diumenge, 28 de juny de 2009

Cap de setmana a Igualada


Cap de setmana a Igualada, a veure l'altra família. I de passada desconnectem de tot una mica, que sempre va bé. El viatge no es fa pesat, una hora i quart amb el Josepet dormint o ben tranquil. Coses dels cotxes. L'únic que fa mandra es veure que a mesura que baixes, el termòmetre del cotxe puja. (Abans els cotxes no tenien aire condicionat, les finestres eren manuals, tardaves el doble per fer aquest viatge... En fi.)


Sempre que anem a ca la iaia en tornem ben firats. Avui el Josep ha estrenat les carrutxes, un gran invent. Amb prou feines toca a terra, però tant el Josepet com els seus pares n'estem encantats. El Quico (el gos) ja ho veurem.



A Igualada vam desafiar la calor i vam passejar força. El Josepet ha tingut molta feina: al nostre poble no hi ha aparadors, ni cartells a les parets, ni la gentada d'una ciutat com Igualada.

Al vespre vam aparcar el nen per segona vegada en gairebé sis mesos i vam anar a sopar a la fresca. Una vegada que sortim i quina merda de sopar! Culpa teva, Òscar, que sé que ets aquí. És el que passa quan vas a un restaurant i és ple. El famèlic de torn se'n va al del costat, on et reben amb les mans obertes, i ja has rebut. Croquetes de carn d'olla i calamarsets per cagar-s'hi.

A mig sopar la Josefina em confessa que ja troba a faltar el Lili, que és com es diu el Josep en argot familiar. A les onze ja som a casa, després d'una caminada plena de badalls.

Aquest matí hem tornat a passejar fins que la calor s'ha fet insuportable. Biberó i ventilador. El tiet Toni ha vingut a dinar i ha portat l'Avui, on el Sostres ha fet un article molt encertat sobre el Pujol i Convergència. La teoria de la vanitat que ja vaig defensar en aquest bloc i una crida a desfer l'ambigüitat de fa pocs dies.

Després de dinar arriben la Montse i el Lluís, ben torrats però lamentant-se d'haver deixat enrere la fresqueta de Boí. Llavors penso que jo també tinc ganes de tornar cap amunt.

Ja som dilluns. Comença una setmana de canvi. Ah! I demà, trobada amb Joan Carretero a la Seu. A veure si ens podem organitzar.


6 comentaris:

Ferran ha dit...

Si us dic que en Josep em captiva pels ulls impressionants que té... sí, em sembla que serà la vegada 257 des que va néixer! :)

En Jordi Pujol és l'únic Polític (notin-se les majúscules) que he vist mai al govern del nostre país. Tot i això, quan li dóna per dir alguna bestiesa com la de l'altre dia, m'agafen ganes d'esborrar-lo de la llista.

Andreu ha dit...

Si, en Pujol és humà i alguna vegada s'equivoca. Però poques. Però es humà.

Estadisticament, per la poblacio que tenim, no ens toca cap altre "pujol" (estadista supercapaç) fins d'ací a 150 anys.

Cordialment,
Andreu

Isidre ha dit...

Quina sort que jo ja no veuré l'altre Pujol.
D'aquí 150 anys faré malbes
Cordialment,
Isidre

ury ha dit...

En Lili està preparat per aquestes odissees. Ben poques coses es deu perdre, amb aquests ulls!

Sobre les paraules de Pujol, ell va fent com sempre: ara una capa de pragmatisme, ara una capa d'utopia, ara una de "farol"... El desconcert va sovint unit a la genialitat. Potser per això en Sostres no desconcerta mai, per més que sigui molt bo "en lo seu".

Noctas ha dit...

Bé, la pròxima vegada heu d'anar a Barcelona perquè el Josepet comenci a intuïr que has d'estar boig per viure a Barcelona...per cert que vagi bé amb Carretero..

òscar ha dit...

Per què sempre me les he de carregar jo? Ja t'ho va dir el Xavi d'anar a fer un Franku. A més si no saps triar el menjar no ens ho facis pagar als altres, he, he. Mira que demanar croquetes, què no són bones les de la sogra??

Tost

Tost
poble de l'Alt Urgell, també deshabitat, del qual només es manté dempeus la imponent església. Us sona el cavaller Arnau Mir de Tost?

i l'església de Tost

i l'església de Tost
no me n'ha pogut estar, de posar-la. Imposa o no? L'església, documentada l'any 1030, va ser fundada el 1040 pel cavaller Arnau Mir de Tost

Sauvanyà

Sauvanyà
poble deshabitat de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell (11/09/2007)

no és un quadre impressionista

no és un quadre impressionista
és un arbre caigut, un arbre immens que ens hem trobat avui d'excursió pel ras de Conques, més amunt d'Ars (30/08/2007). També hem trobat...