans de l'altra banda. Si tu no hi vas, ells tornen amb el Patxi.


Per cert, si algú de l'Alt Urgell s'ha associat a Reagrupament, podríem parlar-ne.

8 comentaris:

Dessmond ha dit...

Marc,
Perquè quan en Colomines parla de determinats independentistes et sents aludit?. Parla de l'independentisme oficial, que de moment RCat no representa, perquè tot just s'està formant.
A mi també em sembla simple aquestes classificacions de bons i dolents. No sé, pot ser m'ho he llegit massa ràpid.

Berenguer de Montbui ha dit...

Déu me'n guard d'una Catalunya en les vostres mans... Seria caure del foc a les brases. això sí, tot molt ben finançat.

marc ha dit...

Dessmond,

Parla de l'independentisme oficial? Torna a llegir-ho.

Berenguer,

Sí, noi, sort en tindrem dels de Montbui. Jo no sóc tan ganetes per voler tenir Catalunya a les meves mans. Jo només vull viure en un país normal, amb imbècils com tu i tot. A mi em finança el diner negre que els berenguers porten a Andorra, que lo sepas.

marc ha dit...

Remordiments. Perdona pel to, Dess, però és que el Colomines no apunta cap a l'oficialisme, on ell s'hi instal·lat, sinó que dispara contra la novetat. El monopoli del catalanisme. És això. I que surtin joves preparats i desacomplexats el deu rebentar.

Anònim ha dit...

Sou iguals que els d'ERC! Sempre escampant merda! Visca Catalunya lliure, d'Espanya i de gent com vosaltres!

marc ha dit...

Amén

jordina ha dit...

Anònim, si necessites anar als blocs a "escampar merda", estàs ben fotut. Que no ho veus, que no tenen cap sentit, els teus insults? per què no fas un bloc on aboquis les teves amargors i deixes la gent en pau, eh?
El problema és que, si necessites escriure això que escrius, de lliure no en seràs mai, i ben mirat, no sé quina llibertat vols demanar, si no saps ni què significa.

Jesús (Xess) ha dit...

Anònim: has comés un oxímoron, un gran error, ja que dius que vols una Catalunya lliure d'España i de l'única gent que la pot fer lliure. Hauries d'adonar-te que cap dels actuals partits parlamentaris ho intenta. i l'única formació que sembla que pot mirar d'aconseguir-ho és, precisament, RCat i els seus aliats actuals i futurs.
Nen, fes-t'ho mirar!!

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...